Èlia Susanna, investigadora de la Universitat de Lleida i directora de la School of Peace and Global Studies, va impartir dijous dia 29 de setembre a la seu de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern la conferència “Plurinacionalitat i gestió de la diversitat: el cas d’Afganistan”, que inicia el cicle Autogovern: mirades en un món complex, amb el qual es pretén oferir una perspectiva en relació amb aspectes poc coneguts a casa nostra en relació amb la diversitat, la distribució territorial del poder i les diferents formes d’autogovern de les comunitats subestatals.

La conferència de Susanna es va referir a tres aspectes principals: la realitat ètnica i lingüística de l’Afganistan, el repàs de les formes d’articulació territorial al llarg de la història i, finalment, una mirada a les institucions locals del país. Tot plegat respon a la investigació realitzada per Susanna, antropòloga de formació, que no només es basa en el treball teòric, sinó també en el treball de camp, realitzat a través d’una estada de quatre anys (2008-2012) a l’Afganistan, on va treballar d’observadora en relació amb l’articulació de processos democràtics a nivell local, així com també com a periodista.

A partir d’aquest bagatge, va presentar una panoràmica sobre la diversitat lingüística i ètnica que conforma aquest país, així com les diferències geogràfiques i climàtiques que han determinat l’evolució de la presència humana en el seu territori, d’una orografia complicada. En aquest context, s’ha desenvolupat una cultura bàsicament tribal, amb un paper fonamental dels caps locals, que han articulat políticament el país i que han liderat la seva resistència davant dels poders colonials, particularment l’Imperi Britànic i l’Imperi Rus, que es van disputar la influència al llarg del segle XIX.

La conferència també va fer referència al procés de modernització truncat a partir del règim comunista amb suport soviètic que s’hi va implantar el 1978, règim que va col·lapsar el 1992 donant lloc a una etapa de notòria conflictivitat, que ha redundat en l’empobriment del país. En tot cas, les circumstàncies històriques i geogràfiques, que donen lloc a una realitat ètnica molt complexa, fa impossible la importació de federalisme europeu, que, d’altra banda, tampoc no encaixen amb les dinàmiques autoritàries dels clans.

Tot plegat fa que, segons Èlia Susanna, l’estat afganès sigui un estat fallit, incapaç d’imposar-se en el territori dominat pels senyors de la guerra, una dinàmica que explica bona part dels esdeveniments de la història recent. En tot cas, segons la ponent, la democràcia no ha pogut implantar-se a causa de les resistències dels poders tribals locals, la qual cosa dona lloc a una situació particularment complicada, que es posa de manifest en algunes de les experiències que va explicar de la seva estada al país, com ara la de l’assassinat d’un home que havia entrevistat el dia anterior o la història d’unes nenes que estudiaven d’amagat i que havien de passar per una porta petita destinada als gossos per poder fer-ho.