El passat divendres 29 d’abril es va dur a terme el seminari ‘L’àmbit d’actuació de la Generalitat en matèria de seguretat pública: competències i reptes’, a la Sala d’Actes del Departament d’Interior, organitzat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. La jornada va proporcionar una anàlisi panoràmica de la situació en matèria de seguretat a Catalunya, dintre del marc competencial definit per la Constitució espanyola i l’Estatut, i tenint en compte el context europeu. També es va parlar dels possibles fulls de ruta per assolir unes competències pròpies òptimes i adequades als reptes actuals. L’esdeveniment va ser seguit per més d’una cinquantena de persones, tant a través de la modalitat en línia com de la presencial.

L’acte va començar amb un breu discurs introductori de Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, qui va destacar la importància a de l’acte degut a la rellevància i actualitat del contingut. Seguidament, l’Hble. conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va destacar que aquest seminari és una oportunitat per reflexionar sobre seguretat, com ja fan altres institucions, com ara el Parlament, “perquè la seguretat és la garantia dels drets de la ciutadania”. El conseller, va assegurar que “cal donar un tomb al marc legislatiu i adequar-lo a la societat en què vivim per incloure àmbits com el terrorisme internacional i altres reptes que preocupen a la societat”. També va destacar que la seguretat és un servei públic essencial i “necessàriament ha de tenir una orientació política, no partidària, tal com ha fixat el Parlament, i des d’aquesta orientació s’han de fer reflexions”.

Àlex Bas, professor associat del Departament de Dret Públic i Estudis d’Història del Dret, de la Universitat Autònoma de Barcelona, va iniciar el torn de ponències, presentant “Les competències de la Generalitat en matèria de seguretat pública: delimitació funcional”. El professor Bas, va fer una mirada històrica de la situació de la seguretat a Catalunya, anant des de les negociacions de l’Estatut del 2006 fins a l’actualitat. D’aquestes negociacions en va destacar que “els estatuts no són eines per modificar ni canviar el marc competencial, una mostra és l’Estatut del 2006, que no ens va permetre avançar en matèria de seguretat pública”. El ponent, va acabar la seva intervenció destacant els àmbits estratègics que s’han de millorar des de l’administració catalana per “enfortir les competències en matèria de policia judicial, evolucionar en el model de coordinació amb les policies locals, participar en equips conjunts i fòrums internacionals i desplegar una política qualitativa de sanció administrativa”.

Seguidament, Jaume Bosch, professor col·laborador del màster en Direcció Estratègica de Seguretat i Policia de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, així com també exsubdirector general de Coordinació de les Policies Locals de la Generalitat de Catalunya, va tancar el primer bloc d’intervencions amb la ponència “Els traspassos pendents en matèria de seguretat pública”. En concret, va analitzar dues qüestions: les competències en seguretat pública que la Generalitat ara no exerceix però podria exercir sense alterar el marc estatutari, i una segona, sobre les competències que la Generalitat podria reclamar en aquest àmbit, modificant el marc legal actual, bàsicament amb la modificació de la via prevista de l’article 150.2 de la Constitució. Per a ell, es tracta de “dos camins diferents que poden ser complementaris. Totes dues possibilitats requereixen voluntat política per plantejar-les”. Bosch, va tancar la seva intervenció, parlant de les policies locals catalanes, “l’assignatura pendent del model català de policia”, destacant que hi ha tres aspectes bàsics a millorar, de cara al futur “crear una secretaria de seguretat, com ja ha havia hagut en el passat, crear una convocatòria unificada d’accés a les policies locals, i finalment, substituir les lleis en matèria de l’àmbit de la seguretat local i adaptar-les a l’Estatut de 2006”.

Després d’un intens debat sobre les qüestions plantejades pels ponents, va començar el segon bloc de ponències. Amadeu Recasens, exdirector de l’Escola de Policia de Catalunya i excomissionat de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, amb la presentació “La coordinació en matèria de seguretat pública: la Junta de Seguretat de Catalunya i les juntes de seguretat locals“, va ser el primer en intervenir. El ponent es va centrar en reflexionar sobre el futur que ha de tenir la policia catalana: “hem de ser autocrítics, el model actual de l’Estat té mancances però el model català és el reflex del model policial espanyol (…). S’ha d’anar cap a un model de protecció humana, que es protegeixi el ciutadà, i no a l’Estat”. Posteriorment, el ponent va emfatitzar que de l’única manera que s’assoliran aquestes transformacions, serà “canviant el model policial i adequant-lo a una societat moderna i avançada” un fet que només s’aconseguirà “creant equips de gent jove, preparada, per fer polítiques de seguretat”.

Finalment, Àngels Bosch, sotscap de la Comissaria de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, va tancar les ponències parlant de “La projecció extraterritorial de la competència en matèria de seguretat pública, en particular, la participació de la Generalitat en les estructures internacionals de lluita contra el terrorisme“. Bosch va repassar la normativa europea en matèria de seguretat i va desglossar el full de ruta que s’ha marcat la Comissió Europea per “millorar la cooperació policial operativa, millorar l’intercanvi entres policies dels estats membres, interoperabilitat, intercanvi automatitzat (…). L’actual pla té llacunes que les organitzacions terroristes exploten” va afegir. Pel que fa a la situació de Catalunya en l’àmbit de la seguretat internacional, Bosch va destacar que “la policia catalana no forma part de diverses xarxes europees molt importants, com per exemple la Xarxa Atlas, i això s’ha de revertir, per millorar la seguretat (…), però això depèn de les voluntats dels estats. Amb la voluntat que té la Comissió Europea no se’n fa prou”. Amb aquesta última afirmació, l’experta va emfatitzar la necessitat de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat, per millorar i liderar en matèria de seguretat, tant estatal com també internacional.

L’acte va finalitzar amb un breu torn obert de paraules i la cloenda a càrrec del director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Joan Ridao, qui va glossar les intervencions de les ponents, va agrair a tots els assistents la seva presència, i va recordar que la sessió es podrà recuperar accedint al canal de YouTube de l’Institut.