Una delegació de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, encapçalada pel seu Director, Joan Ridao, participa en el congrés anual de l’Associació Internacional de Centres d’Estudis Federals (International Association of Centers for Federal Studies, IACFS), que es du a terme entre el 28 i 30 d’octubre a la ciutat d’Innsbruck, capital del Tirol, a la República d’Àustria. L’Institut für Föderalismus, amb seu a Innsbruck, és el centre que acull aquest esdeveniment, on hi prenen part representacions de les diferents institucions membres, entre les quals hi ha el mateix Institut d’Estudis de l’Autogovern.

L’IAFCS, efectivament, agrupa centres de recerca relacionades amb els estudis federals i la descentralització d’arreu del món, de manera que esdevé una organització de referència en relació amb les qüestions relatives a la distribució territorial del poder polític a nivell global. L’associació va néixer l’any 1977, a partir d’una reunió a la ciutat de Basilea, a Suïssa, en la que les institucions fundadores, que ja, en aquell moment, incloïen centres de diversos continents, van decidir iniciar un projecte de col·labora a llarg termini que ha depassat ja els quaranta anys d’existència. Amb el temps, nous membres, entre els quals l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, s’han incorporat a l’IAFCS, ampliant la seva representativitat global i, amb això, canalitzant una part important de la recerca en aquest àmbit arreu del món, en un espai de contacte entre l’acadèmia i les institucions de govern que permet enriquir el debat.

La institució organitzadora, l’Institut für Föderalismus, té una llarga trajectòria. Va ser fundat el 1975, en el context del debat de l’època a Àustria sobre l’aprofundiment del federalisme. Va ser impulsat pels governs dels Länder del Tirol i Vorarlberg. Posteriorment, s’han incorporat els Länder de l’Alta Àustria, la Baixa Àustria i Salzburg. Tots ells formen part de la junta governativa de la institució, que, actualment, dirigeix Peter Bußjäger, professor de la Universitat d’Innsbruck, a les instal·lacions de la qual s’ha dut a terme la trobada.

El programa acadèmic ha estat precedit per la reunió del comitè executiu de l’associació, així com la reunió dels directors, en la qual ha participat el Director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. En ambdues reunions s’han pres tot un seguit de decisions relatives a la gestió de l’associació, amb l’objectiu de mantenir la seva activitat, consistent, fonamentalment en l’estímul de la recerca i l’intercanvi d’experiències en relació amb la distribució territorial del poder, connectant centres diversos d’arreu del món —i, per tant, també visions, cultures i tradicions diverses.

El congrés d’enguany ha estat titulat The Making and Ending of Federalism, amb la idea de promoure la discussió sobre els canvis lligats als sistemes federals, particularment, pel que fa a la seva aparició i desenvolupament, com pel que fa al seu fracàs i eventual col·lapse. Al llarg de tres dies, des d’ahir dijous fins demà dissabte, els experts de les diverses institucions participants han explorat tant qüestions relatives a la teoria del federalisme, considerant particularment l’impacte del canvi en els diversos sistemes i les seves conseqüències teòriques, així com processos històrics concrets. Tot plegat contribueix a establir un estat de la qüestió en relació amb l’evolució actual dels estudis federals i, en general, sobre l’articulació territorial del poder polític.

El caràcter proteic de la matèria permet la participació d’investigadors i investigadores de backgrounds diversos, com ara politòlegs, juristes o economistes. D’altra banda, la varietat de punts de vista presentats, sobretot en relació amb els diversos anàlisis de casos concrets, permeten concloure l’existència d’una enorme diversitat de les estructures i processos relatius a la distribució territorial del poder. D’acord amb el tema proposat per l’organització, els casos concrets estudiats no s’han limitat a sistemes actuals, sinó que han inclòs experiències històriques com la Confederació de l’Alemanya del Nord, prèvia a la constitució de l’Imperi Alemany l’any 1871, o la confederació de les nacions iroqueses, existent durant centúries fins a la seva desaparició a final del segle XVIII en una àmplia àrea del nord d’Amèrica.

Les intervencions i els debats han posat de manifest el valor heurístic d’aquestes experiències històriques, que, en molts casos han influït o contribueixen a il·luminar processos actuals, així com la importància dels processos històrics particulars en la generació d’experiències concretes d’èxit en la gestió i reconeixement de la diversitat per part de les estructures descentralitzades, o també de fracàs o inoperància. En aquest sentit, novament, l’intercanvi d’experiències, investigacions i punts de vista és particularment il·luminadora i permet a les institucions participants estar al cas dels debats actuals, incorporar noves perspectives i impulsar noves línies de treball.

Més enllà de les qüestions de caràcter general i d’estudis de cas concret, és prevista una sessió en relació amb les conseqüències de la pandèmia global de la Covid-19 en els sistemes descentralitzats, que inclou l’anàlisi de les experiències en casos tan diversos com Suïssa, la Índia o Itàlia. D’altra banda, el congrés ha inclòs també l’acte de lliurament dels premis Ronald L. Watts a joves investigadors, corresponents a les edicions de 2020 i 2021, que han correspost a la sudafricana Michelle Maziwisa i al quebequès Simon Bouthillier.