L’Institut d’Estudis de l’Autogovern ha publicat aquest any 2021 el llibre De la tolerància al reconeixement. Una teoria liberal dels drets col·lectius, del professor Michel Seymour. L’obra, que és el desè volum de la col·lecció Institut d’Estudis de l’Autogovern, aborda la qüestió de l’Estat plurinacional com a model d’organització política. Seymour, reflexiona sobre les condicions que podrien garantir la viabilitat futura de qualsevol forma d’arranjament plurinacional, des d’estats-nació a estats plurinacionals i organitzacions supranacionals regionals i internacionals, que inclouen diferents estats sobirans. Per fer-ho, l’autor divideix l’obra en tres parts.

En la primera: El reconeixement: l’herència d’un concepte, l’autor proporciona justificacions per recórrer a polítiques del reconeixement i respon a les crítiques formulades contra aquesta teoria. Explica que el liberalisme pot proporcionar un marc hospitalari per a la política del reconeixement de manera que aquest integri al seu si una política global de reconeixement per a les persones i per als pobles. Per arribar fins aquesta conclusió, l’autor explica perquè una versió inclusiva i individualista del liberalisme condueix definitivament al rebuig d’una política de reconeixement. Aquesta primera part, acaba amb una crítica a la teoria d’harmonització entre el liberalisme de tipus individualista i els drets dels grups que fa Kymlicka, ja que Seymour considera que parla d’un liberalisme amb “drets diferenciats per grups” i això no és parlar de drets col·lectius, sinó que és parlar de drets que tenen com a subjecte els individus, que són reivindicats pels individus i s’introdueixen per respondre les necessitats dels individus.

El nucli de l’obra, es troba en la segona part: El liberalisme polític i el reconeixement. Seymour, es centra en una idea principal, canviar el liberalisme individualista pel polític, ja que és l’únic que permet el reconeixement dels pobles. Aquest canvi de concepcions liberals l’explica a partir de l’anàlisi exhaustiu de l’obra de filosofia política de John Rawls.

Seymour, s’endinsa en l’obra de Rawls i analitza els temes centrals en la teoria política de l’autor, com ara la tolerància en el reconeixement de la identitat nacional de tots els pobles i l’aplicació dels seus principis de justícia a l’esfera nacional de les societats occidentals; així com també la contrasta amb la concepció neorealista de les relacions internacionals. Aquestes idees, diu Seymour, han rebut moltes crítiques, la majoria d’aquestes, centrades en destacar que l’obra de Rawls només es pot aplicar als pobles dotats d’un estat sobirà, i en conseqüència “no és vigent”. Per a l’autor del llibre, l’obra de Rawls té un enfocament clarament individualista, sense tenir en compte la diversitat que hi ha dintre d’un estat-nació. Aquesta consideració de Seymour, deixa entreveure que l’autor defensa una versió diferent del liberalisme, un enfocament més nou i diferent, modern, que acull els drets dels pobles i la dualitat estat-nació i la plurinacionalitat del poble que conforma l’estat.

Un cop assentades unes bases sòlides, a partir de l’anàlisi exhaustiu de les concepcions filosòfiques i polítiques relacionades amb els estats plurinacionals com a model d’organització política, en la tercera part del llibre, La teoria dels drets col·lectius, l’autor exposa el seu plantejament teòric.

Seymour, considera que hi ha una sèrie de característiques clau per a què es generi una identitat col·lectiva. Els pobles han de tenir una identitat institucional encara que aquesta identitat no impliqui una organització política. És necessària l’existència de béns institucionals o participatius, és a dir, béns comuns de tots els que configuren el poble. S’han d’establir obligacions als ciutadans, s’han de restringir les llibertats dels membres i s’han d’adaptar els drets a les necessitats de cada comunitat. Com es pot veure, l’autor només concep la idea de poble en quan aquest es refereix a col·lectius, ja que els pobles “són les fonts últimes de la diversitat cultural” i en conseqüència, són els únics subjectes dels drets col·lectius. El fet està en què certs grups s’han agrupat per interessos individuals (sexe, orientació sexual, raça, color, etc.) per la qual cosa els interessos que representen són interessos individuals, i d’aquí la importància de generar un model basat en els pobles, un col·lectiu format per molts grups diferents.

La teoria de col·lectius de Seymour és un nou enfocament dins el marc del liberalisme polític. Encaixa perfectament amb el model de la nació actual, concebuda com “una identitat pública comuna que permet admetre identitats públiques diverses”. Les nacions fan intervenir una identitat pública comuna construïda a partir d’una o de diverses llengües, institucions i històries públiques comunes. Segons l’autor, aquesta nova concepció liberal és la que ha de garantir la viabilitat futura de qualsevol forma d’arranjament plurinacional. A més, ha de servir per crear un nou corrent de liberalisme polític, que trenqui amb la visió clàssica centrada en la individualitat de l’estat-nació, i que es centri en la diversitat dintre d’aquests, tant dels pobles com de les persones.