
Dijous passat dia 19 de maig es va dur a terme la jornada d’estudi ‘Repensant el govern local: cap a la fi de la uniformitat, a l’Auditori del Palau de la Generalitat de Catalunya, organitzada per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i la Secretaria de Governs locals i relacions amb l’Aran. La va inaugurar la Consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que fa destacar-ne la importància, particularment en el context de preparació de la nou Estatut dels municipis rurals i la modificació de la Llei de governs locals. Per la seva banda, Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis d’Autogovern, va avançar la futura publicació d’un llibre derivat del contingut de la jornada, que ha de contribuir al debat present sobre la qüestió.
Seguidament, va intervenir el primer dels ponents i coordinador de la jornada, Tomàs Font, catedràtic de Dret administratiu de la Universitat de Barcelona, Sr. Tomàs Font, que va fer una reflexió general sobre el moment present del món local, posant èmfasi en les asimetries, ateses les diferències entre els diferents actors. Va posar com a exemple d’aquesta tendència la legislació recent a França, que remarca la importància de la diferenciació. D’altra banda, va fer referència a una manca de sensibilitat en relació amb aquest caràcter proteic dels governs locals per part de les grans administracions territorials i va posar d’exemple la gestió dels fons NextGenerationEU, que van ser objecte d’una jornada organitzada per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern recentment. Per la seva banda, Silvia Díez Sastre, professora titular de Dret administratiu de la Universidad Autónoma de Madrid, va presentar la ponència titulada ‘El tratamiento de las grandes ciudades y la actualización del régimen especial de Barcelona’, en la que va posar de manifest la necessitat d’un tractament específic de les grans ciutats i va remarcar les insuficiències actuals del marc jurídic.
En el segon torn d’intervencions, Concepción Barrero Rodríguez, catedràtica de Dret Administratiu de la Universidad de Sevilla va presentar la ponència ‘Las técnicas de cooperación intermunicipal en el contexto de la organización comarcal’, on va referir-se particularment a la funcionalitat de les mancomunitats de municipis en un context de fragmentació del món local. També va entrar a considerar la diferència amb el consorci i la mancomunitat, tot posant de manifest la versatilitat del primer i la seva capacitat d’integrar actors més enllà de les administracions locals. Per la seva banca, Marc Vilalta, professor agregat de Dret administratiu de la Universitat de Barcelona, va intervenir sota el títol de ‘L’organització metropolitana i la seva relació amb les altres entitats locals’, assenyalant els problemes que presenta l’articulació de les àrees metropolitanes quan no responen al consens dels actors locals, com seria el cas de Vigo. També va remarcar la importància de dotar-les de competències més enllà del planejament i la mobilitat, com ara en matèria de polítiques socials. En tot cas, va concloure tot remarcant la importància de les grans ciutats i les corresponents organitzacions metropolitanes en el context global.
Ricardo Rivero Ortega, catedràtic de Dret administratiu de la Universidad de Salamanca, va obrir el torn de la tarda amb una intervenció titulada ‘Hacia un estatuto del pequeño municipio’, en la qual va incidir novament en la necessitat d’un tractament diferenciat, particularment en relació amb els petits municipis i les entitats municipals descentralitzades, que responen a realitats sociodemogràfiques que requereixen una resposta apropiada per part del legislador, que, en moltes ocasions, és insensible a les característiques peculiars del món rural per comparació a les necessitats del món urbà, en particular, de les àrees metropolitanes. Ramon Galindo Caldés, professor agregat de Dret administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya, es va referir específicament, en la seva ponència, a les entitats municipals descentralitzades, en relació amb les quals considera que un règim jurídic atractiu podria ser un incentiu per a les fusions en un món local molt fragmentat i, per tant, el camí cap a un redimensionament del municipi d’acord amb les necessitats actuals. En tot cas, novament, va posar de manifest les cotilles homogeneïtzadores de l’actual règim local i la necessitat d’una major diferenciació.
Joaquim Solé Vilanova, catedràtic d’Hisenda pública de la Universitat de Barcelona, va fer la última intervenció, tot referint-se al finançament municipal i a les necessitats de reforma en aquest àmbit. En particular, va considerar la importància de l’Impost de béns immobles en el finançament municipal. Va assenyalar, en tot cas, la necessitat de solucions imaginatives per resoldre les dificultats endèmiques de finançament del món local. Sigui com sigui, novament, es va posar de manifest la necessitat d’avançar cap a un model asimètric, que permeti solucions flexibles per respondre a una realitat complexa i diversa, com vam posar de manifest els representants del món local que van intervenir al llarg de la jornada.
L’acte va finalitzar amb un breu torn obert de paraules i la cloenda a càrrec del cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Gerard Martín, qui va agrair a tots els assistents la seva presència, i va recordar que la sessió es podrà recuperar accedint al canal de YouTube de l’Institut.