El Dr. Professor Marco Aparicio Wilhelmi , professor agregat de Dret constitucional de la Universitat de Girona, va pronunciar dimarts passat la conferència “Drets de la natura, defensa del comú i autodeterminació dels pobles indígenes a l’Amèrica Llatina: aprenentatges per als reptes globals” a la seu de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, en el marc del cicle Autogovern: mirades en un món complex. L’acte va servir per presentar el treball del mateix professor Aparicio titulat El comú com a institucionalitzat transformadora, número 5 de la col·lecció PaperClip, que edita el mateix institut. En el curs de la conferència, enllaçant amb els continguts del treball esmentat es va subratllar la importància la reconstrucció de les relacions de poder en el context de les diverses crisis superposades que afronta la humanitat en el moment present, tot destacant la necessitat de modificar la perspectiva hegemònica en relació amb la natura i avançar cap a formes de relació basades en l’experiència comunitària.

En aquest sentit, el professor Aparicio va assenyalar cal anar més enllà d’allò instituït, atesa l’enorme fragilitat dels drets en el context present, fragilitat que respon a una situació estructural que demana buscar vies de superació. En aquest sentit, tant el treball escrit com la conferència posen de manifest la necessitat d’anar més enllà del diagnòstic, atesa la quantitat d’informació disponible ja sobre les diferents crisis superposades del present, per cercar eines efectives de resposta que permetin una transició justa a una model social adequat a les noves condicions planetàries, context en el qual els comuns adquireixen relleu.

Des d’aquest punt de vista, el Dr. Aparicio, a partir de la construcció del comú, que no només es refereix als béns, sinó també als processos socials, cal avançar en el desenvolupament de microaccions de transformació, ja que no és esperable que aflori un poder constituent amb una capacitat transformadora total. Es tracta, en definitiva, de genera “pràctiques instituents de transformació”. En aquest sentit, el ponent destaca la importància d’un gir ecocèntric a partir de la presa de consciència del valor intrínsec de les relacions no humanes, gir que s’ha posat de manifest en el concepte dels drets de la natura, que ha anat cobrant importància al llarg dels últims tres lustres, a partir del procés constituent equatorià de 2008 i que, fins i tot, ha començat a generar impactes en el nostre entorn més proper, com és el cas de la Llei 19/2022, de 30 de setembre, per al reconeixement de la personalitat jurídica de la llacuna del Mar Menor.

D’altra banda, la conferència també va posar èmfasi en les experiències actuals en la construcció dels comuns, com seria el cas de les comunitat energètiques, i en la importància d’assolir un equilibri adequat entre allò que és públic i allò que és comú, equilibri en el qual és crucial el respecte de la idea de comunitat i, per tant, la contenció dels poders públics per evitar el perill d’absorció dels comuns i la preterició de les experiències comunitàries. Les dificultats en aquest àmbit han estat, per exemple, notòries en el cas del recent (i fracassat) procés constituent xilè. En aquest sentit, el ponent va destacar la importància que té Amèrica Llatina en la construcció teòrica i la praxi relativa a les eines de transformació social, així com també les dificultats que afloren en aquest procés, particularment, en relació amb l’articulació i el reconeixement del dret a l’autodeterminació dels pobles indígenes. Tot plegat s’analitza de manera panoràmica en el treball escrit.

La conferència completa està disponible en el canal de YouTube de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern en aquest enllaç, mentre que la publicació es pot descarregar des d’aquest altre.