El passat dia 4 d’octubre es va constituir la societat Energies Renovables Públiques de Catalunya, SAU (L’Energètica), l’empresa pública en el sector energètic de la Generalitat de Catalunya. L’empresa apareix en un moment on les tensions associades al canvi de model energètic són manifestes per al conjunt de l’opinió pública, atesa la pressió sobre els preus que ha derivat del conflicte bèl·lic a Ucraïna. En tot cas, és evident que el canvi climàtic, davant del qual es fa necessària una disminució severa de les emissions derivades de la combustió de fonts d’energia d’origen fòssil, així com les dificultats creixents en relació amb el subministrament plantegen de fa temps la necessitat de transitar cap a un nou model energètic, centrat en les energies renovables.

Això suposa un repte de primera magnitud, probablement el més significatiu, important i transformador que han hagut d’afrontar les societats contemporànies. En aquest context, els diversos actors institucionals del nostre entorn més immediat han començat a reaccionar impulsant una transició energètica (Energiewende), d’acord amb la terminologia encunyada a Alemanya i que ha fet fortuna. Aquestes estratègies de transformació del model energètic inclouen diferents accions, des d’aquelles de caràcter regulador a la intervenció directa dels poders públics en el mercat. Naturalment, en el context complex dels estats descentralitzats, aquestes accions estan condicionades pel marc competencial en cada cas.

En aquest escenari, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern ha elaborat un informe per determinar el marc competencial en el que pot desenvolupar la seva activitat l’empresa energètica pública catalana, així com per determinar els condicionants regulatoris que l’emmarquen, amb la idea de clarificar les seves possibilitats i, amb això, ajudar a maximitzar-ne l’impacte en el procés de transició energètica, un procés que no pot ser aliè a les qüestions de justícia. En aquest sentit, la resiliència desitjable en un model energètic descarbonitzat ha de combinar-se amb la seva inclusivitat per avançar en un procés de transició justa.

L’estratègia catalana de cara a la transició energètica ve condicionada per una forta centralització en relació amb les competències en matèria d’energia, que es concreten en un règim jurídic extraordinàriament detallat establert per les Corts Generals en la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric, a banda d’altres normes més específiques d’origen estatal. D’altra banda, la normativa estatal s’ajusta a la regulació de la Unió Europea, la qual, així mateix, és particularment prolixa, i es conté, fonamentalment, en la Directiva (UE) 2019/944 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny del 2019, sobre normes comunes per al mercat interior de l’electricitat i per la qual es modifica la Directiva 2012/27/UE. En definitiva, des del punt de vista regulador, el marge competencial de la Generalitat és més aviat escàs.

Així, tot i que el gruix de la regulació i la planificació en la matèria recau en les institucions centrals de l’Estat, el Govern de Catalunya pot impulsar iniciatives en el terreny de l’execució, particularment, pel que fa al foment. En aquest context, s’enquadra la nova societat energètica pública catalana, la funció fonamental de la qual és justament el foment de la implantació de les energies renovables en el context de la transició energètica. La forma jurídica escollida és el d’una societat unipersonal, la qual se sotmet en relació a les activitats regulades —és a dir, la generació i la comercialització— a les condicions i limitacions a l’activitat empresarial en el mercat elèctric, d’acord amb la regulació estatal, en bona part, transposició de la de la Unió Europea. Més enllà d’això, l’empresa pública pot realitzar activitat de foment i assistència tècnica, segurament necessària en un context de transició que, en bona part, haurà de reposar en una estructura distribuïda de generació.

L’informe elaborat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern incideix, de manera detallada, en el marc competencial i examina la regulació de la Unió Europea i de les institucions centrals de l’Estat, per enquadrar l’activitat de l’empresa, fent alguns suggeriments pel que fa al seu funcionament i al seu àmbit d’activitat, en la línia d’avançar cap una transformació del model energètic que requerirà un lideratge institucional definit i coherent, al mateix temps que la necessària complicitat social, atesa la dimensió del repte i les implicacions de l’estratègia de transició cap a les renovables. En relació amb això, entre altres coses, l’informe incideix en la necessitat d’aprofundir les vies de participació ciutadana en la gestió de l’empresa per reforçar el seu rol de catalitzador en el procés de transició i potenciar la incidència de la seva activitat empresarial en la transformació del model energètic.