Ja està disponible al web de l’Institut el comentari de jurisprudència constitucional relativa a l’organització territorial de l’Estat del primer quadrimestre de 2022, que signa Gerard Martín Alonso, cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’IEA.

El comentari es divideix en set apartats: una introducció general; els processos constitucionals relatius a la Sentència del Tribunal Suprem 459/2019, de 14 d’octubre, i a actuacions de representants polítics de les institucions catalanes i d’entitats de la societat civil; el procediment de designació de senadors autonòmics; la conflictivitat en matèria d’habitatge; l’assumpció de competències a l’Estatut; anàlisi de normes tributàries autonòmiques discutides davant del Tribunal Constitucional; i finalment, l’anàlisi d’altres processos constitucionals.

Durant el període analitzat, cal assenyalar que els processos constitucionals en què es resolen qüestions vinculades a l’autogovern territorial són minoritaris. De les 58 sentències dictades pel Tribunal el primer quadrimestre de l’any 2022, només 12 resolen assumptes relacionats amb el model de descentralització territorial del poder polític. D’aquests, vuit tenen el seu origen en recursos d’inconstitucionalitat, dos en qüestions d’inconstitucionalitat, un va relacionat amb una qüestió interna d’inconstitucionalitat, i finalment, l’últim és un recurs d’empara parlamentari. També cal destacar que el Tribunal ha resolt processos competencials relacionats amb la crisi pandèmica de la COVID-19, que afectaven normes autonòmiques.

El segon apartat que destaca el comentari, és el que va relacionat amb els processos constitucionals relatius a la Sentència del Tribunal Suprem 459/2019, de 14 d’octubre, i a actuacions de representants polítics de les institucions catalanes i d’entitats de la societat civil. Per una banda, hi ha les decisions del Tribunal Constitucional en matèria de qüestions judicials vinculades a la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017. Per altra, durant aquest període s’han dut a terme processos constitucionals que afecten decisions de la Mesa del Parlament de Catalunya, d’un membre d’aquesta mateixa Mesa, del President de la Generalitat, de dos diputats al Parlament Europeu i, finalment, de dues entitats de forta implantació en la societat civil catalana. El comentari destaca que tots aquests processos constitucionals tenen un impacte en l’autogovern de Catalunya.

El tercer apartat fa referència al procediment de designació de senadors autonòmics. En concret, es centra en un recurs d’empara dels diputats que van integrar el Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar a la XII Legislatura del Parlament de Catalunya interposat contra dues resolucions de la Mesa d’aquesta cambra, de 15 i 16 de maig de 2019. El comentari descriu que els recurrents entenien que la Mesa, en fixar un determinat sistema de votació —electrònic—, no havia garantit les facultats d’aquest grup parlamentari per a la designació efectiva per la cambra com a senador, en representació de la Generalitat, del candidat que, d’acord amb criteris de proporcionalitat, li corresponia presentar, després de la renúncia a l’escó de qui fos, al seu dia, designat pel Parlament de Catalunya per a aquest càrrec a proposta del mateix grup. De fet, el candidat proposat —el Sr. Miquel Iceta— va ser rebutjat.

La sentència estima el recurs d’empara, tot declarant que la Mesa va haver d’optar per un procediment de votació —per paperetes— que, sense restringir la facultat de l’assemblea de votar o no pel candidat proposat, elegible per majoria simple, impedís que es pogués constituir una majoria de bloqueig emparada en la possibilitat de formular un vot negatiu sense cap alternativa.

El quart apartat tracta la conflictivitat en matèria d’habitatge que genera l’exercici de la competència autonòmica exclusiva en matèria d’habitatge, especialment pel que fa a les disposicions aprovades per la Generalitat de Catalunya. Exercir la competència autonòmica, comporta trobar-se amb tres problemes: 1) la intervenció legislativa i executiva de l’Estat en aquest àmbit material; 2) els dubtes que pot plantejar la compatibilitat de les mesures en matèria d’habitatge amb el dret de propietat; i 3) el control i supervisió constant de les mesures autonòmiques que exerceixen, el President del Govern de l’Estat i grups de diputats i senadors que, a través de la seva legitimació constitucional, impugnen les lleis autonòmiques.

El cinquè apartat que destaca el comentari parla del reconeixement de l’assumpció estatutària de competències a l’Estatut d’Autonomia. En concret, analitza la degradació de la funció constitucional dels estatuts d’autonomia a l’hora de definir amb caràcter determinant el feix de competències autonòmiques i el seu abast, que neix de la STC 31/2010, de 28 de juny.

El sisè tema que aborda el comentari és sobre la tributació autonòmica, un àmbit en què l’activitat legislativa autonòmica és objecte d’una especial supervisió. En el període analitzat, s’ha resolt dues sentències que resolen processos constitucionals que tenen per objecte normes tributàries autonòmiques: la STC 20/2022, de 9 de febrer, relacionada amb l’impost sobre els dipòsits de clients a les entitats de crèdit de les Canàries (apartat primer), i la STC 21/2022, de 9 de febrer, que establia una nova deducció autonòmica en l’IRPF, vinculada a l’obtenció de subvencions i/o ajuts per pal·liar l’impacte provocat per la COVID-19 sobre els sectors especialment afectats per la pandèmia.

Finalment, en l’últim apartat, s’analitzen altres processos constitucionals sobre quatre temàtiques diferents: assistència social i seguretat social, règim pressupostari, funció pública i règim local.