Les competències sobre el litoral: problemàtiques i reptes pendents

Les jornades Autonomia, costes i litoral es van celebrar els dies 31 de març i 1 d’abril de 2022 al saló d’actes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears, a la ciutat de Palma, coorganitzades per la direcció general de Territori i Paisatge de la Conselleria de Medi Ambient i Territori de les Illes Balears, l’Institut d’Estudis Autonòmics de les Illes Balears, i l’Institut d’Estudis de l’Autogovern.

L’acte el van obrir Isabel Castro Fernández, directora general de Coordinació, Relacions amb el Parlament, Drets i Diversitat, del Govern balear; i Joan Ridao Martín, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, que van anunciar que durant el mes d’octubre d’aquest any es durien a terme unes segons jornades sobre la mateixa temàtica a Girona, també coorganitzades entre l’Institut d’Estudis Autonòmics de les Illes Balears i l’Institut d’Estudis de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya.

Miquel Mir Gual, conseller de Medi Ambient i Territori del Govern Balear, va intervenir seguidament per remarcar que el tema de la jornada tenia un valor estratègic a les Illes Balears, així com en altres comunitats autònomes . Va mostrar-se favorable a un traspàs de competències efectiu en la matèria, que tindria un efecte beneficiós des de la perspectiva de proximitat. Segons el seu criteri, la negociació amb el Govern de l’Estat ha de tenir en compte la situació d’emergència climàtica que afecta al Mediterrani.

Avel·lí Blasco Esteve, catedràtic de dret administratiu de la Universitat de les Illes Balears, va fer referencia a la Sentència del Tribunal Constitucional 149/1991, de 4 de juliol, sobre la Llei de costes, en la qual es posava de relleu “que la titularidad estatal de los bienes dominio público marítimo terrestre no es un título competencial, el artículo 132.2 de la CE lejos de ser atributivo de competencias es de reserva de ley”. En tot cas, el ponent va considerar que aquest pronunciament del Tribunal es refereix a l’Administració de l’Estat, perquè també hi ha bens de domini públic dels municipis.

Adriana Pousa García, cap de la Secció Tècnica del Servei d’Autoritzacions Territorials del Consell Insular de Mallorca, va referir-se a la modificació de la Llei de costes de 2013, que es va avançar al seu temps, introduint conceptes com àrea de protecció territorial (APT) i zona d’influència. Posteriorment, va abordar les actuacions administratives que es poden portar a terme en aquest àmbit ja siguin “deslindes, concesiones, adscripciones, reservas y autorizaciones”. També va referir-se a la declaració responsable regulada a la disposició transitòria quarta per a les zones de protecció de domini en trànsit. També va referir-se a les competències municipals, relatives a la neteja i el manteniment de les condicions d’higiene de les zones marítimes i platges.

El segon bloc d’intervencions va començar amb la ponència de Fernando Galindo Elola-Olaso, director general de Cooperació Autonòmica i Local del Ministerio de Política Territorial, que va assegurar que hi ha una bona predisposició del Ministeri per arribar a una solució de consens en el Reial decret de traspassos que s’està negociant actualment amb totes les comunitats autònomes que tenen zona d’influència costera. Va destacar que probablement seguiria el model de Catalunya i Andalusia, on el traspàs ja ha estat realitzat.

Maria Encarnación Rivas Díaz, directora general de Territori i Urbanisme de la Xunta de Galícia va assenyalar que la Xunta té molt bona relació amb els serveis provincials de les tres províncies costaneres (A Coruña, Lugo i Pontevedra), tot i que això no garanteix sempre una relació fluïda amb l’Administració de l’Estat. Per la seva banda, Xavier Berga Vayreda, subdirector general de Coordinació d’Actuacions al Litoral, Entorns Rurals i Muntanya de la Generalitat de Catalunya, va mostrar-se bastant crític amb la situació actual i va destacar que s’havia operat un traspàs incomplet, en la mesura que el cànon econòmic derivat de la gestió de les concessions el segueix recaptant l’Estat. Tot i així, va valorar positivament el traspàs de competències en aquesta matèria.

Valeriano Díaz Castro, cap del Servei d’Ordenació del Litoral Oriental del Gobierno de Canarias va assegurar, per la seva banda, que l’Estat aprofita el decret de traspassos per limitar les competències. Va referir-se també al repte que representa l’ordenació de l’espai marítim i a la ruta eòlica marina. El director de l’IEA, Joan Ridao, en la introducció al col·loqui posterior a aquest bloc de ponències, va assenyalar els problemes derivats de la distribució competencial actual, d’acord amb la qual es permet que l’Estat pugui fer una gestió forta del domini públic a partir de títols competencials com el del 149.1.23CE, entre d’altres.

En un altre torn d’intervencions, Marta García Pérez, catedràtica de dret administratiu de la Universidade da Coruña, va assenyalar que “el TC dice hay que controlar la vis expansiva del título ambiental, el titulo ambiental no puede tratarse con tal generosidad que llegue a interferir e incluso a anular otro tipo de competencias por razón de la materia”, tot posant de manifest de nou la tendència expansiva de l’Estat en l’ús de les seves competències transversals en l’àmbit. Per la seva banda, Ángel Lobo Rodrigo, professor contractat doctor de la Universidad de La Laguna, va destacar que és necessària “mayor soberanía de las CCAA sobre el espacio marítimo terrestre litoral sin tener en cuenta ninguna afectación política”.

La intervenció d’Alba Nogueira López, catedràtica de dret administratiu de la Universidade de Santiago de Compostela, es va centrar en el canvi climàtic. Segons ella això implica que “debemos ir a políticas que amplíen la protección, con políticas de no regresión (cláusulas ‘stand still’) y avanzar en la protección del espacio costero natural”. També va destacar quan assenyala “hay cosas que no solo afectan al cambio climático sino que afectan al modelo de producción que falla”.

L’última intervenció va anar a càrrec de Josep M. Aguirre Font, professor agregat de Dret administratiu de la Universitat de Girona. En ella, va fer referència a la gestió integrada, de la qual es parla molt i que es practica poc. En particular, va referir-se a la Recomanació del 30 de maig de 2002 del Parlament Europeu i el Consell sobre gestió integrada de les zones costeres a Europa, que no ha tingut un reflex adequat en el cas espanyol.

Les jornades, que, com s’ha dit, tindran una segona part a Girona a l’octubre, han posat de manifest la complexitat de la distribució de competències en matèria de litoral i han ofert un panorama sobre els reptes actuals en la matèria, en un moment històric en què hi ha negociacions obertes sobre els traspassos en aquest àmbit que fan molt oportuna la reflexió sobre la qüestió.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s