Divendres 17 de desembre, es va dur a terme el seminari “Les sentències del Tribunal Constitucional sobre les declaracions dels estats d’alarma per a la gestió de la pandèmia de la COVID-19” a l’Auditori del Palau de la Generalitat, el decurs del qual es va procedir a una anàlisi dels pronunciaments de l’Alt Tribunal en el context de la crisi sanitària, en concret les STC 148/2021, de 14 de juliol de 2021, i 183/2021, de 27 d’octubre de 2021.

La inauguració de la jornada va anar a càrrec del conseller de Salut, Josep Maria Argimon. Posteriorment, el director del Gabinet Jurídic, va fer autocrítica sobre si hem estat a l’alçada i si hem aportat seguretat jurídica o inseguretat, també, si hem estat capaços d’innovar o no amb els instruments que disposem.

El Dr. Tomás de la Quadra-Salcedo, professor titular de Dret constitucional de la Universidad Autónoma de Madrid, va encarregar-se de la primera ponència, centrada en la primera sentència analitzada, la 148/2021. El professor de la Quadra, va fer referència a la interpretació del concepte material de suspensió d’un dret i la seva intensitat, tot assenyalant la incongruència de fixar tocs de queda sense estat d’alarma. El ponent va discutir la interpretació que ha fet el TC. Seguidament, es va centrar en els vots particulars i, finalment, en com ho han resolt des d’altres tribunals europeus, com el Bundesverfassungsgericht alemany.

Segons el professor de la Quadra, on rau el quid de la qüestió és en la intensitat de la limitació dels drets, que donaria lloc a una suspensió i, per tant, a la necessitat de l’estat d’excepció o, si és el cas, de setge, o bé a restriccions de caràcter ordinari o extraordinàries, en el context de l’estat d’alarma. Segons el ponent, la delimitació es podria fer d’una manera més clara a través de la llei orgànica corresponent.

Mercè Corretja, directora general de Drets i Assumptes Constitucionals, es va mostrar molt crítica i molt preocupada en les sentències, que, segons el seu punt de vista, generen una gran inseguretat jurídica, i va criticar l’argumentació del TC. També va assenyalar que el TC ha basat la seva motivació en una configuració de l’Estat de les autonomies més pròpia de l’any 1981 i que de l’any 2021, quan la matèria de sanitat ha estat competencialment transferida a les CCAA.

Sònia Andolz, directora general d’Administració de Seguretat i professora de Ciència política de la UB, va assenyalar que “hi ha coses que han ajudat a fer una societat més conscient en el procés de decisió de polítiques públiques”, i també es va referir a la comprensió de la seguretat en el doble vessant de security, o seguretat entesa en termes policials, i safety; perquè fa referència altres dimensions de la persona. Pensa que s’ha d’obrir el debat perquè tothom tingui clar quins són els drets fonamentals i millorar en aquest sentit la qualitat democràtica.

Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, va assenyalar que l’estat d’alarma no és una matèria ex constitutione no reservada a les institucions centrals de l’Estat i que no hi ha clàusules de prevalença que desplacin el paper de les CCAA. En tot cas, planteja problemes d’oportunitat i cal utilitzar-lo com a ultima ratio. questa solució extrema no té parió en altres estats i es singularitza no pel tipus de mesures restrictives que admet, sinó, més aviat, per les alteracions que implica en de la distribució horitzontal i vertical del poder.

Finalment, Hèctor García Morago, magistrat de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC va defensar que és millor suprimir el control preventiu en relació amb les mesures adoptades o, en tot cas, que s’atribueixi aquesta funció a un òrgan jurisdiccional. Per que fa a la justificació científica de les mesures, va considerar que no és justifica la “confiança cega” i que cal justificar concretament aquestes mesures en un llenguatge intercanviable més enllà de l’especialitat en què s’ha generat la convicció de la seva necessitat.

En tot cas, el seminari va posar de manifest les incerteses que es generen amb l’aparició d’episodis disruptius no lineals, com pandèmies o esdeveniments meteorològics extrems, que representen un desafiament per a la cultura jurídica hegemònica, basada en un idea molt consolidada de seguretat. En aquest sentit, sembla necessari buscar un nou marc que permeti una garantia adequada dels drets, al mateix temps que el desplegament de les mesures necessàries per respondre a les situacions de crisi que la pandèmia encara pot generar, com es posa de manifest en aquests darrers dies, així com les que poden sorgir en el futur per altres causes.