Les dones i l’autogovern

En els estudis sobre l’autogovern es tendeix a prestar atenció habitualment a la seva amplitud, això és l’àmbit competencial que permet desenvolupar de manera autònoma polítiques pròpies. Tanmateix, aquesta capacitat, més o menys àmplia de prendre decisions, pot desenvolupar-se d’un mode més o menys singular, de manera que, efectivament, es promoguin accions públiques realment transformadores de la realitat sociopolítica que s’autogoverna. En definitiva, l’autogovern pot ser una manifestació profunda de la voluntat d’una societat d’arribar a configurar-se a si mateixa o pot resoldre’s en dinàmiques inercials d’emulació. En aquest sentit, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, més enllà de mantenir l’atenció sobre les qüestions d’articulació territorial i, en particular, la definició dels àmbits en què les institucions d’autogovern de Catalunya poden articular polítiques pròpies, té interès també en analitzar i, si és el cas, fer balanç en relació amb les mesures adoptades i els resultats obtinguts en relació amb elles.


Tal com posa de manifest la Declaració institucional en relació amb el Dia Internacional de les Dones del Govern de la Generalitat, “[d]avant les desigualtats, discriminacions i violències estructurals que pateixen les dones pel sol fet de ser dones, […] la resposta institucional ha d’estar a l’altura”. Efectivament, la situació de les dones i, en particular, els dèficits notoris de reconeixement i protecció que pateixen pel fet de ser-ho suposen un repte transversal de primera importància per a qualsevol societat democràtica madura en el moment present. En definitiva, no es poden concebre els instruments per autogovernar-se ni els àmbits materials en què l’autogovern es desplega sense demanar-se com es poden utilitzar per avançar cap una veritable inclusió de les dones en la malla social, superant les incomptables manifestacions d’exclusió, discriminació, silenciament i sotmetiment que defineixen l’estructura patriarcal.
En aquest sentit, com posa de manifest el mateix document, és crucial desenvolupar “[e]structures per elaborar polítiques feministes transversals, interseccionals i globals que impliquin tots els nivells i àmbits d’actuació dels poders públics, incloent-hi els pressupostos públics”. A partir d’aquí, cal imaginar una concepció de l’autogovern de Catalunya com a estructura d’acció pública adreçada estratègicament cap a la consecució d’una transformació social profunda en relació amb la integració, visibilització i reconeixement de les dones, a partir del desplegament de polítiques transversals que es projectin en tots els àmbits materials en que la Generalitat exerceix les seves competències. Es tracta, en definitiva, d’integrar la perspectiva feminista en el teixit de l’acció institucional, superant les visions sectorials i fragmentàries.


L’Institut d’Estudis de l’Autogovern considera imprescindible, en la seva tasca de confegir idees i narratives i proporcionar impuls en relació amb la generació d’un espai d’autogovern robust i consistent per a Catalunya, ocupar-se també de l’estudi i l’avaluació de la substància i l’orientació estratègica de les polítiques pròpies de les institucions catalanes, a partir de la seva base estatutària. En relació amb això, és particularment significatiu prendre en consideració la contribució d’aquestes polítiques a la creació d’una societat inclusiva i resilient, que sigui capaç d’afrontar els nombrosos reptes d’un món en crisi, a partir de una perspectiva basada en la justícia i, en particular, decidida a combatre “les injustícies distributives i de reconeixement” que pateixen les dones. En definitiva, si, com posa de manifest la Declaració institucional precitada, cal evitar “la ceguesa de gènere” en les institucions, l’Institut no pot ser aliè de cap manera a aquesta problemàtica.


Per aquest motiu, contribuint a la necessària tasca de sensibilització i divulgació imprescindible per incorporar de manera significativa l’agenda feminista a les institucions d’Autogovern, l’Institut ha programat una activitat específica que es durà a terme a final d’aquest mes, consistent en un seminari que ha d’analitzat les múltiples dimensions de les polítiques de gènere en els diferents àmbits sectorials per fer un balanç dels seus resultats des del punt de vista de la superació de la situació de sotmetiment de les dones en la societat catalana i per explorar els nous reptes que apareixen en l’horitzó. El seminari, titulat Les polítiques de gènere a Catalunya, a debat i coordinat per les professores Laura Román i Neus Oliveras, de la Universitat Rovira i Virgili, es durà a terme el dia 25 de març a la sala de conferències del Palau de la Generalitat. En els pròxims dies farem públics els detalls del programa. Com és habitual, el seminari es podrà seguir presencialment o en línia, prèvia inscripció. Les ponències que s’hi presentaran constituiran la base per a la secció monogràfica del número 36 de la Revista d’Estudis de l’Autogovern – Journal of Self-Government, que es publicarà el mes de desembre pròxim i que presentarà un balanç inèdit de les polítiques públics amb perspectiva de gènere a Catalunya al llarg de les darreres dècades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s