Una panoràmica sobre la legislació aprovada a Catalunya durant el primer quadrimestre de l’any

Font: Parlament de Catalunya

Ja està disponible al web de l’Institut el recull de legislació catalana aprovada durant el període comprès entre l’1 de gener i el 30 d’abril, que signa l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’IEA. Durant el període analitzat, hi ha una sèrie de factors interrelacionats que han incidit en la normativa, especialment en els decrets llei, com ara la crisi energètica, la guerra a Ucraïna o l’augment de la inflació. La recopilació s’organitza en tres blocs: les lleis institucionals; les normes sectorials; i les normes aprovades per pal·liar conseqüències de la pandèmia de la COVID-19.

Pel que fa a les lleis de caràcter institucional, s’han modificat les lleis reguladores de tres institucions catalanes amb l’objectiu de determinar la durada del mandat dels components o dirigents de cadascuna de les institucions afectades.

D’una banda, s’ha modificat la Llei 2/2009, del 12 de febrer, del Consell de Garanties Estatutàries, amb l’ objectiu de modificar el mandat dels consellers, i establir un règim transitori per als consellers designats pel Parlament i un sistema transitori de renovació per als consellers designats pel Govern. D’aquesta manera, d’ara en endavant, els membres del Consell de Garanties Estatutàries seran nomenats per un període de sis anys, sense tenir la possibilitat de renovació. Els membres designats pel Parlament es renoven per meitats, cada tres anys, i els membres designats pel Govern es renoven, un a un, cada dos anys.

Per altra, també s’ha modificat la Llei 24/2009, del 23 de setembre, del Síndic de Greuges, per establir que el mandat del síndic o síndica de greuges és de sis anys, des de la data en què és elegit pel Parlament, i no pot ésser reelegit.

La modificació de la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l’Oficina Antifrau de Catalunya, determina que el mandat del director o directora de l’Oficina Antifrau passa a ser de sis anys (abans era de nou).

Amb relació a les normes sectorials, s’han aprovat modificacions legislatives en sis apartats: consultes populars, habitatge, patrimoni cultural, educació, tributs i finances, i finalment garantia del principi d’indemnitat en l’exercici de funcions públiques.

Pel que fa al primer apartat, les consultes populars, s’ha aprovat la modificació de l’article 4 de la Llei 10/2014, de 26 de setembre, que regula les consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana. En aquest sentit, la modificació té com a objectiu atribuir al president de la Generalitat i al Govern la facultat de promoure consultes que afectin més d’un municipi, d’una comarca o d’una vegueria.

En relació a l’habitatge, l’aprovació de la Llei 1/2022, del 3 de març, té com a objectiu la modificació de les lleis 18/2007, 24/2015 i 4/2016 per tal d’afrontar la situació d’emergència social en l’àmbit de l’habitatge i la insuficiència de l’acompanyament públic en forma d’ajuts o d’habitatge social. La modificació s’estructura en tres capítols, un primer relacionat amb les modificacions de la llei 18/2007 en matèria de desocupació permanent d’habitatges, detecció d’utilitzacions i situacions anòmales dels habitatges, preceptes relatius a multes coercitives, tipificació d’infraccions administratives i responsabilitat, i també s’ha afegeix una disposició addicional relacionada amb la creació del Registre de grans tenidors d’habitatge. El segon capítol es centra en les modificacions a la Llei 24/2015, del 29 de juliol, que té com a objectiu temes relacionats amb l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. El tercer capítol modifica la llei 4/2016, del 23 de desembre, amb l’objectiu d’assolir una major eficàcia en l’expropiació temporal d’habitatges buits per causa d’interès social.

També s’ha modificat la Llei 9/1993, de 30 de setembre del patrimoni cultural català, per a la preservació dels establiments emblemàtics. Aquesta modificació es deu a l’interès per a protegir la singularitat comercial dels pobles i ciutats, a partir d’emparar els anomenats establiments emblemàtics, que, per llur llarga existència i peculiaritats, doten les poblacions on duen a terme l’activitat d’un caràcter únic i distintiu.

En matèria educativa, s’ha aprovat el Decret llei 3/2022, de 29 de març, d’accés a dades dels ens locals i del Departament d’Educació per a l’aplicació de mesures destinades a la detecció i distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. L’objectiu de la modificació deriva de l’interès en millorar l’intercanvi bidireccional d’informació entre administracions amb competències educatives per tal d’agilitzar els processos per executar les competències que els són pròpies, amb un benefici clar sobre infants i joves, especialment si són vulnerables, a fi d’assignar-los els recursos necessaris que els permetin un millor desenvolupament personal amb condicions d’equitat i inclusió. Amb aquesta modificació es pretén acabar amb la segregació escolar, que pot esdevenir un factor clar de desigualtat sobre els infants més vulnerables.

El recull destaca l’aprovació del Decret llei 4/2022, de 5 d’abril, de mesures urgents en l’àmbit tributari i financer. L’aprovació del decret es justifica per quatre factors: en primer lloc, la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19; en segon lloc, l’elevada inflació causada per l’augment notable del preu de l’energia; en tercer la situació recent d’inestabilitat a l’Europa de l’est que produeix, entre d’altres, un increment dels preus dels combustibles que està repercutint de forma immediata en el preu dels carburants; i finalment, els greus problemes econòmics i financers derivats de la guerra a Ucraïna.

De les diferents mesures que s’inclouen en el decret, en destaca la modificació de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 1/2021, del 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022, en la qual s’autoritza el Govern a prestar garantia, durant l’exercici del 2022, fins a una quantitat màxima global de 39.000.000,00 d’euros, a favor de l’Institut Català de Finances per atorgar préstecs per al finançament de petites i mitjanes empreses, i treballadors i treballadores autònoms de les empreses agràries, agroalimentàries, forestals i del sector de la pesca i l’aqüicultura de Catalunya.

L’últim apartat on s’han aprovat lleis és el de garantia del principi d’indemnitat en l’exercici de funcions públiques, concretament la llei 2/2022, del 3 de març, del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya. Aquesta llei, que té el seu antecedent en el Decret llei 15/2021, del 6 de juliol, té com a objectiu regular el Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya, fins ara la normativa només esmentava l’aprovació de la creació del fons. Pel que fa a la resta del text, és molt similar al que es va aprovar el 6 de juliol del 2021. Finalment, el recull destaca que en aquest quadrimestre només s’han aprovat dos decrets lleis que esmenten en els seu preàmbuls la situació produïda per la pandèmia com a motiu total o parcial de la regulació que tenen per objecte. Són el Decret llei 4/2022, del 5 d’abril, de mesures urgents en l’àmbit tributari i financer, comentat a l’apartat anterior, i el Decret llei 1/2022, de l’11 de gener pel qual s’estableixen mesures extraordinàries per fer front a l’impacte sanitari, econòmic i social de la COVID-19 en l’àmbit de les juntes de propietaris en les comunitats subjectes al règim de propietat horitzontal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s