Les set més llegides del 2022 a #autogovern

L’octubre de 2021, l’Institut va iniciar una nova plataforma de difusió de la seva activitat, el blog, que s’ha consolidat al llarg del 2022, durant el qual s’han publicat 55 entrades sobre temes diversos, tan en relació amb qüestions d’actualitat com pel que fa a l’activitat de l’Institut. De totes aquestes, n’hi ha set que han generat molt d’interès. Són les més llegides del 2022.

El futur (asimètric) dels governs locals a debat

Es tracta de la crònica de la jornada d’estudi “Repensant el govern local: cap a la fi de la uniformitat”, que l’Institut va organitzar a l’Auditori del Palau de la Generalitat juntament amb la Secretaria de Governs Locals i Relacions amb l’Aran. L’acte, que va comptar amb la participació de la consellera de la Presidència, la Sra. Laura Vilagrà, va servir per analitzar el moment en què es troba el món local i les diferències que hi ha entre els diferents actors.

La sessió, es va dividir en dues parts, una primera, durant el matí, centrada en analitzar el govern local des d’un punt de vista general, així com en relació amb el règim especial de Barcelona, l’organització metropolitana i les diverses tècniques de cooperació intermunicipal. Una segona, a la tarda, es va posar l’èmfasi en el municipi petit, les entitats municipals descentralitzades i el finançament municipal.

L’Institut enceta una altra línia de publicacions: el PaperClip

És un text relatiu a la nova col·lecció de l’Institut, el PaperClip. Amb l’objectiu d’ampliar la divulgació de la investigació realitzada en relació amb els diversos aspectes relatius a l’autogovern, l’Institut va iniciar fa justament un any, una nova línia de publicacions, el PaperClip, que consisteix en estudis divulgatius referents a matèries d’actualitat relacionades amb l’autogovern, elaborats per acadèmics i professionals especialitzats, amb la vocació de recuperar l’esperit d’una col·lecció anterior, titulada El Clip, que es va publicar entre el 1999 i el 2007, amb un disseny actualitzat. Durant el 2022, s’han publicat quatre números: Les inversions de l’Estat a Catalunya. Quins són els millors mecanismes per garantir-les?, Governança i feminisme: la incorporació de la corresponsabilitat social, Els efectes del sistema electoral a Catalunya en perspectiva comparada i Gestió de la COVID-19 i preferències de (des)centralització a Catalunya.

Les implicacions econòmiques i financeres de la relació entre Catalunya i Espanya: escenaris oberts davant d’una llarga internitat

Es tracta de la crònica de la presentació del llibre Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya, que es va dur a terme el 2 de maig, a l’Auditori del Palau de la Generalitat. Aquesta publicació, coordinada per Antoni Castells i on hi participa un grup multidisciplinari d’investigadors i investigadores, format per Enoch Albertí, Francesc Amat, Núria Bosch, Ignacio Lago, Guillem López i Casasnovas, Toni Rodon, Albert Solé-Ollé i Maite Vilalta, respon a la voluntat d’articular una prospectiva fiable i informada sobre les possibilitats obertes per sortir de l’atzucac provocat per la Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, en relació amb la situació constitucional de Catalunya.

Durant l’acte, es va destacar que el treball no és militant i no ofereix una presa de posició, sinó que, més aviat, es presenta com una diagnosi i una prospectiva adreçada a facilitar als actors polítics elements de judici en relació amb les possibilitats obertes, així com pel que fa a la situació de partida, la qual, òbviament, és probable que generi dinàmiques de path dependence.

Lliurament dels Premis Institut d’Estudis de l’Autogovern

Es tracta d’una nota sobre l’acte de lliurament dels Premis IEA 2021, que va tenir lloc el 18 de gener de 2022 al Palau de la Generalitat. L’entrada, és un recull de fotografies de l’esdeveniment, que va comptar amb la consellera de la Presidència, la Sra. Laura Vilagrà, qui va donar el diploma als guardonats. Aquests van ser, Carlos Fernández, per la millor tesi doctoral no publicada Los sistemas electorales regionales: orígenes y reformas en Alemania, Bélgica, Italia y España, Mª José Hierro i Dídac Queralt, pel millor article publicat amb el treball ‘The Divide Over Independence: Explaining Preferences for Secession in an Advanced Open Economy’, i finalment, Ryan Griffiths, pel millor llibre publicat, Secession and the Sovereignty Game.

Presentació de la Memòria 2021 i del Pla d’Activitats 2022 a la reunió anual del Consell Rector

Es tracta d’una entrada de la reunió anual del Consell Rector de l’Institut, celebrada el 18 de gener del 2022 al palau de la Generalitat de Catalunya. En l’acte, el Director de l’Institut, Joan Ridao, va presentar la Memòria de l’any 2021 i també el Pla d’Activitats per a l’any 2022. La Consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va presidir la reunió, en representació del President de la Generalitat. També hi van assistir les conselleres de Justícia, Lourdes Ciuró, i d’Universitats i Recerca, Gemma Geis.

Els fons NextGeneration: un desafiament històric per a les administracions

És la crònica del seminari ‘Els fons europeus Next-GenerationEU: reptes per a les administracions públiques’, que es va fer al Palau de Pedralbes el passat 25 de febrer. L’acte va servir per analitzar el programa NextGeneration, el seu impacte a les administracions públiques i l’oportunitat que suposa per a Catalunya. La sessió, que va ser seguida per més d’un centenar de persones, va comptar amb la participació d’Andreu Olesti, catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona; Elisenda Malaret, catedràtica de Dret Administratiu de la mateixa Universitat; Alfredo Galán, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona; Maria Teresa Fábregas, directora de la Recovery & Resilience Task Force, de la Comissió Europea; Matilde Villarroya, secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus de la Generalitat; i Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració de la Universitat Pompeu Fabra.

El sistema electoral de Catalunya en perspectiva comparada

És l’entrada relativa tercer número de la col·lecció PaperClip, publicada el 20 de juliol de 2022. Aquest treball de Macià Serra estudia les darreres dues dècades de funcionament del sistema electoral per al Parlament de Catalunya en comparació amb altres cambres autonòmiques, tot proporcionant al lector una àmplia informació gràfica per veure els diferents efectes de les regulacions electorals, a partir de les limitacions contingudes en l’article 152.1 CE, això és, la proporcionalitat i la representació de les diferents zones del territori.

Una llei electoral catalana per al segle XXI

És la crònica relativa al seminari ‘Elements clau per a un disseny electoral. El cas de Catalunya’, organitzat el 29 de novembre per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya, l’Associació Catalana de Ciència Política i la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament. La sessió es va dur a terme la sala d’actes del palau Centelles. L’activitat va servir per plantejar-se fins a quin punt els seus efectes són beneficiosos o cal plantejar-se una modificació del sistema electoral actual.

L’acte va comptar amb la participació de Jordi Argelaguet, professor de Ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona; Joan Botella, catedràtic emèrit de Ciència política de la Universitat Autònoma de Barcelona; Jaume Magre, professor de Ciència política de la Universitat de Barcelona; Montserrat Nebrera, professora de Dret constitucional de la Universitat Internacional de Catalunya; i Josep Maria Reniu, professor de Ciència política de la Universitat de Barcelona. El debat va ser conduït per Mireia Grau, cap de Recerca de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s