Ahir es va presentar a l’auditori del Palau de la Generalitat el llibre Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya, editat per l’Institut d’Estudis Autonòmics. És tracta d’una publicació coordinada per Antoni Castells i on hi participa un grup multidisciplinari d’investigadors i investigadores, format per Enoch Albertí, Francesc Amat, Núria Bosch, Ignacio Lago, Guillem López i Casasnovas, Toni Rodon, Albert Solé-Ollé i Maite Vilalta. Com va explicar la professora Núria Bosch en l’acte de presentació, la publicació deriva de la beca concedida a l’equip investigador per part de l’Institut d’Estudis Autonòmics en la convocatòria de 2016 —la convocatòria d’enguany s’acaba d’obrir— i respon a la voluntat d’articular una prospectiva fiable i informada sobre les possibilitats obertes per sortir de l’atzucac provocat per la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, en relació amb la situació constitucional de Catalunya.

Efectivament, tal com va explicar el coordinador del projecte i de l’obra, el professor Antoni Castells, l’any 2016 es va decidir confegir un equip format per investigadors provinents dels camps de l’economia, el dret públic i la ciència política per afrontar el repte de proporcionar una perspectiva informada en relació amb les conseqüències financeres i econòmiques dels diversos escenaris possibles que, aleshores com avui, es plantegen per reconfigurar la posició constitucional de Catalunya, a partir de la premissa del trencament unilateral del pacte constitucional en el que es fonamentava l’actual règim d’autogovern, amb la sentència del Tribunal Constitucional esmentada. Segons Castells, aquesta sentència obre un període d’interinitat que no s’ha tancat i, de fet, ha provocat una alta conflictivitat política. En aquest sentit, des que van començar els treballs de l’equip investigador fins a la publicació de l’obra que n’ha resultat, han succeït tota una sèrie d’esdeveniments polítics —notablement el referèndum de l’1 d’octubre de 2017— que posen de manifest el problema de fons que el llibre pretén abordar.

Efectivament, es parteix del caràcter insatisfactori de la situació actual per plantejar vuit escenaris fonamentals, que responen a quatre situacions constitucionals bàsiques a saber: el manteniment del statu quo, la implantació del federalisme a Espanya —que es divideix, a efectes expositius, en federalisme dèbil, moderat o fort—, un acord bilateral entre Catalunya i Espanya per establir un situació constitucional singular per la primera —cosa que inclou un acord bilateral específic, l’adaptació a Catalunya del model foral de Navarra i el País Basc, o un pacte confederal—, i, finalment, la independència. Les conseqüències econòmiques i financeres d’aquests diversos escenaris són analitzades a partir de la descripció del marc juridicoconstitucional que podria enquadrar-les i de la realitat política en què serien implantades, sense perdre de vista la presa en consideració de models comparats tant pel que fa a l’articulació federal com pel que fa a la implantació de solucions asimètriques —particularment, es tenen en compte els models federals més consolidats i funcionals, a saber, els casos de Suïssa, els Estats Units, la República Federal d’Alemanya i el Canadà.

El professor Castells va destacar en l’acte de presentació que el treball no és militant i no ofereix una presa de posició, sinó que, més aviat, es presenta com una diagnosi i una prospectiva adreçada a facilitar als actors polítics elements de judici en relació amb les possibilitats obertes, així com pel que fa a la situació de partida, la qual, òbviament, és probable que generi dinàmiques de path dependence. Més enllà dels detalls que ofereix l’anàlisi dels diversos escenaris contemplats, havent exclòs conscientment la possibilitat d’una involució antidemocràtica, és particularment interessant la descripció de la situació de base, la qual, més enllà dels mecanismes de distribució dels recursos financers en el sistema i la notable manca de mecanismes asimètrics ajustats a la realitat política i econòmica del sistema, ve determinat per una cultura política majoritària que propugna un model unipolar i radial, cosa que condiciona les dinàmiques del sistema i genera una detracció de recursos cap al centre i una postergació implícita de les minories nacionals —notòriament, Catalunya— que acaba tenint conseqüències econòmiques i financeres molt significatives.

En relació amb això, el Conseller d’Economia, Jaume Giró, va destacar l’oportunitat de l’obra en l’acte de presentació d’ahir, justament pel rigor de la informació recollida, per la sistematització a la que ha estat sotmesa i pel caràcter interdisciplinari que l’equip de treball ha imprès a la investigació, tot i que es va mostrar escèptic en relació a què la seva publicació pugui contribuir a revertir les dinàmiques centrípetes en les que el sistema polític espanyol ha entrat en els darrers anys, particularment, amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Sigui com sigui, es tracta d’una obra que és ja de referència, gràcies a un treball rigorós i pausat que, més enllà de les dinàmiques conjunturals, aporta una informació rellevant i significativa pel que fa a les estratègies encarades a definir el futur polític de Catalunya, tal com va assenyalar el Director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Joan Ridao, en l’acte d’ahir.