El sistema electoral de Catalunya és un objecte recurrent de debat, amb diverses temptatives d’aprovar una llei electoral pròpia, tot i que cap s’ha acabat materialitzant, i, de fet, ja ha estat objecte d’atenció en aquest blog. Per contribuir a aquesta discussió, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern publica un nou número de la col·lecció PaperClip, escrit per Macià Serra i titulat Els efectes del sistema electoral a Catalunya en perspectiva comparada. Macià Serra és professor lector de la Universitat de Girona i ha centrat la seva investigació en els àmbits del comportament electoral i la gestió pública.

El treball estudia les darreres dues dècades de funcionament del sistema electoral per al Parlament de Catalunya en comparació amb altres cambres autonòmiques, tot proporcionant al lector una àmplia informació gràfica per veure els diferents efectes de les regulacions electorals, a partir de les limitacions contingudes en l’article 152.1, això és, la proporcionalitat i la representació de les diferents zones del territori.

Això fa que tots els sistemes electorals a cambres autonòmiques tinguin diversos elements en comú: circumscripcions plurinominals, llistes tancades i utilització de la fórmula d’Hondt. Per contra, la resta d’elements del sistema electoral són diferents: la magnitud de la cambra, el nombre i la mida de les circumscripcions, els prorratejos i el llindar d’accés.

Totes aquestes diferències, així com el nombre de partits i la distribució geogràfica del seu suport electoral, són les que acaben generant les diferències entre sistemes electorals que es mostren en l’article. Sigui com sigui, l’estudi constata que els efectes que produeix el sistema electoral del Parlament de Catalunya en termes de valor del vot, proporcionalitat i primes als partits són similars als dels altres parlaments autonòmics.

En tot cas, el treball subratlla que, en el cas del Parlament de Catalunya, hi ha força igualtat en el valor del vot entre circumscripcions i és dels més proporcionals. D’altra banda, si la majoria de sistemes electorals dels parlaments autonòmics i també al Congrés dels Diputats, ofereixen les primes més grans als partits grans d’àmbit estatal, en el cas de Catalunya beneficien a partits grans d’àmbit no estatal.

D’altra banda, l’autor de l’estudi indica que gairebé tots els sistemes electorals que volen representar les diferents zones del seu territori generen una sobrerepresentació de les circumscripcions menys poblades, cosa que, en definitiva, és fruit de la tensió entre proporcionalitat i representativitat territorial que deriva del marc constitucional del règim electoral de les comunitats autònomes.