En el context de l’etern debat sobre el finançament de les comunitats autònomes, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 va sortir un model tributari que implicava la transferència a la Generalitat de determinats impostos, bé en la seva integritat, bé per trams, d’acord amb una dinàmica de coresponsabilitat fiscal de les comunitats autònomes de règim comú que s’havia iniciat amb la cessió del 15% de l’IRPF el 1993. La Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb Estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, va traslladar, a grans trets, el sistema previst a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al conjunt de les comunitats autònomes de règim comú, amb la idea de què no hi ha la possibilitat d’un finançament singular per a les comunitats no forals.

Aquest règim s’ha mantingut més o menys inalterat fins a dia d’avui, encara que ha experimentat alguna revisió en relació amb l’impost sobre els hidrocarburs, tot i que no ha tancat el debat en relació amb el (sub)finançament de les comunitats autònomes. En aquest context, el pròxim dimecres 24 de novembre, a les 9 h, es durà a terme el seminari ‘Descentralització i autonomia fiscal’, a l’Auditori del Palau de la Generalitat, acte que organitza l’Institut d’Estudis de l’Autogovern juntament amb el Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. El director de l’Institut, Joan Ridao, i el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, presidiran la sessió.

L’acte es dividirà en tres parts. En primer lloc, Núria Bosch, catedràtica d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, intervindrà amb la ponència “Descentralització i autonomia fiscal: Experiència internacional”. Seguidament, Marta Espasa, secretària d’Hisenda Pública de la Generalitat de Catalunya, presentarà la seva aportació sota el títol de “Capacitat fiscal de la Generalitat: situació actual”. Finalment, l’acte acabarà amb la taula rodona sobre el futur de l’autonomia fiscal a Catalunya, moderada pel director de l’Institut, Joan Ridao. Hi prendran part Guillem López, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i conseller independent del Consell de Govern del Banc d’Espanya, Maite Vilalta, professora titular d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona i vicerectora d’Igualtat i Acció Social de la Universitat de Barcelona, i Santiago Lago, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Vigo i director del grup d’Investigació GEN (Governance and Economics research Network). Un cop acabades les intervencions dels experts, hi haurà un torn de debat, obert a les preguntes dels assistents.

Per poder assistir a l’acte, cal inscriure’s mitjançant el formulari o trucant al telèfon de l’Institut, 933429800. La inscripció a l’activitat estarà oberta fins a les 12 h del dia 21 de novembre. La taula rodona es podrà seguir en directe al canal de YouTube de l’Institut, a través d’aquest enllaç i també mitjançant el compte de Twitter de l’Institut, on es farà un seguiment puntual de les intervencions més destacades dels ponents. Des de l’Institut esperem que aquest acte contribueixi a recuperar un debat pendent, que incideix en un dels problemes més evidents i nuclears en l’Estat autonòmic.