El passat divendres 21 d’octubre, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern juntament amb l’Institut d’Estudis Autonòmics del Govern de les Illes Balears i amb la col·laboració de la Universitat de Girona, va organitzar la jornada “Autonomia, costes i litoral”, que complementava la que les dues institucions havien celebrat el març passat a Palma. El seminari va consistir en dues sessions, una primera formada per dues taules d’estudi que es va dur a terme a la sala d’Actes de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Girona i una sessió de tarda que es va fer a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la mateixa Universitat. L’acte, que va ser seguit per un centenar de persones entre la modalitat presencial i en línia, va servir per analitzar les relacions entre l’Estat i les comunitats autònomes en matèria de traspàs de funcions i serveis en l’àmbit del litoral.

La jornada va començar amb una breu introducció del rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi, qui va destacar les accions que està duent a terme la Universitat per lluitar contra el canvi climàtic i va remarcar la importància de fer jornades com aquesta per conscienciar a la població. Seguidament, el director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Joan Ridao, va presentar la temàtica de la jornada i també va presentar els ponents que hi van participar. Va tancar aquesta acte inaugural el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics de les Illes balears, Lluís J. Segura, qui va parlar de la necessitat de millorar el funcionament i la cooperació de les administracions per tal de millorar la situació a les costes.

Seguidament, el catedràtic de Dret administratiu de la Universitat de Girona, Joan Manuel Trayter, va obrir el primer bloc de continguts parlant de les coordenades constitucionals i estatutàries en matèria de costes i litoral. En aquest sentit, va assenyalar que “les regulacions estatals, aprovades pel Tribunal Constitucional, deixen clar que les competències i la gestió del litoral són autonòmiques i locals, sempre seguint la normativa estatal”. A continuació, la directora general de la Costa i el Mar del Govern d’Espanya, Ana María Oñoro, que va participar de forma telemàtica des de Madrid, va intervenir per aportar la perspectiva estatal de les relacions de col·laboració i de conflicte entre l’Estat i les comunitats autònomes en relació amb el repartiment competencial en matèria de costes. Oñoro va parlar dels problemes que hi ha actualment en el traspàs de competències, un tema recurrent al llarg de la jornada, però va subratllar que “els conflictes sempre hi són, però a la franja litoral s’hi apliquen competències de diferents administracions obligades a entendre’s per tal d’aconseguir la millor gestió (…) una costa en bon estat defensarà el nostre territori dels atacs del mar, fruit del canvi climàtic”. Finalment, Neus París, cap de l’Assessoria Jurídica del Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, va analitzar, des d’una perspectiva catalana, la conflictivitat en relació amb les competències estatals en matèria de costes.

La segona taula d’estudi del dia, formada pel subdirector general de Coordinació d’Accions al Litoral, Entorns Rurals i Muntanya de la Generalitat de Catalunya, Xavier Berga; la directora general de Territori i Paisatge del Govern de les Illes Balears, Magdalena Pons; i pel professor contractat doctor de Dret administratiu de la Universitat de la Laguna de les Illes Canàries, Ángel Lobo, va anar centrada a exposar els traspassos de funcions i serveis en matèria de costes a Catalunya, les Illes Balears i les Illes Canàries. Berga, qui va iniciar les ponències, es va mostrar molt crític amb la situació actual, “penso que la regulació i ordenació centralitzada no és beneficiosa ni pel litoral ni per la ciutadania […]. Hi ha una clara extralimitació cap a la regulació que fa l’estat a la llei de costes […]. Les comunitats autònomes del litoral han de reflexionar i reformar la llei de costes perquè s’obeeixi la descentralització de competències que amb la regulació actual no existeix”.

Magdalena Pons, també va seguir en aquesta línia i, en particular, va assenyalar que “actualment, l’ordenació litoral, que està traspassada, és una competència dels consells insulars; la gestió del litoral està més complicada, [ja que] hi ha una complexitat de competències i també [cal tenir en compte] la Llei estatal de costes. Respecte a la disciplina, un dels grans reptes que tenim com a administració pública que administrem les costes, trobem que les sancions les ha d’aplicar una administració o una altra en funció d’on s’ubiqui una determinada activitat”. Lobo, va tancar la taula seguint la línia dels seus predecessors afegint que “aconseguir que les comunitats autònomes tinguin competències pròpies de forma total és un camí natural que s’està transitant […]. A les platges hi ha moltes activitats, més enllà de les tradicionals, i es necessita que això no hagi d’estar aprovat des de l’Estat. S’ha de deixar de seguir al peu de la lletra l’article 32.1 de la llei de costes”. La disposició esmentada estableix que “[ú]nicamente se podrá permitir la ocupación del dominio público marítimo-terrestre para aquellas actividades o instalaciones que, por su naturaleza, no puedan tener otra ubicación”.

La tercera i última taula d’estudi de la jornada la va obrir la catedràtica de Dret administratiu de la Universidade da Santiago de Compostela, Alba Nogueira, parlant de la normativa econòmica en matèria de canvi climàtic i destacant que “la llei 7/2021, de 20 de maig, deixa massa fronts oberts i això farà que moltes comunitats autònomes no actuïn i esperin el lideratge de l’Estat i en conseqüència, s’anirà tard i no s’aconseguirà actuar contra el canvi climàtic de la forma que es necessita”. També va parlar de Catalunya, comunitat autònoma que ha liderat sempre la lluita pel traspàs de competències i també contra el canvi climàtic: “Catalunya és la comunitat autònoma que lidera la lluita contra el canvi climàtic a escala legal entre les comunitats espanyoles, i és una aposta valenta per territorialitzar els objectius que deriven de l’Acord de París”.

Posteriorment, el catedràtic de Dret administratiu de la Universidade da Coruña, Javier Sanz, va centrar-se en la interacció terra-mar i la seva incidència sobre les competències autonòmiques: “El mar és dels ecosistemes més desconeguts, és necessària molta informació, i això és clau a l’hora de fer un bon disseny, això el ministeri no ho té d’aquí els problemes a l’hora de prendre decisions en matèria especial marítima”. El professor Sanz va acabar la seva ponència plantejant una sèrie de propostes per acabar amb els problemes actuals i sobretot acabar amb la desconfiança entre les administracions. Finalment, el director general de Patrimoni de la Generalitat, Josep Maria Aguirre, va tancar les ponències i la jornada exposant les bases jurídiques per a una gestió integrada del litoral. Aguirre va destacar que la llei en aquesta matèria està poc actualitzada, ja que els últims documents que es van redactar tenen més de quinze anys, i “això fa que els documents que hi ha xoquin amb la realitat competencial, no pots impulsar un model de gestió integrada”. Va acabar el seu temps amb una frase que va sintetitzar molt bé la jornada: “en conclusió, tenim un esperit per avançar cap a la gestió integrada, però tenim un marc competencial que no ens ho permet”.

La jornada es pot recuperar de manera íntegre al canal YouTube de l’Institut. També, es poden recuperar totes les imatges de l’acte al compte d’Instagram de l’Institut.