El passat divendres 1 de juliol es va dur a terme la jornada ‘Marc constitucional i sistema de distribució competencial en matèria d’habitatge’, a l’Auditori del Palau de la Generalitat, organitzada per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern amb la col·laboració de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge i la Càtedra d’Habitatge i Dret a la Ciutat de la Universitat de València. L’acte va proporcionar una anàlisi panoràmica de les possibilitats i limitacions de les competències autonòmiques en matèria d’habitatge i també, va plantejar mecanismes per afrontar aquesta situació per tal de poder garantir l’accés de totes les persones a un habitatge digne.

L’acte va començar amb un breu discurs introductori de Jordi Jaria, cap de l’Àrea de Difusió i Comunicació en relació amb l’Organització territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, qui va servir per contextualizar l’acte. Seguidament, l’Hble. Consellera de Drets Socials, la Sra. Violant Cervera, va prendre la paraula per presentar la jornada i destacar la importància de debatre sobre temes com aquests, ja que “la dificultat que té aquesta constitució que ens regula i no ajuda quan et vols desenvolupar i créixer com a país”, també va afegir, que “cada vegada tenim les competències en matèria d’habitatge més minvades”.

La jornada es va dividir en tres taules d’anàlisi: una primera centrada en analitzar el marc constitucional en matèria d’habitatge; una segona, que es va focalitzar en el desplegament de competències en la mateixa matèria per part de les comunitats autònomes; i l’última, que va examinar els conflictes que hi ha entre l’Estat i les comunitats autònomes en matèria d’habitatge.

Juli Ponce, catedràtic de Dret administratiu, de la Universitat de Barcelona, va iniciar el torn de ponències presentant “Marc constitucional i sistema de distribució competencial en matèria d’habitatge”. El professor Ponce, va fer una mirada global a la situació de l’habitatge a l’Estat espanyol. Per una banda, va analitzar l’activitat del Tribunal Constitucional en matèria d’habitatge, destacant que “hi ha hagut 15 sentències del TC que en l’últim any han resolt conflictes en matèria d’habitatge, i en diversos casos afectant directament a Catalunya”. Per altra banda, també va fer referència al rol que juga l’Estat, accentuant que “no té competències en matèria d’habitatge, té competències en altres matèries amb les quals incideix en matèria d’habitatge (…) ho ha de fer tenint cura de com incideix, ja que les competències són d’altres institucions, i podrien haver-hi conseqüències jurídiques”.

Va tancar la taula introductòria, Natalia Caicedo, professora agregada de Dret constitucional de la Universitat de Barcelona, qui va parlar sobre “Les competències estatals que afecten la matèria d’habitatge. Els plans estatals d’habitatge”. La professora Caicedo, va seguir l’argumentari iniciat pel seu antecessor, i va afirmar que “dir que la política d’habitatge és autonòmica, és no respondre a la realitat […] Els plans d’habitatge estatal han tingut un gran protagonisme a l’hora de definir les polítiques d’habitatge públic […]. El problema ha estat que la regulació ha vingut per altres vies, […] ha estat una regulació molt encaminada cap a la liberalització de l’habitatge.”

La segona taula d’anàlisi, presentada per Gerard Martín, cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, la va obrir Judith Gifreu, professora titular de Dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona. La professora Gifreu, va aportar una mirada diferent, centrada en la funció social del dret a l’habitatge. Entre d’altre qüestions, la ponent va destacar la importància de que s’hagin “tornat a connectar les polítiques d’habitatge amb les urbanístiques”, ja que això permet desenvolupar d’una forma més adient els programes socials en matèria d’habitatge.

Seguidament, Andrés Boix, professor titular de Dret administratiu de la Universitat de València, va fer una presentació sobre “El cas valencià: de la lluita pel reconeixement d’una competència completa sobre l’habitatge als problemes per dur endavant les polítiques públiques en la matèria”. El professor Boix, després d’una crítica sobre el model d’habitatge que hi ha a la Comunitat Valenciana, va mostrar-se optimista de cara al futur, i va afirmar que “s’està començant a produir una consciència que les competències en matèria d’habitatge les tens per exercir-les i per defensar-les, i això vol dir que s’ha de reflexionar sobre elles, lluitar-les i expandir-les, si pots […] s’ha de normalitzar el conflicte”.

Finalment, el catedràtic de Dret administratiu per la Universitat del País Basc, Iñaki Lasagabaster, va tractar la temàtica de “Les polítiques d’habitatge al País Basc”, per tancar la segona taula del dia. El professor Lasagabaster, va repassar les polítiques d’habitatge que el govern del País Basc ha dut a terme, i va ser crític amb la forma com s’han fet les coses “les vivendes d’ús turístic han seguit creixent i les mesures contra aquestes han estat tènues, tardanes i amb moltes dificultats per posar-les en funcionament”. Des d’un marc més global, va aprofitar també per criticar les actuacions de les institucions públiques en la matèria “sembla que els poders polítics públics tinguin por als habitatges de lloguer, ja que realment aquesta és la política més eficaç, i durant els últims anys, hem vist com d’aquestes previsions només una mica més d’un terç s’han complert”.

L’última taula d’anàlisi del dia la va obrir Mercè Noguera, del Gabinet Jurídic de la Generalitat. Noguera, va analitzar les decisions i la línia jurisprudencial del Tribunal Constitucional respecte al desenvolupament normatiu autonòmic en matèria d’habitatge. Entre d’altres coses, la ponent va destacar el rol que té el Tribuna Constitucional en àmbits d’actuació autonòmics i va evidenciar que amb les últimes pràctiques, com “la suspensió dels desnonaments fins que es trobi una alternativa habitacional, per part del TC, s’obre una nova porta a validar per les comunitats autònomes”.

Seguidament, Ignacio Durbán, professor de Dret constitucional de la Universitat de València, va tractar el tema “El projecte de llei estatal pel dret a l’habitatge i la seva afectació al corpus legal autonòmic”. El professor Durbán, va analitzar el perquè de la creació d’una llei estatal en matèria d’habitatge, quan en realitat  “és un fet que s’ha actuat a través de plans nacionals, a partir de mesures de caràcter fiscal, hipotecària… es porta intervenint en aquesta matèria molts anys”. El ponent, va explicar que es fa per tres qüestions: “Per una banda, perquè és una de les peçes que imposa el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, dins dels mecanismes aprovats per la UE. Per altre banda, perquè s’invoca que el TC ha de legislar al respecte. Finalment, perquè hi ha comunitats autònomes que estan sobreactuant i d’altres que directament no actuen.

Va tancar les ponències de la jornada Jaume Fornt, director de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, amb “Els reptes de la política d’habitatge a Catalunya en el nou context normatiu”. Fornt, va destacar la importància de la clarificació del context normatiu per tal de poder assumir els reptes que tenen les institucions autonòmiques en matèria d’habitatge, ja que “durant els darrers 10 anys hem vist que les polítiques d’habitatge no es poden resoldre si no es té una visió integral i si no s’actua sobre moltes polítiques a la vegada (…) polítiques fiscals, de regulació del mercat de l’habitatge, regulació processal, civil”.

L’acte va finalitzar amb un breu torn obert de paraules i la cloenda a càrrec de Jordi Jaria, cap de l’Àrea de Difusió i Comunicació en relació amb l’Organització territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i Jaume Fornt, director de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, que van agrair a tots els assistents la seva presència, i va recordar que la sessió es podrà recuperar accedint al canal de YouTube de l’Institut.