Camins per superar l’infrafinançament: un debat d’experts

L’Institut d’Estudis de l’Autogovern ha organitzat aquest dimecres 24 de novembre el seminari “Descentralització política i capacitat fiscal”, a l’auditori del Palau de la Generalitat. L’acte, presentat pel conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i moderat pel director de l’Institut, Joan Ridao, va comptar amb la participació de cinc dels experts més acreditats en la matèria. L’esdeveniment, va ser seguit per prop d’una vuitantena de persones, tant a través de la modalitat virtual com de la presencial. La sessió, es va centrar en analitzar l’actual sistema de finançament autonòmic, en emmarcar la capacitat fiscal de la Generalitat de Catalunya i en examinar les experiències internacionals en relació amb la descentralització en matèria fiscal.

L’acte va començar amb una petita introducció temàtica del director de l’Institut, i seguidament, el conseller Jaume Giró, va inaugurar la sessió amb un discurs centrat en tres idees: la importància de les eines per fer polítiques i per assolir objectius, la tasca de prospectiva per prendre decisions i el model que el Govern de Catalunya vol a nivell fiscal. Respecte aquesta última idea, el conseller va destacar que “aspirem a la plena sobirania fiscal. Volem tenir plena capacitat normativa de gestió i de recaptació de tots els tributs. Generem molt més del que rebem. I no només volem rebre el que mereixem, volem decidir la recaptació, exercir-la i repartir-la”.

En la mateixa línia va anar la ponència de la secretària d’Hisenda Pública de la Generalitat de Catalunya, Marta Espasa, amb la presentació Capacitat fiscal de la Generalitat: situació actual. Espasa, va destacar que “la limitada capacitat fiscal que tenim genera que no podem adequar els tributs a la realitat de Catalunya; tenim gran dependència de la legislació estatal; una pèrdua de recaptació; i poca responsabilitat i visibilitat fiscal davant dels ciutadans de Catalunya”. Durant la ponència, la secretària també va centrar-se en “la tendència recentralitzadora de l’Estat” que no deixa a Catalunya disposar del màxim en matèria d’autonomia fiscal i en conseqüència no permet a la Generalitat fer front a totes les necessitats.

Aquesta tendència recentralitzadora va ser l’objecte principal de la intervenció de la catedràtica d’Hisenda Pública Núria Bosch. En la seva ponència, Descentralització i autonomia fiscal: Experiència internacional, va exposar i comparar diferents models fiscals internacionals. En concret, va analitzar la situació d’Espanya amb la del Canadà, Alemanya, Suïssa i dels Estats Units, tot assenyalant que “al Canadà el govern central gestiona només el 32% de la despesa, en canvi a Espanya, el 56%. Al Canadà i a Suïssa, el nivell intermedi gestiona més del 40% a Espanya, el 20%.” Davant d’aquesta situació, Bosch va dir que l’única solució per acabar amb la problemàtica actual és creant “una asimetria entre comunitats autònomes per adequar el grau d’autonomia a les preferències que tenen els ciutadans a cada territori”.

Després d’una pausa, l’acte es va reprendre amb una taula rodona moderada pel director de l’Institut, Joan Ridao. Hi van intervenir Guillem López, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra; Maite Vilalta, professora d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona; i Santiago Lago, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Vigo.

En la seva intervenció, el professor López es va centrar en analitzar el dèficit fiscal a Catalunya a partir de dos paràmetres, la diversitat existent a l’Estat i quins impostos paguen els catalans, destacant que tant Catalunya com les Illes Balears aporten un 20% més que la resta de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol i en canvi el retorn és inferior al de la mitjana. També, va aportar informació relacionada amb la visió internacional que es té d’Espanya en matèria fiscal. Finalment, va reproduir la proposta que el 2017 van presentar les Illes Balears en la línia d’articular un model que pugui ser alternatiu, “per aconseguir una millora a la situació actual s’ha de contribuir a la solidaritat entre els pobles de l’estat a través d’un anivellament horitzontal on es limiti el pes de la recaptació fiscal de l’IRPF i sigui proporcional a la renda relativa a cada comunitat autònoma”.

La professora Vilalta, per la seva banda banda, es va centrar en plantejar escenaris futurs en matèria de distribució fiscal en funció del que podria fer o podria passar a Catalunya. Per l’experta en hisenda pública, Catalunya podria participar en la revisió del model de finançament i conseqüentment aconseguir una millor situació fiscal; Espanya podria esdevenir un estat federal “de veritat”; Catalunya i Espanya podrien arribar a un acord específic que beneficiï fiscalment Catalunya; es podria articular un model foral per a Catalunya; hi podria haver un pacte confederal; o, finalment, Catalunya podria esdevenir un estat independent. Tot i la presentació de tots aquests escenaris, la professora va afegir que “l’escenari més probable no està clar, però Catalunya vol més autonomia. És una problemàtica que només es podrà resoldre a partir del pacte i la negociació sigui quin sigui l’escenari”. Aquest discurs no es va allunyar gaire del que va presentar el ponent que la va succeir.

El catedràtic d’Economia Aplicada Santiago Lago va deixar clar que s’ha de mirar cap a solucions asimètriques, que les situacions a l’Estat espanyol són molt diverses i que s’ha d’intentar que tothom en surti beneficiat i content. També va afegir, que aquesta diversitat és també el problema, ja que “aquesta idea xoca amb el sistema d’Espanya, sense cultura federal. S’ha d’avançar i assumir que no tothom pensa igual. S’ha de buscar un model que interessi a tothom, ja que hi ha territoris que volen més competències que d’altres”. Lago, també va repassar altres temes que per a ell són clau quan parlem de autonomia fiscal al conjunt de l’Estat espanyol. Per exemple, va parlar d’altres casos internacionals, i va recordar que, si bé és cert que les diferències entre Espanya i altres països com Suïssa o el Canadà, en matèria fiscal, són evidents, no és cert que Espanya estigui en una mala situació, és més, si comparem l’Estat espanyol amb altres països federals de la UE, Espanya té un grau d’autonomia tributària superior.

L’acte, va finalitzar amb la intervenció de Joan Ridao, qui va glossar les intervencions dels ponents, va agrair a tots els assistents la seva presència, i va recordar que la sessió es podrà recuperar accedint al canal de YouTube de l’Institut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s