El professor Rubén Martínez Dalmau, catedràtic de Dret constitucional de la Universitat de València, va impartir dijous passat la conferència titulada ‘Xile: procés constituent, pobles indígenes i reforma de l´Estat’, en la que va abordar la situació creada pel rebuig popular al projecte de nova constitució en el referèndum del 4 de setembre passat. La conferència s’enquadra en el cicle Autogovern: mirades en un món complex, que va iniciar-se el passat 29 de setembre amb la xerrada ‘Plurinacionalitat i gestió de la diversitat: el cas d’Afganistan’.

El professor Martínez Dalmau va articular la seva exposició en tres eixos: la contextualització del procés constituent xilè en el nou constitucionalisme llatinoamericà, l’evolució política xilena de les darreres dècades, i el context i evolució del procés constituent xilè, amb referència especial a la qüestió de la construcció nacional i els pobles indígenes, així com a les característiques de l’Assemblea Constituent, a la qual va descriure com a inoperant i allunyada de la realitat, amb una concentració excessiva en les qüestions purament formals i un cert dogmatisme en les seves solucions.

Pel que fa al primer aspecte, el ponent va destacar que el procés constituent a Xile no és un fet aïllat, sinó que s’enquadra en l’evolució constitucional recent d’Amèrica llatina, particularment, en el context andí i mesoamericà, amb referències específiques a Colòmbia (1991), Equador (2008), Bolívia (2009) i la ciutat de Mèxic (2017). Les innovacions que s’han produït en aquesta tradició constitucional al llarg de les darreres dècades han impactat notablement en els debats constituents mantinguts a Xile des de la revolta d’octubre del 2019.

D’altra banda, el professor Dalmau va fer notar que el procés constituent a Xile és fill d’uns antecedents històrics, en els quals cal destacar el govern d’Allende, la dictadura de Pinochet i la continuïtat de la Constitució de 1980 després del referèndum de 1989, en què el poble xilè va rebutjar la continuïtat de Pinochet com a cap de l’Estat. En aquest context, el ponent va assenyalar l’existència d’una voluntat constituent clara i, per tant, de ruptura amb un marc polític fonamental que reposa, en última instància, en una norma constitucional elaborada durant la dictadura. Tot i així, les característiques del text final presentat a la població al setembre passat no van permetre fer efectiu aquest consens en un nou marc constitucional. En aquest sentit la qüestió indígena i els dubtes generats en relació amb la descentralització política van allunyar una part significativa de la població de la proposta de l’Assemblea Constituent, donant lloc a un rebuig majoritari en la mesura que no satisfeia les expectatives de bona part de la població. El professor Dalmau, així mateix, va assenyalar com una debilitat de la proposta la incapacitat d’acompanyar una part dogmàtica innovadora amb una revisió en profunditat de l’estructura orgànica, el que va anomenar la “sala de màquines”. La conferència va suscitar un debat viu entre els assistents a la seva conclusió. Es pot recuperar tot plegat en el canal de YouTube de l’Institut.