Després de gairebé una dècada de vigència de la Llei 2/2014, de 25 de març, de l’acció i del servei exterior de l’Estat, el seu impacte en l’acció exterior ha estat notable. Aprovada en un context d’intensa projecció de l’acció de la Generalitat en l’àmbit internacional, associada a les demandes de reconeixement que van donar lloc a la notable mobilització política que culmina amb el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, la llei estatal tenia l’objectiu explícit d’acotar l’acció exterior de les comunitats autònomes, a partir, en particular, de les reserves que suscitava la política catalana en aquest àmbit. Per fer balanç de la situació generada pel marc jurídic estatal al llarg d’aquests anys, DIPLOCAT i l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, amb la col·laboració del Departament de la Presidència i el Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, van organitzar una jornada d’anàlisi en la que es va incorporar la perspectiva comparada. L’esdeveniment es va dur a terme el proppassat 5 de maig al Palau de Pedralbes.

En la intervenció inaugural, la consellera Meritxell Serret va anunciar la creació d’un cos d’acció exterior i Unió Europea de la Generalitat, amb la finalitat de reforçar la projecció i la influència de Catalunya a l’exterior i facilitar la promoció dels interessos de la Generalitat al món. A partir d’aquest anunci, es va desenvolupar la part més acadèmica de la jornada, dedicada a l’anàlisi de la Llei d’Acció i el Servei Exterior de l’Estat i els efectes en l’acció exterior de les comunitats autònomes, amb les intervencions de Joan David Janer, professor titular de Dret internacional públic de la Universitat de les Illes Balears, i Esther Zapater, professora titular de Dret internacional públic de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El professor Janer va posar de relleu que l’aprovació de llei estatal es va ampliar el control del Govern central sobre l’acció exterior de les comunitats autònomes, cosa que va provocar una disminució de l’impuls polític en aquesta matèria una bona part d’elles o bé d’augment de la conflictivitat en relació amb aquelles que l’han mantingut. Per la seva banda, la professora Esther Zapater va assenyalar que la STC 228/2016, de 22 de desembre, va validar bona part de la llei, amb una perspectiva limitativa en relació amb l’acció exterior de les comunitats autònomes. En aquest context, va advocar per superar el paradigma clàssic de diplomàcia i buscar una diplomàcia amb matisos si volem trobar solucions als reptes que tenim.

Seguidament, va desenvolupar-se una taula rodona on es van repassar diferents experiències en relació amb l’acció exterior dels ens subestatals, moderada per Gerard Vives, director general de la Representació del Govern a l’Exterior i de la Unió Europea. Hi van participar Conchi Quintana, directora general d’Acció Exterior del Govern del País Basc; Antoni Vicens, director general de Relacions Exteriors del Govern de les Illes Balears; i, finalment, Lukas Van Damme, cap d’unitat de la Divisió de Cooperació International – Equip de Cooperació Bilateral del Govern de Flandes.

La primera ponent va manifestar que l’eix estratègic principal del seu Govern és posicionar Euskadi en el mon, mentre que Vicens va remarcar la importància del fet insular a l’hora d’articular l’acció exterior. Finalment, el representant flamenc va assenyalar que cal superar les respostes que es gesten des d’una visió estatocèntrica. Els tres ponents van expressar la necessitat de consolidar l’acció exterior no només en l’àmbit de l’UE sinó projectant-la tant en l’espai atlàntic com en l’espai mediterrani.

L’enregistrament de l’acte està disponible al canal de YouTube de DIPLOCAT. També podreu trobar-ne imatges al compte d’Instagram de l’Institut.