Ja està disponible al web de l’Institut el recull de legislació catalana aprovada durant el període comprès entre l’1 de maig i el 31 d’agost, que signa Helena Mora, responsable d’estudis de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. L’estudi, que es divideix en tres blocs, recull les normes catalanes que s’han aprovat a causa de l’aprovació o modificació de lleis estatals, les normes sectorials, i el Decret llei 15/2021, de 6 de juliol, de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya.
El període de l’estudi es caracteritza per tres fets: en primer lloc, l’elecció del senyor Pere Aragonès com a President de la Generalitat de Catalunya; en segon lloc, la prorrogació de l’estat de l’arma, tot i que l’impacte normatiu ha estat menor i, de fet, a normativa aprovada durant aquest període és menys ingent que durant l’any 2020 i el primer quadrimestre de 2021; i, finalment, perquè de l’1 de maig al 31 d’agost de 2021, no s’ha aprovat cap llei al Parlament de Catalunya, mentre que el Govern que encapçala l’esmentat nou president de la Generalitat ha aprovat vuit decrets llei.
El primer bloc del recull es centra en les normes que s’aproven a causa de l’aprovació o modificació de lleis estatals. Per un costat, tracta el Decret llei 13/2021, de 22 de juny, pel qual es regula la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya i el Registre de professionals sanitaris objectors de consciència, en desenvolupament de la Llei orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia. L’objecte del decret llei és la creació i regulació de la Comissió de Garantia i Avaluació del dret a la prestació d’ajuda per morir de Catalunya, així com del Registre de professionals sanitaris objectors de consciència per portar a terme l’ajuda per morir en desenvolupament dels articles 16 i 17 de la Llei orgànica 3/2021.
L’altre normativa que inclou aquest apartat del recull, és el Decret llei 19/2021, de 31 d’agost, pel qual s’adapta el Codi civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat. Això vol dir que, a partir de l’entrada en vigor de la reforma estatal, els pressupòsits de la tutela, la curatela i la potestat parental prorrogada o rehabilitada que regula el Codi civil de Catalunya s’eliminen i deixen de poder-se aplicar en el futur. La norma encarrega al Govern que, en el termini de dotze mesos, presenti un projecte de llei en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica que haurà de tenir en compte els treballs en curs als quals s’ha al·ludit anteriorment.
El segon bloc del recull es centra en les normes sectorials, i les classifica en quatre categories: funció pública, ramaderia, joc i tributs. En el període analitzat, a diferència dels mesos anteriors, únicament dues de les normes aprovades esmenten en els seus preàmbuls la situació produïda per la pandèmia com a motiu total o parcial de la regulació que tenen per objecte.
En l’apartat de funció pública, s’analitza el Decret llei 18/2021, de 27 de juliol, sobre l’increment retributiu per a l’any 2021 i la recuperació parcial de l’import de la paga extraordinària de l’any 2014 per al personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya. Una norma que té un doble objecte: d’una banda, establir l’increment retributiu per a l’any 2021 (art.1) i la recuperació parcial de l’import de la paga extraordinària de l’any 2014 per al personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya (art 2).
Pel que fa en matèria de ramaderia, el recull inclou el Decret llei 17/2021, de 20 de juliol, pel qual s’adopten mesures extraordinàries de limitació a la densitat ramadera. L’objecte d’aquest decret llei és l’establiment de mesures extraordinàries de limitació a la densitat ramadera durant un període de 4 anys, amb la finalitat de reduir i prevenir la contaminació causada o provocada pels nitrats d’origen agrari en les zones vulnerables amb un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a 1,2.
En relació al joc, durant el període analitzat, s’ha aprovat el Decret llei 16/2021, de 13 de juliol, d’aprovació de mesures urgents d’ordenament del joc de loteria reservat a la Generalitat de Catalunya. L’aprovació d’aquesta normativa, té com a propòsit adequar l’activitat del joc de loteria reservat a la Generalitat de Catalunya a la nova forma jurídica i organitzativa de l’entitat que té encomanada aquesta activitat (Loteries de Catalunya, SAU), per a què la pugui dur a terme.
L’última normativa sectorial que s’ha aprovat durant aquests tres mesos que el recull analitza, és el Decret llei 12/2021, de 18 de maig, relatiu a l’impost sobre les estades en establiments turístics. Aquesta norma, no va entrar en vigor fins el passat mes d’octubre, ja que degut a la delicada situació econòmica del sector turístic, se’n va ajornar l’aplicació efectiva fins a després de la temporada d’estiu. L’objectiu d’aquest regulació, consisteix en la creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
Aquestes dues últimes normatives de caràcter sectorial, són les úniques normes amb rang de llei que fan referència en els seus preàmbuls a la crisi sanitària, econòmica i social produïda per la COVID-19.
Finalment, l’últim apartat del recull es dedica al Decret llei 15/2021, de 6 de juliol, de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya. Aquesta normativa, neix arrel del procediment incoat pel Tribunal de Comptes contra trenta-quatre ex-alts càrrecs del Govern, a causa d’un presumpte ús de fons públics en la promoció exterior del procés independentista.
L’objectiu d’aquest Fons, és donar cobertura a tots aquelles persones que tinguin o hagin tingut la condició de personal al servei de l’Administració de la Generalitat i dels ens i organismes del seu sector públic, d’alts càrrecs i de membres del Govern per actuacions realitzades en l’exercici del seu càrrec, que hagin actuat en favor de la Generalitat i les seves accions puguin derivar en “danys corporals i materials i les conseqüències directes d’aquests danys, així com els perjudicis econòmics purs, no conseqüència de danys materials i/o corporals previs, causats per acció o omissió a terceres persones en exercici de la seva activitat, així com la responsabilitat civil professional, inclosa la responsabilitat comptable, mentre no recaigui sentència ferma”.
Tot i l’aprovació d’aquest decret llei, cap entitat financera va prestar aval que pogués ser garantit a càrrec del Fons. A conseqüència d’això, l’Institut català de Finances va emetre els avals que el Tribunal de Comptes requeria com a fiança solidària als esmentats afectats per les actuacions prèvies. Tanmateix, el Tribunal de Comptes no va admetre els esmentats avals.
#autogovern 