El passat dijous 20 d’abril, el grup de recerca format pels investigadors Charlie Jeffrey, de la Universitat de York; Ailsa Henderson, de la Universitat d’Edimburg; i Richard W. Jones i Daniel Wincott, de la Universitat de Cardiff, va debatre en relació amb la seva investigació recent sota el títol de ‘Brexit and the Union: tensions and challenges within the UK as a union of four territories’. L’acte, organitzat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i moderat per la Cap de Recerca de l’IEA, Mireia Grau, es va fer a la sala d’actes del Palau Centelles, dintre del cicle ‘Autogovern: mirades en un món complex’, que l’IEA va encetar el setembre passat.

Durant la sessió, els experts van presentar els resultats de la seva recerca, centrada a determinar els efectes del Brexit en l’organització territorial del Regne Unit. El debat es va centrar d’entrada en la importància de la identitat nacional a l’hora d’estudiar i entendre les diferències territorials del vot en el referèndum del Brexit el 2016, una característica que “no s’ha tingut prou en compte quan s’han analitzat els resultats, i en alguns casos, com per exemple a Escòcia, té molt pes”. En aquest sentit, els ponents van assenyalar que la falta d’estudis relacionats amb aquesta matèria és un dels motius pels quals va haver-hi una gran sorpresa tant en el referèndum del Brexit com en el referèndum d’autodeterminació escocès.

Seguint aquesta línia, van explicar que “un dels principals efectes del Brexit és l’augment en la polarització dins del Regne Unit”, un fet que s’observa tant entre les diferents nacions com també dins de cadascuna d’elles. Per evidenciar-ho, els experts van presentar diferents casos. Primerament, van examinar les diferències entre la posició majoritària a Escòcia, Gal·les i Anglaterra en relació amb el Brexit. De resultes de la recerca, es pot afirmar que aquells que tenen un intens sentiment d’identitat escocesa o gal·lesa són, normalment, més favorables a mantenir-se dins de la Unió Europea; en canvi, aquells que tenen un intens sentiment d’identitat anglesa són favorables a sortir-ne. Per contrast, a Anglaterra, aquells que se senten més britànics, també són els que es mostren més contraris al Brexit. D’acord amb les conclusions dels investigadors, “aquesta és una lògica que no es veu a Gal·les o Escòcia, on ser més britànic també significa ser favorable al Brexit, i en canvi, algú independentista preferirà quedar-se a la UE”.

Pel que fa a la possibilitat de la secessió, la investigació presentada a l’Institut conclou que, en preguntar als ciutadans si creuen que el govern del Regne Unit hauria de permetre referèndums que podrien derivar en la ruptura de la unió, la majoria de la població de cadascun dels territoris es mostra favorable, però a Escòcia i Gal·les (on hi ha el suport més gran sobre aquest tema), també és on hi ha un posicionament contrari més significatiu, cosa que indica la polarització del debat. En tot cas, els investigadors van destacar la posició singular d’Irlanda del Nord, en relació amb la quals “els anglesos, escocesos i gal·lesos prefereixen que s’annexioni a Irlanda abans que Anglaterra, Escòcia o Gal·les surtin del Regne Unit”.

Finalment, els experts van destacar que el canvi d’orientació del govern britànic en relació amb la descentralització en els últims anys, en què “s’ha passat d’un ‘devolve and forget’ (descentralitza i despreocupa-te’n) a un ‘descentralize and meddling’ (descentralitza, però, immisceix-te)”, cosa que genera tensió i, en última instància, inestabilitat, intensificant el descontentament amb el  statu quo, sobretot a Gal·les i Escòcia. Davant d’aquesta situació, els ponents van tancar la sessió assenyalant s’ha entrat en un punt mort en relació amb l’articulació territorial del Regne Unit.

El debat sencer està disponible en el canal de YouTube de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern en aquest enllaç. També pots veure totes les imatges de l’acte en el perfil d’Instagram de l’Institut.