Publiquem el recull de legislació estatal aprovada durant el tercer quadrimestre de 2021

Ja està disponible al web de l’institut el recull de legislació estatal aprovada durant el període comprès entre l’1 de setembre i el 31 de desembre, que signa Helena Mora, responsable d’estudis de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. La recopilació s’organitza en cinc blocs: els Pressupostos generals de l’Estat; les lleis originades per l’aprovació prèvia de decrets llei; altres lleis sectorials; la transposició i desenvolupament del dret de la Unió Europea; i finalment, els decrets llei.

El període de l’estudi es caracteritza per tres fets fonamentals. D’una banda, destaca la disminució notòria d’activitat normativa en relació amb la pandèmia. En segon lloc, cal remarcar l’elevada xifra de decrets llei aprovats pel Govern, en bona part relacionats amb la gestió dels fons Next Generation EU. Finalment, es conclou que el contingut de les normes aprovades durant el període analitza torna a deixar clar que les grans decisions polítiques corresponen a l’Estat i que el dret europeu continua servint de justificació per a l’acció legislativa de l’Estat.

En el primer bloc, es fa referència a la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per l’any 2022.Les previsions més destacables d’aquesta llei relatives refereixen al personal del sector públic. Se’n destaca l’increment de les retribucions del personal al servei públic de les Administracions públiques i l’establiment de taxes en relació a la regulació de l’oferta d’ocupació.

El segon bloc del recull es centra en les lleis originades per l’aprovació prèvia de reials decrets llei, en concret, en matèria de seguretat social, d’empleats públics, de dret laboral i de mesures per fer front a l’impacte de la pandèmia de la Covid-19.

La primera norma que s’inclou en el recull és la Llei 19/2021, de desembre, per la qual s’estableix l’ingrés mínim vital. L’objecte d’aquesta norma és la creació i regulació de l’ingrés mínim vital com a prestació adreçada a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que viuen soles o integrades en una unitat de convivència, quan es trobin en una situació de vulnerabilitat per manca de recursos econòmics suficients per a la cobertura de les seves necessitats bàsiques.

La segona norma analitzada en aquest bloc és la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. Aquesta llei, deroga el Reial Decret llei 14/2021, de 6 de juliol, llevat la disposició final segona relativa a l’adaptació de la normativa del personal docent i del personal estatutari i equivalent dels serveis de salut que la disposició final segona que la llei deixa expressament en vigor.

A continuació es fa referència a la Llei 12/2021, de 28 de setembre, per la qual es modifica el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, per garantir els drets laborals de les persones dedicades al repartiment en l’àmbit de les plataformes digitals. El text de la llei ha aprovat la modificació de l’Estatut dels treballadors en termes idèntics als que ho va fer el Reial decret llei 9/2021, és a dir, adreçat a garantir els drets laborals de les persones dedicades al repartiment en l’àmbit de plataformes digitals.

L’última norma referida en aquest apartat és la Llei 14/2021, d’11 d’octubre, per la qual es modifica el Reial decret llei 17/2020, de 5 de maig, pel qual s’aproven mesures de suport al sector cultural i de caràcter tributari per fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-2019. Aquesta llei, conté les modificacions introduïdes per Reial Decret llei i deixa en vigor els restants preceptes de l’esmentada norma no alterats per la llei que s’aprova.

En el tercer bloc, es recullen les altres lleis sectorials que han estat aprovades durant l’últim trimestre de 2021. En concret, es fa referència a dues lleis orgàniques i a dues lleis ordinàries en els àmbits del dret consuetudinari, dopatge a l’esport, transports terrestres i pensions que, a diferència de les referenciades a l’apartat anterior, no tenen l’origen en reials decrets lleis previs.

En l’àmbit processal es va aprovar la Llei orgànica 10/2021, de 14 de desembre, de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial, per reconèixer el caràcter de tribunal consuetudinari i tradicional al Jutjat Privatiu d’Aigües d’Oriola (Alacant) i Pobles del seu Marc i al Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia de l’Horta d’Aldaia,que reconeix la jurisdicció d’aquests òrgans jurisdiccionals tradicionals.

Pel que fa al dopatge a l’esport, s’ha aprovat la Llei orgànica 11/2021, de 28 de desembre, de la lluita contra el dopatge a l’esport. L’objectiu d’aquesta llei és establir les normes antidopatge en l’àmbit de la pràctica esportiva en consonància amb els compromisos internacionals assumits pel Regne d’Espanya, amb la finalitat de garantir el desenvolupament de les competicions esportives en condicions d’igualtat i adaptació a les pròpies capacitats naturals dels i les esportistes, tot evitant la seva adulteració mitjançant la utilització de substàncies o de mètodes prohibits, en els termes establerts en la normativa internacional i en la mateixa llei. Aquesta llei està integrada per cinc títols, a saber, disposicions generals, controls de dopatge, règim sancionador en matèria de dopatge, procediment per a la imposició de sancions, tractament de dades personals relatives al dopatge i control i supervisió general dels productes susceptibles de produir dopatge a l’esport.

La tercera normativa referida és la Llei 13/2021, d’1 d’octubre, per la qual es modifica la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres en matèria d’infraccions relatives a l’arrendament de vehicles amb conductor i per lluitar contra la morositat en l’àmbit del transport de mercaderies per carretera, així com altres normes per millorar la gestió en l’àmbit del transport i les infraestructures. El contingut de l’articulat d’aquesta norma es limita fonamentalment a tipificar noves infraccions i sancions, a preveure la revocació de l’autorització d’arrendament de vehicles amb conductor en el cas de la imposició de tres sancions en el període de dos, anys així com la publicitat de les resolucions sancionadores en matèria de morositat en els contractes de transport de mercaderies per carretera.  

La darrera llei que es recull en aquest àmbit és la Llei 21/2021, de 28 de desembre, de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d’altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions. Aquesta llei, modifica dos preceptes del text refós de la Llei general de Seguretat Social: un primer, relatiu a la revalorització de les pensions amb la consegüent derogació de l’índex de revalorització i la previsió de recuperar la garantia del poder adquisitiu mitjançant una actualització de les pensions en funció de la inflació de l’exercici anterior; i un segon, que recull diverses mesures que pretenen actuar sobre l’accés a la pensió de jubilació mitjançant fórmules voluntàries i més equitatives que afavoreixen una progressiva aproximació de l’edat efectiva i de l’edat ordinària de jubilació com a via per reforçar la sostenibilitat del sistema a mitjà i llarg termini.

El tercer apartat del recull es centra en la transposició i desenvolupament del dret de la Unió Europea, que inclou deus lleis.

Primerament, la Llei 16/2021, de 14 de desembre, per la qual es modifica la Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària, on s’introdueixen dues consideracions, una primera a l’article 26, en relació a les competències sancionadores, i una segona a l’article 28, relativa a les designació de l’autoritat d’execució en l’àmbit nacional. També, hi ha una modificació de la disposició addicional primera relativa a les funcions de l’Agencia de Información y Control Alimentarios, que elimina la possibilitat que el Ministeri, mitjançant una norma infralegal, creï sistemes d’informació per a sectors o mercats que consideri estratègics.

L’altre llei aprovada relativa al dret de la Unió Europea, és el Reial decret llei 24/2021, de 2 de novembre, de transposició de directives de la Unió Europea en les matèries de bons garantits, distribució transfronterera d’organismes d’inversió col·lectiva, dades obertes i reutilització de la informació del sector públic, exercici de drets d’autor i drets afins aplicables a determinades transmissions en línia i a les retransmissions de programes de ràdio i televisió, exempcions temporals a determinades importacions i subministres, de persones consumidores i per a la promoció de vehicles de transport per carretera nets i energèticament eficients. Aquesta norma, modifica el títol IV de llibre primer sobre la potestat sancionadora en relació a infraccions en matèria de consum. Aquesta norma dona pas al quart bloc del recull, dedicat a la resta de Decrets llei aprovats durant el període.

Aquestes normes es refereixen, en els seus preàmbuls, l’emergència de salut pública i l’impacte econòmic i social de la COVID-19 com a situació de necessitat excepcional i urgent que, segons el Govern central, motiva la seva aprovació. Tanmateix, els reials decrets llei aprovats durant aquest període van més enllà de la reacció contra la situació pandèmica per abordar qüestions com la reforma laboral, la crisi energètica o la fiscalitat.

En relació a les normes de caràcter laboral, en destaca l’aprovació del Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en l’ocupació i la transformació del mercat de treball. Aquesta norma, inclou una sèrie d’articles que modifiquen altres normes aprovades anteriorment. Entre d’altres, en destaca una modificació relativa a la modernització i simplificació de les modalitats de contractació que, segons el preàmbul, responen a les exigències de la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny de 1999, relativa a l’Acord marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el treball de durada determinada. Una altra modificació relacionada amb la regulació de la subcontractació en el sector de la construcció, relativa a l’extinció del contracte indefinit per motius inherents a la persona treballadora en el sector de la construcció. Una tercera que fa referència a la Llei general de la Seguretat Social. I una última que modifica la Llei 30/2015, de 9 de setembre, per la qual es regula el Sistema de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral.

Pel que fa les normes relatives a la crisi energètica, trobem tres reial decrets. El Reial decret llei 17/2021, de 14 de setembre, de mesures urgents per mitigar l’impacte de l’escalada de preus del gas natural en els mercats minoristes de gas i electricitat. Aquest reial decret llei crea un subministrament mínim vital que es configura com un instrument de protecció social davant la situació de pobresa energètica en la qual es troben els consumidors en situació de vulnerabilitat.

El Reial decret llei 23/2021, de 26 d’octubre, de mesures urgents en matèria d’energia per a la protecció dels consumidors i la introducció de transparència en els mercats majorista i minorista d’electricitat i gas natural. Aquesta norma preveu mesures per a la protecció dels consumidors com l’increment dels descomptes del bo social elèctric fins el 31 de març de 2022, millora de la protecció dels beneficiaris del bo social tèrmic per a l’ exercici 2021 o increment de la disponibilitat pressupostària del bo social tèrmic per a l’exercici 2021.

El tercer reial decret que s’ha aprovat en matèria energètica, és el Reial decret llei 29/2021, de 21 de desembre, pel qual s’adopten mesures urgents en l’àmbit energètic per al foment de la mobilitat elèctrica, l’autoconsum i el desplegament d’energies renovables, que inclou mesures de foment de la mobilitat elèctrica mitjançant el desplegament de la infraestructura de recàrrega i d’impuls a l’autoconsum.

En relació a les normes de caràcter fiscal, en destaca, el Reial decret llei 26/2021, de 8 de novembre, pel qual s’adapta el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, a la recent jurisprudència del Tribunal Constitucional respecte de l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. I el Reial decret llei 31/2021, de 28 de desembre, pel qual es modifica la Llei 19/1994, de 6 de juliol, de modificació del Règim econòmic i fiscal de Canàries i es fixa un nou termini per presentar les renúncies o revocacions a mètodes i règims especials de tributació.

Finalment, hi ha un seguit de decrets llei que regulen aspectes derivats de la situació de pandèmia i normes relatives a la canalització dels fons Next Generation EU, mitjançant el marc general del Pla de recuperació, transformació i resiliència d’Espanya regulat pel Reial decret llei 36/2020, de 30 de desembre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s