‘Xile: procés constituent, pobles indígenes i reforma de l´Estat’

El professor Rubén Martínez Dalmau, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València, impartirà el pròxim dijous dia 26 a les 12 del migdia, a la seu de l’Institut, la conferència titulada ‘Xile: procés constituent, pobles indígenes i reforma de l´Estat’, en el marc del cicle de conferències Autogovern: mirades en un món complex. La conferència farà referència a la qüestió dels pobles indígenes en el context del procés constituent xilè, que finalment va fracassar en ser rebutjat el projecte de nova constitució en el plebiscit que es va dur a terme el passat 4 de setembre.

D’aquesta manera, Xile continuarà amb la Constitució de 1980, aprovada en plena dictadura d’Augusto Pinochet, un text que condiciona considerablement la vida política del país. Si bé és cert que, el respecte a la Constitució de la dictadura per part de l’anomenada Concertación ―coalició de partits oposats al règim pinochetista, que incloïa la Democràcia Cristiana (DC), el Partit Socialista (PS), el Partit per la Democràcia (PPD) i el Partit Radical (PR)― va permetre una transició pacífica cap a la democràcia, el cert és que l’herència constitucional del règim de 1973 ha estat sempre una càrrega feixuga per al desenvolupament ple de la democràcia xilena, malgrat les reformes que s’hi anat introduint, com ara la supressió dels senadors vitalicis i designats i el canvi del sistema electoral, així com altres esmenes orientades a reduir la influència dels militars en els assumptes civils.

Tot i això, el fet que les reformes realitzades es fessin a partir dels acords entre els partits polítics majoritaris, sense una participació directa de la ciutadania i posposant indefinidament una ruptura constitucional amb el règim anterior, generava un cert malestar en la societat xilena que va aflorar amb la revolta de 2019, que responia a un descontentament social els orígens del qual es poden rastrejar fins al 2006, quan la demanda pel reconeixement dels drets socials i la superació de el marc ultraliberal dels anomenats Chicago Boys, consolidada al llarg la dictadura.

Aquesta herència, en definitiva, apareix com a progressivament legitimada per sectors cada més amplis de la població, com van posar de manifest les protestes estudiantils de 2011 en relació amb la universalització del dret a l’educació superior. Progressivament, altres demandes socials es van fer explícites en els diversos moviments de protesta sorgits a partir de la crisi financera global de 2008, com ara la reforma del sistema de pensions, el reconeixement dels pobles originaris, de les minories sexuals i els drets ambientals. Davant de la incapacitat de les elits polítiques de donar resposta a aquestes demandes i la percepció de la Constitució de 1980 com una cotilla, la reclamació d’un nou procés constituent va estendre’s en la societat xilena.

Finalment, Michelle Bachelet, en el seu segon període presidencial (2014-2018) va mirar de respondre a aquestes demandes, obrint un procés de reforma amb una generosa obertura a la participació popular sense precedents en la història recent del país. Tot i això, l’intent va fracassar en no superar la barrera la majoria de dos terços necessària per a la reforma constitucional, cosa que va reforçar la convicció de què calia superar el marc polític llegat per la dictadura a través d’un procés constituent.

El dia 18 d’octubre del 2019, el president Sebastián Piñera va ordenar la repressió de l’accés massiu sense bitllet al metro de Santiago organitzat pels estudiants de secundària a conseqüència del considerable increment del preu del passatge que s’havia produït. En resposta a la violenta reacció de l’Estat, la ciutadania va iniciar un moviment ampli de protesta ―majoritàriament pacífica― ocupant els carrers de Santiago i d’altres ciutats del país per exigir canvis profunds al sistema polític i econòmic. Finalment, davant l’escalada de la tensió, el 15 de novembre de 2019 el Congrés va acordar les bases per a un plebiscit destinat a consultar a la ciutadania la voluntat de reemplaçar o mantenir l’actual Constitució.

El plebiscit estava contemplat originalment per al mes d’abril, però es va ajornar fins al 25 d’octubre de 2020, davant la situació d’emergència sanitària causada per la Covid-19. Aquell dia, es va obtenir el suport del 78% de l’electora per iniciar un procés constituent i deixar així enrere l’herència de la dictadura de Pinochet. Malgrat aquest suport popular tan ampli en l’inici, el text resultant dels treballs de l’Assemblea Constituent va trobar-se amb un rebuig majoritari de la població (62%) en el plebiscit que es va dur a terme el 4 de setembre de l’any passat. Sobre la situació generada per aquest fracàs i les perspectives de futur, en relació, en particular, amb l’autogovern de les comunitats indígenes i el seu reconeixement, versarà la intervenció del professor Martínez Dalmau.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s