El passat dia 14 de juny de 2022 a la tarda va tenir lloc en la seu de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona el discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya del doctor Carles Viver Pi-Sunyer, que va ser Director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern entre els anys 2004 i 2017, durant els quals va deixar la seva petjada a la institució. L’acte d’ahir, de caire solemne i amb una notable concurrència de personalitats i l’assistència d’una significativa representació institucional, va constituir un homenatge més a la seva trajectòria com a jurista, que li ha comportat, entre altres reconeixements, la recepció de la Medalla d’Or de la Generalitat.

El discurs d’ingrés pronunciat pel nou acadèmic duia el títol de “Repensar els límits del control constitucional sobre les activitats parlamentàries”. Al llarg de l’exposició, Viver va posar de relleu el trencament de facto que es produeix en relació amb la inviolabilitat parlamentària en l’activitat jurisdiccional recent, a partir d’una visió esbiaixada de la normativa aplicable que acaba repercutint en les garanties de la funció parlamentària i, en última instància, en l’erosió de la inviolabilitat del legislatiu, amb les conseqüències que es poden extraure des del punt de vista de la llibertat dels parlamentaris i la divisió de poders.

El nou acadèmic va fer gala de la seva erudició en repassar les teories constitucionalistes del segle XIX, en les quals es fonamenta bona part de les construccions doctrinals sobre les atribucions del Parlament. En aquest sentit, a partir de la significació de la cambra legislativa en el sistema parlamentari, Carles Viver va referir-se a la importància dels tests de proporcionalitat i de raonabilitat i la necessitat d’evitar la discrecionalitat del Poder Judicial, amb l’objectiu darrer d’evitar l’anomenat “el govern del jutges”, que constitueix una amenaça permanent a l’equilibri institucional. El ponent es va referir a la idea de la comunitat oberta d’intèrprets de la constitució, de Peter Häberle, i a la necessitat de garantir el joc polític en el context d’una constitució oberta, que, en última instància, requereix de l’existència d’un legislatiu robust. Malgrat tot, el nou acadèmic va reconèixer que “el prestigi de la política no és avui millor que en el naixement de l’Estat de Dret” i que això també és una dificultat per al desplegament d’un sistema representatiu.

L’acte va continuar amb la resposta de l’acadèmic Joaquim Tornos, que va consistir en una laudatio del nou membre al mateix temps que va referir-se a les qüestions que s’havien abordat al discurs d’ingrés, en particular, en relació amb l’ampliació del camp semàntic de l’expressió ‘garantia institucional’. L’acte el va cloure el president de l’Acadèmia, Francesc Tusquets, que va esmentar algunes anècdotes personals compartides amb el nou acadèmic de número.

El president de l’Acadèmia Tusquets clou l’any d’aquest curs acadèmic amb una suma de les ponències que han precedit a aquesta i aportant la nota emotiva al recordar els anys de joventut que va poder compartir aficions esportives comuns amb l’acadèmic de número i també fent referència al pare del mateix que ja havia pertanyut a la institució durant els anys cinquanta.