Polítiques de gènere a Catalunya: la incorporació del feminisme en el desplegament de l’autogovern en el nou número de la REAF

Ja està disponible el número 36 de la Revista d’Estudis Autonòmics-Journal of Self-Government (REAF-JSG). En aquesta ocasió, conté una secció monogràfica dedicada a l’anàlisi dels diversos aspectes relacionats amb l’impacte de les polítiques de gènere, d’acord amb una perspectiva basada en la incorporació de la perspectiva feminista a les polítiques públiques i les regulacions en les democràcies liberals continentals. Tot constatant els reptes que encara queden per afrontar, els diversos treballs incorporats a la secció monogràfica ofereixen un panorama ampli i divers de la qüestió, tot fent balanç i aportant una prospectiva de futur.

La creació el 2021 del Departament d’Igualtat i Feminismes posa de manifest la importància que han adquirit les demandes relatives a la igualtat efectiva d’homes i dones, per superar la situació de sotmetiment i de desavantatge que la majoria de les dones per la seva condició de dones experimenten encara avui dia. Pel seu caràcter transversal, les qüestions relatives a la igualtat entre homes i dones afecten al conjunt de les polítiques públiques i, en aquest sentit, pel que fa a Catalunya es projecten sobre les més variades dimensions de l’autogovern. En aquest sentit, no es pot concebre el conjunt de polítiques que constitueixen el desplegament de l’autogovern per part de les institucions catalanes sense una perspectiva de gènere, que en determina l’orientació en alguns casos, de la mateixa manera que en mostra les mancances en altres.

Els continguts de la secció monogràfica, a partir de les contribucions que es van realitzar en el seminari que es va dur a terme el 25 de març de 2022, han estat coordinats per les professores Neus OIiveras Jané i Laura Román Martín, les quals han elaborat, així mateix sengles articles per aquest número. En concret, la primera ofereix una aportació relativa al marc jurídic general en relació amb qüestió, titulada “Les polítiques de gènere de la Generalitat de Catalunya i la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes”, mentre que la segona se centra en l’aspecte més dolorós i devastador de la desigualtat, a saber, la violència masclista, amb l’article titulat “La Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista: reflexions a propòsit de la seva reforma per la llei 17/2020”.

Els dos articles esmentats ofereixen una perspectiva panoràmica del marc jurídic actual en relació amb el combat contra la desigualtat entre homes i dones, i contribueixen a situar la resta de contribucions de la secció monogràfica, que analitzen aspectes sectorials molt rellevants en relació amb la qüestió. En tot cas, abans d’aquestes anàlisis sectorials, se situa l’article de Sílvia Claveria Alias, titulat “La representació de les dones a les institucions públiques”, en el que s’analitza com les dones s’integren en les estructures de poder representatives i, per tant, les seves possibilitats d’acció política institucional, que són determinants a l’hora de produir polítiques i regulacions que combatin la desigualtat.

Seguidament, hi ha la contribució de Núria Pumar Beltran, la qual, sota el títol de “Les polítiques de igualtat de gènere en el treball a Catalunya: una mirada competencial”, examina les possibilitats d’intervenció de la Generalitat de Catalunya en el món del treball per promoure estratègies efectives adreçades a superar les limitacions que les dones troben a l’hora d’accedir a un lloc de treball. Un altre aspecte fonamental en matèria d’igualtat entre homes i dones és el món de l’educació, que analitzen Núria Solsona Pairó i Marina Subirats Martori en l’article titulat “Polítiques per la igualtat a Catalunya: l’àmbit educatiu. Una gota d’aigua lila enmig de l’oceà”. Per la seva banda, Anna Rovira, Núria Puig, Susanna Soler, Anna Vilanova i Pedrona Serra s’ocupen de l’àmbit esportiu, tradicionalment molt masculinitzat, amb la contribució titulada “Les polítiques d’igualtat en matèria esportiva a Catalunya”.

Un àmbit sectorial particularment interessant, en el que conflueixen discriminacions i exclusions diverses, és l’àmbit penitenciari, el qual és analitzat per Núria Torres Bonet en l’article “Dona i presó: balanç de les polítiques de gènere a Catalunya en l’àmbit de l’execució penal”. Lluny de les presons, en un espai de reconeixement social significatiu com és l’Acadèmia es poden apreciar encara els biaixos sistemàtics de gènere en la societat així com les polítiques correctores que poden desenvolupar-s’hi, tal com mostra la contribució d’Inma Pastor Gosálbez, titulada “Les polítiques d’igualtat per raó de gènere a la ciència a Catalunya: entre la regulació jurídica i l’acció política”. Finalment, per concloure la secció monogràfica, s’analitza allò que, més enllà de les polítiques articulades des de la Generalitat, poden fer els ens locals, amb la contribució de Mònica Gelambí Torrell titulada “Les polítiques de gènere en àmbit local”.

Més enllà de la secció monogràfica, el número incorpora així mateix tres treballs en la secció general. El primer d’ells, que signa Francisco Javier Donaire, analitza la possibilitat d’impugnació de les lleis autonòmiques per part dels respectius executius, tot considerant l’estrany camí legislatiu de l’article 32.3 de la Llei orgànica del tribunal constitucional. El treball rep el títol de “Inimpugnabilidad de leyes territoriales por Gobiernos de la misma Comunidad Autónoma: Jurisprudencia constitucional… y un precepto “desaparecido” (artículo 32.3 LOTC)”. Seguidament, el treball de Javier Antón Merino titulat “Entre dos Uniones, el camino de Escocia hacia el IndyRef2” s’ocupa de la situació constitucional escocesa en el moment present, amb la possibilitat d’uns segon referèndum sobre la independència. Finalment, la Revista publica un nou treball en relació amb l’autonomia indígena a l’estela de la secció monogràfica publicada en el número 34, a saber, “Cherán, Ayutla, Oxchuc: la judicialización del derecho al autogobierno en los municipios indígenas de México”, d’Ivette Ayvar Acosta i Pierre Gaussens.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s