Canvi climàtic i descentralització a la Unió Europea

La Sala de Graus del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili va acollir dimarts dia 20 de setembre el seminari ‘Climate Change Governance in EU Decentralized Member States: A Comparative Review’ (La governança del canvi climàtic en els estats descentralitzats de la Unió Europea: una visió comparativa), organitzat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, amb la col·laboració del Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona, i Eurac Research. El seminari era un ‘side event’ del Congrés anual de l’European Environmental Law Forum, que es va dur a terme a Tarragona la setmana passada.

L’acte es va centrar en donar resposta a la relació entre els models de distribució territorial del poder i les polítiques públiques en matèria de canvi climàtic en els estats descentralitzats de la Unió Europea, tenint en compte les pautes constitucionals, les diferents regulacions i polítiques, així com les relacions entre els governs nacionals, les unitats regionals i municipals en el disseny i implementació de polítiques d’acció climàtica.

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, va inaugurar el seminari, estructurat en dos blocs de ponències, juntament amb el director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Joan Ridao. Els dos blocs de ponències es referien als models federals (Alemanya, Àustria i Bèlgica) i als models regionals (Itàlia i Espanya). Les ponències presentades configuraran la secció monogràfica del número corresponent al primer semestre de 2023 de la ‘Revista d’Estudis Autonòmics i Federals- Journal of Self Government’ (REAF-JSG), que edita l’Institut.

El primer bloc el va moderar Endrius Cocciolo, professor agregat de Dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili. Hi va participar Moritz Reese, investigador a la Helmholtz Zentrum für Umweltforschung (UFZ), d’Alemanya; Maria Bertel, professora de la Universität Graz, d’Àustria; i Matteo Fermeglia, professor associat de Dret ambiental europeu i internacional a la Universiteit Hasselt, a Bèlgica.

La segona taula rodona, també conduïda pel professor Cocciolo, va estar integrada per Manuela Mora, professora de Dret administratiu, de la Universidad de Huelva; i per Mariachiara Alberton, investigadora sènior en Dret ambiental a l’Institute for Comparative Federalism, Eurac Research, de Bozen, Itàlia.

En la seva intervenció, l’alcalde de Tarragona va assenyalar que el canvi climàtic “és el repte més gran del segle XXI” i va destacar la importància de la cohesió social i la sostenibilitat. Per la seva banda, el director de l’IEA va destacar l’entorn de Tarragona, amb les seves característiques singulars, és ideal per hostatjar un debat sobre el canvi climàtic. També va remarcar que sovint “les regions desenvolupen accions més intenses que els estats” i que, en tot cas, ens enfrontem a “reptes ciclopis”. Jordi Jaria, director de la REAF-JSG, va subratllar que el canvi climàtic és una transformació global i va referir-se a la importància de l’acció dels actors territorials en la reversió de les dinàmiques hegemòniques que, moltes vegades, dirigeixen les polítiques dels estats.

En la taula rodona relativa als estats federals, Matteo Fermeglia va referir-se a la manca de coordinació que moltes vegades afecta les polítiques relatives al canvi climàtic en el sistema belga, mentre que Moritz Reese va referir-se a la diversitat de les respostes dels diferents länder i als costos polítics implícits en les polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Per la seva banda, Maria Bertel va començar per destacar que el canvi climàtic no està previst com a competència específica en la Constitució federal austríaca per repassar, seguidament, les polítiques en aquest àmbit en els diferents nivells de govern.

En la taula rodona dedicada als estats regionals, Manuela Mora, va referir-se a la notòria conflictivitat entre les institucions centrals de l’Estat i les comunitats autònomes en aquesta matèria, així com a les possibilitats de les segones per incidir-hi a través de les normes addicionals de protecció. Finalment, Mariachiara Alberton, després de descriure sumàriament l’estructura territorial de la República italiana, va referir-se als dèficits significatius de coordinació que afecten les polítiques climàtiques. L’acte va finalitzar amb un viu debat i un recull de les principals conclusions. L’enregistrament del seminari estarà disponible properament al canal de YouTube de l’Institut. També podeu recuperar totes les imatges de l’acte al compte d’Instagram de l’Institut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s