El segon número de la col·lecció PaperClip, editada per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, es titula Governança i feminisme: la incorporació de la corresponsabilitat social i ha estat elaborada per Cristina Sánchez Miret, professora titular de Sociologia de la Universitat de Girona que també és membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària de la Generalitat de Catalunya, així com de la Mesa contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat de l’Ajuntament de Barcelona.

El treball posa de relleu com es troba la situació actual de les dones en el món laboral i també des d’un punt de vista de les condicions socials que envolten el seu desenvolupament, perquè aquest sigui ple no només simbòlicament o formal sinó d’una manera real. Per aquest motiu cal avançar més. L’autora incorpora dades estadístiques que demostren que encara hi ha deficiències i desigualtats significatives entre homes i dones pràcticament en tots els àmbits rellevants. També s’ha de tenir en compte la situació que envolta el desenvolupament de les dones en el seu treball i la manca habitual d’un temps de lleure necessari per guanyar en salut física i emocional, terreny en el qual, després de la pandèmia, es veuen més les mancances i cal reforçar aquesta àrea més malmesa.

En aquest sentit, proposa la integració del feminisme en el cor mateix de la definició dels objectius globals de l’acció pública. En relació amb això, es proposa el concepte de corresponsabilitat per equiparar les càrregues productives i reproductives, en la mesura que les dades mostren la persistència de la divisió sexual del treball i la feminització persistent de l’àmbit domèstic i familiar. Aquests factors tenen, segons l’autora, un impacte negatiu en la salut física i mental de les dones, perquè com es sabut les tasques de cura ocupen bona par del temps del que disposen. Canvis significatius en aquest aspecte repercutirien immediatament sobre el benestar i la qualitat de vida de les dones.

Ara bé, Sánchez Miret sosté que només des d’un enfocament feminista públic institucional serà possible superar aquesta divisió, i tirar endavant els canvis estructurals socials necessaris per avançar cap a la construcció d’una societat inclusiva, igualitària i benestant. És precisament la persistència dels indicadors de desigualtat que confirma la idea de què cal una nova manera de governar, que vagi més enllà de canvis concrets en l’administració pública. En aquest sentit, és necessària una transformació dels valors socials per eradicar la socialització diferencial per sexes.