Aportacions al debat sobre el govern del Poder Judicial en un context de descentralització política

re a dreta, Gema Rosado, Miguel Ángel Cabellos, Joan Ridao, Manuel Gerpe, Maria Josep Feliu.
D’esquerra a dreta, Gema Rosado, Miguel Ángel Cabellos, Joan Ridao, Manuel Gerpe, Maria Josep Feliu.

L’Institut d’Estudis d’Autogovern va celebrar el passat 22 d’octubre la taula rodona ‘Govern del poder judicial i descentralització política’, a l’auditori de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. L’acte, moderat pel director de l’Institut, va comptar amb la participació de quatre experts en la matèria, tant acadèmics com professionals. L’esdeveniment, va ser seguit prop de seixanta persones en la modalitat virtual i presencial. La sessió, es va centrar en la situació actual en relació al govern del poder judicial a Espanya i, en particular, en el model d’Estat que ha influït en la seva configuració i evolució posterior.

En primer lloc, va intervenir el professor Miguel Ángel Cabellos, catedràtic de Dret constitucional de la Universitat de Girona, que ha introduït els punts bàsics en relació amb el tema, amb l’objectiu de distingir entre descentralització i desconcentració. A partir d’aquí, el professor Cabellos es va referir a la reforma pendent de la Llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ), així com també a les conseqüències en aquesta matèria de la STC 31/2010, que va implicar una veritable mutació constitucional, segons el ponent. També va abordar la relació problemàtica entre uns eventuals consells de justícia autonòmics i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En tot cas, en opinió del ponent, es pot constatar una manca de voluntat i de sensibilitat per fer possible un canvi en el règim jurídic del Consell General del Poder Judicial, especialment, pel que fa al nomenament dels seus membres. En relació amb això, a criteri del professor Cabellos, caldria una iniciativa consistent de les comunitats autònomes per avançar en una reforma del govern del Poder Judicial que integrés, de manera consistent, les conseqüències de la descentralització política que es va fer efectiva a partir de la Constitució de 1978.

En segon lloc, el professor Manuel Gerpe, catedràtic de Dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, va dur a terme una anàlisi dels models del govern dels jutges en els diversos estats federals, tot constatant que diferències remarcables entre ells. En tot cas, el ponent va posar de manifest una predilecció pel sistema alemany, que dona amplis poders a les entitats descentralitzades, encara que manté la unitat de la jurisdicció. El professor Gerpe va apuntar que, de fet, la majoria de sistemes demoliberals homologables opten per alguna forma descentralitzada en relació amb el poder judicial, amb major o menor intensitat segons els casos, com mostren el cas ja esmentat d’Alemanya o els Estats Units, el Regne Unit, Canadà o Suïssa.

Gema Rosado, professora titular de Dret constitucional de la Universitat Carlos III i exlletrada del CGPJ, enllaçant amb l’exposició del Professor Miguel Ángel Cabellos va subratllar que no es pot descentralitzar el Poder Judicial, però, en canvi, sí que es pot desconcentrar, la qual cosa permetria ajustar-lo a l’estructura territorial de l’estat i apropar-lo a la ciutadania. En tot cas, una estructura desconcentrada del govern del Poder Judicial implicaria algun tipus d’integració dels consells autonòmics en el CGPJ.

La magistrada Maria Josep Feliu, de l’Audiència Provincial de Barcelona, per la seva banda, va assenyalar que la LOPJ ha desplegat una regulació molt detallada que fa molt complicada la intervenció autonòmica. En aquest sentit, la ponent va remarcar que la diferència entre administració de justícia i poder judicial, ben establerta per la jurisprudència constitucional, no ha estat prou integrada en la legislació estatal, de manera que s’ha bloquejat la intervenció de les comunitats autònomes en qüestions clau com la planta territorial, particularment important des del punt de vista del servei de les necessitats socials que es donen en els diversos contextos geogràfics, en funció de l’estructura social i econòmica.

D’altra banda, la ponent va posar de relleu que els funcionaris de l’Administració de justícia estatals no volen ser transferits a la Generalitat, degut a una sèrie de reserves en relació amb les conseqüències derivades de la dependència del Govern de Catalunya, entre les quals va esmentar el control horari. Maria Josep Feliu també es va referir a la coordinació entre uns eventuals consells de justícia autonòmics i les sales de govern dels tribunals superiors de justícia, en la qual també hi havien incidit els seus companys de taula. En aquest sentit, es va fer ressò de la necessitat de delimitar clarament les atribucions entre ambdós òrgans, tot atribuint a uns futurs consells de justícia autonòmics qüestions relatives a la planta i la provisió de vacants, i a les sales de govern qüestions de caràcter administratiu.

Una resposta a “Aportacions al debat sobre el govern del Poder Judicial en un context de descentralització política

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s