Ja es pot consultar el recull de la legislació catalana aprovada entre l’1 de setembre i el 31 de desembre de 2021. El recull es divideix en tres parts precedides d’una introducció La primera versa sobre la Llei 1/2021, del 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022 i Llei 2/2021, del 29 de desembre, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic. En segon lloc, es repassen diverses normes sectorials, en matèries com el dret Civil, la funció pública, l’educació superior i l’energia. Finalment, la darrera part es refereix a les normes aprovades per pal·liar les conseqüències derivades de la pandèmia de la COVID-19, en total el recull consta de 18 pàgines amb notes a peu de pàgina.

En relació amb la Llei de pressupostos vigent, es recorda que l’última que havia aprovat el Parlament de Catalunya va ser la Llei 4/2020, del 29 d’abril, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2020. Per tant, durant l’exercici corresponent a l’any 2021 la situació va ser de pròrroga pressupostària.

El Preàmbul de la Llei destaca l’impacte dels fons NextGenerationEU, que condicionen la despesa pública, orientant-la a aconseguir les transformacions estructurals definides per la Unió Europea: transformació social, transformació feminista, transformació digital i transformació verda. En relació amb això, l’article 17 recull les normes relatives a la gestió pressupostària dels crèdits finançats pels fons del Mecanisme de recuperació i resiliència i dels fons React-EU.

Cal destacar també la prudència en relació amb la despesa de personal, regulada al Títol III, gràcies a l’harmonització dels increments retributius. Pel que fa a la resta, amb una estructura que no presenta novetats remarcables, la Llei de pressupostos per al 2022 defineix les línies estratègiques d’acció pública a partir de la definició de les partides de despesa. Com és habitual, s’ha aprovat l’anomenada Llei d’acompanyament, amb tot un seguit de mesures puntuals relacionades amb les orientacions polítiques derivades del repartiment de la despesa.

Quant a la normativa sectorial analitzada en la segona part, cal remarcar que hi ha hagut novetats remarcables en l’àmbit del dret civil . Cal destacar aquí el Decret llei 26/2021, de 30 de novembre, de modificació del llibre segon del Codi civil de Catalunya en relació amb la violència vicària, amb mesures per posar el centre en la protecció de la víctima de violència masclista; i el Decret llei 27/2021, de 14 de desembre, d’incorporació de les directives (UE) 2019/770 i 2019/771, relatives als contractes de subministrament de continguts i serveis digitals i als contractes de compravenda de béns, al llibre sisè del Codi civil de Catalunya, per fer l’adaptació a les noves Directives europees en aquest sector, en un context de transformació digital.

Pel que fa a la normativa de funció pública és rellevant el Decret llei 23/2021, de 19 d’octubre, de modificació del Decret llei 18/2021, de 27 de juliol, sobre l’increment retributiu per a l’any 2021 i la recuperació parcial de l’import de la paga extraordinària de l’any 2014 per al personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya. També s’analitza la legislació sobre l’educació superior, en concret, el Decret llei 22/2021, de 5 d’octubre, de modificació de l’article 211 de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, relatiu a l’acreditació d’una tercera llengua per part de l’estudiant de grau de les universitats catalanes. Finalment, dins d’aquest apartat, en l’àmbit de medi ambient s’estudien les novetats introduïdes en el Decret llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades.