Consideracions constitucionals sobre el model lingüístic de l’escola a Catalunya, una monografia d’Anna M. Pla Boix

L’Institut d’Estudis d’Autogovern acaba de publicar la monografia d’Anna M. Pla Boix titulada ‘En defensa del model lingüístic de l’escola a Catalunya. Reflexions per a un debat crític des del dret constitucional’. L’obra presenta una revisió del model lingüístic en l’ensenyament no universitari a Catalunya, tant de la normativa que el regula com de la jurisprudència que l’interpreta, des del marc conceptual del dret constitucional.

Per apropar-nos a l’anàlisi de la realitat lingüística, el treball presenta detalladament l’evolució històrica del model que s’ha aplicat a Catalunya al llarg dels anys, des de la reincorporació del català a les aules abans de l’Estatut de 1979, fins a l’impacte de la legislació orgànica de l’Estat i la jurisprudència més recents, amb el rerefons de la Llei d’educació de 2009. Així mateix, ofereix una panoràmica dels arguments jurídics i polítics que s’han anat esgrimint a l’hora de discutir-lo, tot defensant un model de gestió de la diversitat lingüística que ha estat avalat pel Consell d’Europa i que és resultat d’un extens consens polític i social.

L’obra defensa que el dret constitucional té un paper preeminent en relació amb la revisió crítica del marc normatiu, davant de lectures regressives del bloc de la constitucionalitat que l’impacten. Aquestes posicions són revisades críticament en l’obra, sobretot en relació amb compromisos internacionals adquirits pel Regne d’Espanya amb la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries.

Els tres primers capítols del llibre ofereixen una perspectiva completa de l’evolució del model lingüístic, des del 1978 al 2021. En el capítol quart s’examinen sobre les especificitats de l’Aran, mentre que el cinquè es dedica a la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries. Seguidament, s’analitzen la derogada Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, i, en el penúltim capítol, la Llei orgànica 3/2020, de 20 de desembre, en relació amb el règim lingüístic en l’ensenyament. En el darrer capítol, s’efectua repàs de la jurisprudència recent en relació amb la llengua a l’ensenyament, on destaca el controvertit criteri del 25% de classes en castellà a la darrera jurisprudència contenciosa administrativa.

La llengua a l’escola respon a dues dimensions: la primera que té a veure amb el codi lingüístic emprat pròpiament en l’acció d’ensenyar i en la transmissió de coneixements a l’aula, i la segona dimensió que es projecta singularment en la determinació de la llengua o les llengües curriculars que caldrà aprendre a l’escola. D’altra banda, cal prendre en consideració que el drets i deures lingüístics projectats en l’ensenyament, d’acord amb  l’article 35 de l’Estatut vigent, es troben coberts per tres tipus diferents de garanties: les de caràcter normatiu, les de caràcter institucional i les jurisdiccionals.

En tot cas, aquest model s’ha vist pertorbat darrerament per l’acció de la jurisdicció contenciosa administrativa. Efectivament, després de l’entrada en vigor de la LOMLOE, la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar dues sentències que impacten l’estatut jurídic de les llengües en l’ensenyament a Catalunya. En aquestes sentències judicials, es fa referència a l’obligació d’emprar la llengua castellana com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya juntament amb el català tot fixant una “proporció en què s’incorpori el castellà com a llengua vehicular en el sistema lingüístic català”, que s’ha concretat en un percentatge mínim infranquejable d’un 25% d’hores lectives.

Recentment, davant de la situació generada per aquesta jurisprudència, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern ha publicat un informe en el que proposa vies de resposta legislatives. La lectura de l’obra aquí comentada és un complement excel·lent per contextualitzar la situació que dona lloc a l’informe, en la mesura que presenta una panoràmica àmplia i documentada de l’evolució de la situació de la llengua a l’ensenyament en les darreres quatre dècades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s