L’Institut d’Estudis de l’Autogovern convoca la segona edició dels premis IEA. El termini de presentació d’originals es va obrir el passat 22 de setembre i es tanca avui, 6 d’octubre. Amb aquesta convocatòria, l’Institut pretén distingir la millor tesi doctoral (no publicada), el millor article publicat en una revista científica i el millor llibre publicat en relació amb la distribució territorial del poder. Els treballs que optin als premis poden estar redactats en català, castellà o anglès, i estan oberts a persones de qualsevol procedència o nacionalitat.

Els originals presentats, per optar al premi, han de referir-se a les matèries següents: poder i/o sobirania compartits; nacionalisme; minories nacionals, culturals i lingüístiques; estructures institucionals descentralitzades/federals; relacions intergovernamentals; govern multinivell i polítiques públiques; autodeterminació; secessió.

Els guanyadors en cada categoria obtindran un premi en metàl·lic. En el cas de la millor tesi doctoral, consistirà en un import de 5.000 €. El millor llibre rebrà 8.000 € i el millor article publicat en una revista científica, 3.500 €.

L’edició d’enguany passa a atorgar tres categories de premis diferents, en lloc de la categoria única de la convocatòria anterior, que només es referia a articles científics. Ara també es premiarà a la millor tesi doctoral (no publicada) i el millor llibre publicat. Aquestes dues categories es convocaran cada any imparell a diferència de l’article que serà tindrà una convocatòria anual.

Amb aquesta convocatòria de premis, l’Institut haurà celebrat set edicions, ja que els premis IEA continuen la tradició de l’antic premi Josep Maria Vilaseca Marcet, que es va convocar per primera vegada l’any 2006, amb una periodicitat bianual. Com els actuals premis IEA, el Vilaseca Marcet, premiava obres científiques, originals i inèdites, l’objecte de les quals havia de ser qualsevol aspecte directament relacionat amb l’autonomia política i el federalisme. Els guardonats amb el premi Vilaseca Marcet rebien una quantia de 20.000 €. Aquesta quantitat se segueix repartint actualment, amb una distribució diferent.

El primer premi de la història de l’Institut, va ser atorgat ex aequo a l’obra de la professora Sandra León Alfonso, de la Universitat Carlos III per The political economy of fiscal decentralization. Bringing politics to the study of intergovernmental transfers, i al treball Au-delà de la nation unificatrice: plaidoyer pour le federalisme multinational, del professor Alain G. Gagnon, de la Universitat de Quebec.

En anys posteriors, van rebre el premi Vilaseca Marcet les obres següents: Infraestructures aeroportuàries, federalisme i autonomia política: un estudi comparat dels reptes de la gestió dels aeroports a Espanya i Alemanya, de Mercè Darnaculleta Gardella; La reforma constitucional del federalismo alemán, d’Antonio Arroyo Gil;  Descentralización y control de gobiernos, d’Ignacio Lago Peñas i Santiago Lago Peñas; Los sistemas electorales autonómicos, de  Joan Oliver Araujo; La participación de las Comunidades Autónomas en la Unión Europea. Condicionantes, evolución y perspectivas de futuro, de Maribel González Pacual; Visions of Sovereignty: Varieties of Minorit Nationalism in Multinational Democracies, de Jaime Lluch; Redistribution in Parliamentary Democracies: The Role of Second. Dimensional Identity Politics, de Francesc Amat i Maltas; Justícia i legalitat de l’autodeterminació nacional i la secessió de Pau Bossacoma i Busquets.

Després que la convocatòria quedés deserta el 2016, el Premi Vilaseca i Marcet es va deixar de convocar i va ser substituït pels Premis IEA  a partir de l’any 2020. En la primera convocatòria adreçada a articles, el premi es va atorgar a l’article “Economic globalization and decentralization: A centrifugal or centripetal relationship?” de Sandra León i Ignacio Jurado, publicat a Governace. D’aquesta manera, Sandra León, distingida amb el primer premi Vilaseca Marcet va resultar també premiada en la primera edició dels premis IEA. En aquella convocatòria, es van rebre setze originals.

En aquesta nova etapa de premis, l’Institut pretén estendre l’oferta creant noves categories, amb la intenció de guardonar obres més diverses i també arribar a un públic més extens. En aquesta línia, l’Institut estableix  dos jurats, un primer, que es constitueix cada convocatòria, encarregat de seleccionar quin serà l’article premiat d’enguany i un altre, constituït cada any imparell, encarregat de decidir quina és la tesi i quin és el llibre guanyador. Durant els propers mesos, es farà pública la composició dels  jurats de l’edició d’aquest any, i posteriorment també s’anunciaran els guanyadors de cadascuna de les categories, així com el dia i hora de l’acte de lliurament del diploma acreditatiu corresponent.