Les imatges de les mobilitzacions al carrer després de les darreres eleccions a la presidència federal del Brasil i, en particular, les de l’assalt als edificis oficials de la praça dos Três Poderes de Brasília segurament encara són en la ment de moltes persones. L’empresonament de Luiz Inácio Lula da Silva, el cessament de Dilma Roussef, la controvertida presidència de Michel Temer i l’encara més controvertida de Jair Bolsonaro han marcat la darrera dècada al país sudamericà, tensionant enormement el sistema institucional que deriva de la Constitució de 1988, aprovada després d’una llarga dictadura militar que va començar amb el cop d’estat de 1964.

La tradició federal brasilera prové de l’extensió i la complexitat de les colònies portugueses a l’Amèrica del Sud. L’existència de poders locals significatius, com ara els actuals estats de Bahia, Rio de Janeiro, São Paulo, Minas Gerais o Rio Grande do Sul, i les tensions amb el poder central, com la revolta dels Farrapos a l’últim d’ells, a cavall entre les dècades dels trenta i quaranta del segle XIX, van donar lloc a l’opció per una organització federal amb el final de l’Imperi i la constitució de la República federal del Brasil el 1889. Aquesta tradició es recupera i consolida amb la Constitució actual, la qual, a banda de prendre en consideració la federació i els estats, reconeix així mateix els municipis com a entitats federades.

En tot cas, malgrat la complexitat notòria del país, per causes geogràfiques, històriques i econòmiques, les dinàmiques centrípetes han sovintejat i, en particular, hi ha hagut una tendència al reforçament de l’executiu federal, que es pot rastrejar fins a les presidències de Getúlio Vargas i Juscelino Kubitschek. En aquest context, les tensions polítiques dels últims temps i, particularment, la presidència de Bolsonaro han reforçat la importància del poder executiu federal en la política brasilera, polaritzada avui com en cap altre moment de la història recent del país.

Davant d’aquesta situació i amb la presidència de Lula da Silva tot just encetada, els interrogants sobre el futur polític i constitucional del Brasil són molts, per la qual cosa, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, en el marc del cicle Autogovern: mirades en un món complex, organitza el pròxim divendres dia 31 una conferència per analitzar l’impacte de l’evolució política recent en el sistema federal del Brasil. La conferència, sota el títol d’‘El federalisme brasiler davant de la crisi política actual’, serà impartida per la Dra. Thays Ricarte Lopes, lletrada del Tribunal de Justícia de l’Estat de Sergipe, amb una àmplia trajectòria investigadora i familiaritzada amb el funcionament real de les institucions federals per la seva experiència professional en el màxim òrgan de justícia d’un dels estats membres de la federació.

La xerrada tindrà per objecte contextualitzar la tensió política de l’última dècada en el marc de la història constitucional brasilera i analitzar quin afectació ha tingut l’organització territorial del poder en els esdeveniments polítics recents, així com fins a quin punt el federalisme brasiler ha estat impactat per ells. A partir d’aquí, també farà una anàlisi prospectiva en relació al que es pot esperar d’ara en endavant, amb un canvi en la presidència que, en tot cas, no implica una superació de la polarització política existent. La perspectiva de la conferenciant, d’altra banda, permetrà incorporar a aquesta anàlisi la importància del paper del poder judicial federal en la generació de l’escenari polític present.

La conferència s’impartirà a les 12h del pròxim divendres dia 31 a la seu de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, el Palau Centelles, a la baixada de Sant Miquel, 8, de Barcelona. L’acte es podrà seguir presencialment, amb inscripció prèvia mitjançant el formulari disponible en línia o trucant al telèfon de l’Institut (933429800). La inscripció a l’activitat estarà oberta fins a les 14h del dia 30 de març, sempre que quedin places disponibles. Posteriorment, la conferència es podrà recuperar a través del canal de YouTube de l’Institut.