El passat divendres 17 de març, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern va organitzar el seminari ‘Anàlisi i perspectives sobre el model de finançament autonòmic: una visió jurídica’. En el decurs de l’acte, diferents experts de referència van oferir la seva anàlisi del model des de diverses perspectives, coincidint en les limitacions i deficiències del model actual. L’acte, que es va fer a la seu de l’Institut, el Palau Centelles, va proporcionar una panoràmica actual sobre el sistema de finançament, des del punt de vista del dret financer i tributari. Les ponències que s’hi van presentar es publicaran en una secció monogràfica en el número 38 de la ‘Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government’, que es publicarà el pròxim mes de desembre.

La jornada la va obrir el director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, el Sr. Joan Ridao, qui va presentar la temàtica de la sessió i va destacar la “importància cabdal a l’hora de definir l’organització territorial del poder” que té una qüestió com el finançament autonòmic, encara que avui no ocupi el centre d’atenció de l’agenda política. Seguidament, la secretària d’Hisenda de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Marta Espasa, va avançar la necessitat urgent d’una reforma profunda del model de finançament autonòmic “que vagi amb la línia d’augmentar la capacitat fiscal de les comunitats autònomes”, tot enllaçant amb la visió crítica que s’aniria fent evident al llarg de les intervencions subsegüents.

La primera taula del dia, sota el títol de ‘L’estat de la qüestió: reflexions sobre l’informe de 2017’, moderada per Miguel Ángel Sánchez, professor Dret financer i tributari de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser encetada per Francisco Adame, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universidad de Sevilla. El professor Adame, va presentar la ponència ‘La futura reforma del sistema de financiación de las comunidades autónomas’, en la qual va mostrar-se molt crític amb la situació actual, tot destacant la necessitat d’un procés de consolidació fiscal per tal de preservar la suficiència i l’autonomia financera. Seguidament, Alejandro Menéndez, catedràtic de Dret financer i tributari de la Universidad de Valladolid, va presentar una anàlisi crítica del model en la ponència titulada ‘Diagnóstico del sistema de financiación de las comunidades autonomas’.

El segon bloc del dia es va titular ‘L’exercici del poder tributari autonòmic’ i també el va moderar Miguel Ángel Sánchez. Va obrir-lo Irene Rovira, professora agregada de Dret financer i tributari de la Universitat Oberta de Catalunya, amb una intervenció titulada ‘El desenvolupament dels tributs extrafiscals d’inspiració social: impost sobre habitatges buits, sobre actius no productius i begudes ensucrades’. La professora Rovira va assenyalar les limitacions dels tributs propis de les comunitats autònomes, qüestió en la que coincidir amb Luis Manuel Alonso, catedràtic de Dret financer i tributari de la Universitat de Barcelona, que va ser la intervenció següent sota el títol de ‘El desenvolupament dels tributs ecològics: cànons, establiments comercials i turístics, emissions i instal·lacions’. Alonso va ser molt crític amb la complexitat del model i amb l’existència de figures de rendiment recaptatori mínim que, tanmateix, comporten notables despeses de gestió. D’acord amb Alonso, “potser hauríem de centrar-nos a gestionar els tributs que ja tenim en lloc de continuar creant-ne un de nou cada any”. Va tancar el segon bloc de ponències José Antonio Fernández, professor titular de Dret financer i tributari de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador del seminari, amb una intervenció titulada ‘Les competències normatives dels tributs cedits i els recàrrecs com a mitjans per a la coresponsabilitat fiscal’. El professor Fernández va presentar una panoràmica de la situació actual en aquesta matèria, i va destacar la importància de tenir en compte les administracions locals que “són les que tenen una relació directa amb el ciutadà oferint serveis als ciutadans”.

L’última taula del dia, titulada ‘Aspectes estructurals no tributaris: gestió de conflictes, delegació de competències i fons’, va ser moderada per Zuley Fernández, professora lectora de Dret financer i tributari de la Universitat Autònoma de Barcelona. El primer a intervenir-hi, va ser Clemente Checa, catedràtic de Dret financer i tributari de la Universidad de Extremadura, amb la ponència titulada ‘La resolución de conflictos de competencia horitzontal’. El professor Checa, va destacar la importància d’acabar amb el model de recaptació actual i crear-ne un de nou que se centri en “seleccionar aquells impostos que de forma real tenen un impacte extra fiscal, a part de tenir una raó que permeti la seva sostenibilitat en el temps”. Seguidament, Aurora Ribes, catedràtica de Dret financer i tributari de la Universitat d’Alacant, va desenvolupar la ponència titulada ‘Fondos en el sistema de financiación: el fondo de liquidez autonómico’. La professora Ribes va defensar la virtualitat del FLA, tot assenyalant que “actualment, després de la pandèmia i altres crisis existents, no totes les comunitats autònomes estan en situació de deixar de dependre d’aquests mecanismes”. Finalment, María Cordero, professora titular de Dret financer i tributari de la Universidad de Oviedo, va intervenir sota el títol ‘La delegación de competencias de aplicación y revisión en materia de tributos cedides’. Cordero, va seguir la línia de les ponències que la van precedir, tot assenyalant la necessitat d’introduir canvis en el sistema, entre els quals en va destacar la creació d’una administració tributària integrada “per tal d’afavorir l’optimització de recursos i l’accés per part de les administracions als recursos i informacions de l’agència de forma més fluida”.

La cloenda de l’acte a anar a càrrec de José Antonio Fernández, Montserrat Peretó Garcia, professora titular de Dret financer i tributari de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Jordi Jaria-Manzano, director de la ‘Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government’, que van fer una glossa dels continguts de la jornada, que es pot recuperar de manera íntegra al canal YouTube de l’Institut. També, es poden recuperar totes les imatges de l’acte al compte d’Instagram de l’Institut.