L’Institut d’Estudis de l’Autogovern acaba de publicar el volum Col·laboració i conflicte entre l’Estat i les comunitats autònomes en temps de pandèmia, coordinat pel director de la institució, Joan Ridao, que compte amb aportacions dels participants al seminari sobre la qüestió que es va dur a terme al juliol del 2021 —Alba Nogueira, Francesc Esteve i Eduard Roig—, a banda de dos treballs realitzats per l’equip del mateix Institut —en concret, un informe realitzat pel mateix director, Gerard Martín i Elena Mora; i un estudi elaborat per Ander Errasti, Jordi Garcia i Mireia Grau—. Els textos es refereixen, primordialment, a l’afectació que ha tingut la pandèmia, particularment en els primers mesos, en els relacions institucionals en el marc de l’Estat autonòmic, encara que també inclou referències comparades, particularment en la investigació desenvolupada per Errasti, Garcia i Grau.
Ahir es va realitzar l’acte de presentació en un acte que es va dur a terme a la sala d’actes Farreras Valentí de l’Hospital Clínic de Barcelona. Hi van participar Josep Maria Campistol, director general de l’Hospital; Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern; Mireia Grau, cap de l’Àrea de Recerca del mateix Institut; i el Conseller de Salut, Josep Maria Argimon. La presentació de l’obra va servir per reflexionar sobre les conseqüències de la pandèmia en el model sanitari, així com, en particular, l’impacte des del punt de vista de la distribució territorial del poder, que configura l’objecte fonamental de la publicació.
Josep Maria Campistol va obrir l’acte per posar de manifest l’impacte en termes globals de la pandèmia, amb unes xifres situades a l’entorn dels 540 milions de persones afectades i els sis milions de morts a nivell global. En aquest sentit, a partir de l’experiència de la gestió directa de l’emergència sanitària, Campistol va destacar l’oportunitat i l’interès de l’obra, en la qual s’analitza el marc politicojurídic en el que es desplega l’acció dels professionals de la salut. El director de l’hospital va donar pas a la intervenció del director de l’Institut, Joan Ridao, que va presentar una panoràmica general de l’enquadrament juridicoconstitucional de la resposta a la pandèmia per part dels poders públics espanyols.
Ridao va destacar la inadequació de l’estat d’alarma per configurar aquesta resposta, tot i que va ser aquesta la via escollida pel Govern espanyol a partir del març de 2021, i va subratllat que, en tot cas, aquesta via ha quedat obsoleta amb la jurisprudència recent del Tribunal Constitucional, que ha constituït gairebé una esmena a la totalitat a les opcions preses per l’executiu central en el disseny de la resposta a la pandèmia. En aquest sentit, s’albiren opcions pragmàtiques, assajades, d’altra banda, en el dret comparat, a partir de l’aplicació del dret sectorial específic, entre les quals destaca la Llei orgànica 3/1986, de 14 d’abril, de mesures especials en matèria de salut pública, així com determinades normes de les comunitats autònomes, si bé és cert que l’experiència de la pandèmia mostra la necessitat d’actualitzar aquest marc legislatiu, actualització encara més necessària arran dels pronunciaments del Tribunal Constitucional en relació amb l’estat d’alarma.
Seguidament, Mireia Grau va fer una glosa general del contingut de l’obra, en la que va referir-se, d’entrada, a les tensions que tots els sistemes de distribució territorial del poder i, particularment, els analitzats en el capítol que signa juntament amb Ander Errasti i Jordi Garcia, a saber, Suïssa, Bèlgica, Espanya, el Regne Unit i Itàlia. Tot i així, Grau va destacar, tot enllaçant amb la intervenció anterior, els dèficits particulars que es van donar en el cas espanyol. En aquest sentit, Grau va subratllat que, en general, la situació de crisi ha tendit a posar de relleu la naturalesa fonamental dels diferents sistemes descentralitzats, de manera que, en aquells llocs on els ens subcentrals tenen algun tipus de presència en la presa de decisions de les autoritats centrals —com és el cas de Suïssa—, la gestió de la pandèmia ha estat més respectuosa amb el pluralisme.
Aquest no ha estat pas el cas d’Espanya, on la pandèmia ha agreujat les pulsions recentralitzadores del sistema, que ja s’havien començat a desfermar amb motiu de la crisi econòmica de 2008 i que s’han incrementat al llarg de la darrera dècada. Aquesta valoració va ser compartida pel Conseller de Salut, que va cloure l’acte. Com en les intervencions anteriors, Argimon va referir-se al funcionament del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que va valorar d’una manera raonablement positiva. Tot i així, va expressar un cert recel en relació amb la temptació per part de les autoritats centrals de l’Estat d’aprofitar les dinàmiques generades per la pandèmia per adoptar mesures tendents a la homogeneïtzació del sistema sanitari, limitant encara més les possibilitats de les comunitats autònomes de dur a terme polítiques públiques pròpies en matèria de salut. En aquest context, el Conseller va destacar el valor de l’obra presentada ahir.