La situació de la infància migrant: estat de la qüestió

L’any 2018 més de sis mil menors d’edat no acompanyats (MENA) van arribar a Espanya. Aquesta xifra, que segons les dades publicades a les memòries anuals de la Fiscalia de l’Estat ha anat baixant des d’aleshores, continua essent molt alta. Aquests menors es troben en una situació molt vulnerable, sobretot pel que fa a l’exercici dels seus drets fonamentals. En aquest context, el pròxim divendres 15 de juliol a les 9.30 h, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern durà a terme el seminari “Ha millorat la situació de la infància migrant el 2022? Incidències polítiques i novetats legislatives”, al Palau Centelles, amb l’objectiu d’analitzar i definir la situació actual en matèria política i legislativa en l’àmbit dels MENA.

L’acte serà introduït pel director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Joan Ridao; per la professora de Dret penal de la Universitat de Barcelona i investigadora principal del projecte IMNA, Silvia Fernández; i pel secretari d’Infància, Adolescència i Joventut de la Generalitat de Catalunya, Alexis Serra. La jornada consistirà en dues ponències i dues taules rodones.

La primera ponència serà “El contexto del proyecto IMNA: la colaboración Universidad-tercer sector y la incidencia política derivada. Una reflexión sobre cómo cambian las normas desde la litigación estratégica y un ejemplo práctico: las devoluciones de Ceuta”, a càrrec d’Itziar Gómez, professora de Dret Constitucional de la Universidad Carlos III de Madrid, membre del patronat de la Fundación Raíces, i lletrada del Tribunal Constitucional.

La seguirà Mireya García, assistant lawyer de la Divisió de la Infància del Consell d’Europa, qui presentarà “Novedades en el plano estatal y europeo: la LOPIVI y las nuevas directrices de Europa para la evaluación de la edad de la infancia migrante”.

Posteriorment, la primera de les taules rodones es dedicarà a examinar la integració sociolaboral dels menors estrangers no acompanyats, fent referència particular a la reforma del reglament d’estrangeria i primers mesos d’aplicació. La moderarà Argelia Queralt, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, i lletrada del Tribunal Constitucional. Hi participaran Ester Sara Cabanes, directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència; Albert Parés, advocat de la Fundació Noves Vies; i David Moya, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.

La segona taula rodona es centrarà en la reforma del sistema de determinació de l’edat a Espanya. Serà moderada per Silvia Fernández, investigadora principal del projecte IMNA. Hi participaran Lucía Serrano, advocada i professora de Dret Internacional Privat de la Universidad de Málaga, i Paloma García de Viedma, advocada de la Fundación Raíces.

La jornada la clourà Mireia Grau, cap de l’Àrea de Recerca de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern.

Per poder assistir a l’acte, cal inscriure’s mitjançant el formulari o trucant al telèfon de l’Institut, 933429800. La inscripció a l’activitat estarà oberta fins a les 15 h del dia 14 de juliol. L’acte es podrà seguir en directe al canal de YouTube de l’Institut, a través d’aquest enllaç, i també mitjançant el compte de Twitter de l’Institut, on es farà un seguiment puntual de les aportacions més destacades dels ponents.

Perspectives sobre l’impacte de la recentralització en matèria d’habitatge

El passat divendres 1 de juliol es va dur a terme la jornada ‘Marc constitucional i sistema de distribució competencial en matèria d’habitatge’, a l’Auditori del Palau de la Generalitat, organitzada per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern amb la col·laboració de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge i la Càtedra d’Habitatge i Dret a la Ciutat de la Universitat de València. L’acte va proporcionar una anàlisi panoràmica de les possibilitats i limitacions de les competències autonòmiques en matèria d’habitatge i també, va plantejar mecanismes per afrontar aquesta situació per tal de poder garantir l’accés de totes les persones a un habitatge digne.

L’acte va començar amb un breu discurs introductori de Jordi Jaria, cap de l’Àrea de Difusió i Comunicació en relació amb l’Organització territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, qui va servir per contextualizar l’acte. Seguidament, l’Hble. Consellera de Drets Socials, la Sra. Violant Cervera, va prendre la paraula per presentar la jornada i destacar la importància de debatre sobre temes com aquests, ja que “la dificultat que té aquesta constitució que ens regula i no ajuda quan et vols desenvolupar i créixer com a país”, també va afegir, que “cada vegada tenim les competències en matèria d’habitatge més minvades”.

La jornada es va dividir en tres taules d’anàlisi: una primera centrada en analitzar el marc constitucional en matèria d’habitatge; una segona, que es va focalitzar en el desplegament de competències en la mateixa matèria per part de les comunitats autònomes; i l’última, que va examinar els conflictes que hi ha entre l’Estat i les comunitats autònomes en matèria d’habitatge.

Juli Ponce, catedràtic de Dret administratiu, de la Universitat de Barcelona, va iniciar el torn de ponències presentant “Marc constitucional i sistema de distribució competencial en matèria d’habitatge”. El professor Ponce, va fer una mirada global a la situació de l’habitatge a l’Estat espanyol. Per una banda, va analitzar l’activitat del Tribunal Constitucional en matèria d’habitatge, destacant que “hi ha hagut 15 sentències del TC que en l’últim any han resolt conflictes en matèria d’habitatge, i en diversos casos afectant directament a Catalunya”. Per altra banda, també va fer referència al rol que juga l’Estat, accentuant que “no té competències en matèria d’habitatge, té competències en altres matèries amb les quals incideix en matèria d’habitatge (…) ho ha de fer tenint cura de com incideix, ja que les competències són d’altres institucions, i podrien haver-hi conseqüències jurídiques”.

Va tancar la taula introductòria, Natalia Caicedo, professora agregada de Dret constitucional de la Universitat de Barcelona, qui va parlar sobre “Les competències estatals que afecten la matèria d’habitatge. Els plans estatals d’habitatge”. La professora Caicedo, va seguir l’argumentari iniciat pel seu antecessor, i va afirmar que “dir que la política d’habitatge és autonòmica, és no respondre a la realitat […] Els plans d’habitatge estatal han tingut un gran protagonisme a l’hora de definir les polítiques d’habitatge públic […]. El problema ha estat que la regulació ha vingut per altres vies, […] ha estat una regulació molt encaminada cap a la liberalització de l’habitatge.”

La segona taula d’anàlisi, presentada per Gerard Martín, cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, la va obrir Judith Gifreu, professora titular de Dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona. La professora Gifreu, va aportar una mirada diferent, centrada en la funció social del dret a l’habitatge. Entre d’altre qüestions, la ponent va destacar la importància de que s’hagin “tornat a connectar les polítiques d’habitatge amb les urbanístiques”, ja que això permet desenvolupar d’una forma més adient els programes socials en matèria d’habitatge.

Seguidament, Andrés Boix, professor titular de Dret administratiu de la Universitat de València, va fer una presentació sobre “El cas valencià: de la lluita pel reconeixement d’una competència completa sobre l’habitatge als problemes per dur endavant les polítiques públiques en la matèria”. El professor Boix, després d’una crítica sobre el model d’habitatge que hi ha a la Comunitat Valenciana, va mostrar-se optimista de cara al futur, i va afirmar que “s’està començant a produir una consciència que les competències en matèria d’habitatge les tens per exercir-les i per defensar-les, i això vol dir que s’ha de reflexionar sobre elles, lluitar-les i expandir-les, si pots […] s’ha de normalitzar el conflicte”.

Finalment, el catedràtic de Dret administratiu per la Universitat del País Basc, Iñaki Lasagabaster, va tractar la temàtica de “Les polítiques d’habitatge al País Basc”, per tancar la segona taula del dia. El professor Lasagabaster, va repassar les polítiques d’habitatge que el govern del País Basc ha dut a terme, i va ser crític amb la forma com s’han fet les coses “les vivendes d’ús turístic han seguit creixent i les mesures contra aquestes han estat tènues, tardanes i amb moltes dificultats per posar-les en funcionament”. Des d’un marc més global, va aprofitar també per criticar les actuacions de les institucions públiques en la matèria “sembla que els poders polítics públics tinguin por als habitatges de lloguer, ja que realment aquesta és la política més eficaç, i durant els últims anys, hem vist com d’aquestes previsions només una mica més d’un terç s’han complert”.

L’última taula d’anàlisi del dia la va obrir Mercè Noguera, del Gabinet Jurídic de la Generalitat. Noguera, va analitzar les decisions i la línia jurisprudencial del Tribunal Constitucional respecte al desenvolupament normatiu autonòmic en matèria d’habitatge. Entre d’altres coses, la ponent va destacar el rol que té el Tribuna Constitucional en àmbits d’actuació autonòmics i va evidenciar que amb les últimes pràctiques, com “la suspensió dels desnonaments fins que es trobi una alternativa habitacional, per part del TC, s’obre una nova porta a validar per les comunitats autònomes”.

Seguidament, Ignacio Durbán, professor de Dret constitucional de la Universitat de València, va tractar el tema “El projecte de llei estatal pel dret a l’habitatge i la seva afectació al corpus legal autonòmic”. El professor Durbán, va analitzar el perquè de la creació d’una llei estatal en matèria d’habitatge, quan en realitat  “és un fet que s’ha actuat a través de plans nacionals, a partir de mesures de caràcter fiscal, hipotecària… es porta intervenint en aquesta matèria molts anys”. El ponent, va explicar que es fa per tres qüestions: “Per una banda, perquè és una de les peçes que imposa el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, dins dels mecanismes aprovats per la UE. Per altre banda, perquè s’invoca que el TC ha de legislar al respecte. Finalment, perquè hi ha comunitats autònomes que estan sobreactuant i d’altres que directament no actuen.

Va tancar les ponències de la jornada Jaume Fornt, director de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, amb “Els reptes de la política d’habitatge a Catalunya en el nou context normatiu”. Fornt, va destacar la importància de la clarificació del context normatiu per tal de poder assumir els reptes que tenen les institucions autonòmiques en matèria d’habitatge, ja que “durant els darrers 10 anys hem vist que les polítiques d’habitatge no es poden resoldre si no es té una visió integral i si no s’actua sobre moltes polítiques a la vegada (…) polítiques fiscals, de regulació del mercat de l’habitatge, regulació processal, civil”.

L’acte va finalitzar amb un breu torn obert de paraules i la cloenda a càrrec de Jordi Jaria, cap de l’Àrea de Difusió i Comunicació en relació amb l’Organització territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i Jaume Fornt, director de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, que van agrair a tots els assistents la seva presència, i va recordar que la sessió es podrà recuperar accedint al canal de YouTube de l’Institut.

Les polítiques d’habitatge de les comunitats autònomes davant del gir recentralitzador

La crisi hipotecària que va esclatar el 2008 va generar una emergència habitacional, que ha posat de relleu, amb el pas dels anys, l’existència d’un problema greu d’accés a l’habitatge. En aquest context, Algunes comunitats autònomes han adoptat mesures normatives en relació amb el dret a l’habitatge, entre les que destaquen, la Llei 24/2015, del Parlament de Catalunya, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica; la Llei 3/2015, d’habitatge del País Basc; la llei 2/2017, per la funció social de l’habitatge de la comunitat valenciana; i, novament, la Llei catalana 11/2020 en matèria de contenció de rentes en los contractes de lloguer.

Totes aquestes normes han estat impugnades  davant del Tribunal Constitucional, que ha anul·lat una part del seu contingut, amb l’argument de què vulneraven la distribució competencial entre l’Estat i les comunitats autònomes. Aquesta reacció davant el desenvolupament normatiu autonòmic en la matèria, així com la possibilitat de noves intervencions legislatives estatals, obliga a afrontar el debat sobre quines son les possibilitats i limitacions de les competències autonòmiques en aquesta matèria i de quina manera cal afrontar aquesta situació per tal de poder garantir l’accés de totes les persones a un habitatge digne.

En aquest context, el pròxim divendres 1 de juliol a les 9.30 h, es durà a terme la jornada “Possibilitats i límits de les competències autonòmiques en matèria d’habitatge”, a l’Auditori del Palau de la Generalitat de Catalunya, organitzada per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, amb la col·laboració de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge i la Càtedra d’Habitatge i Dret a la Universitat de València. L’acte serà introduït pel director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, el Sr. Joan Ridao i per la consellera de Drets Socials, l’Hble. Sra. Violant Cervera. L’acte el conformaran tres taules rodones.

En la primera taula d’elles, s’examinarà el marc constitucional. Hi participarà el catedràtic de Dret administratiu de la Universitat de Barcelona, Juli Ponce, qui presentarà la ponència “Marc constitucional i sistema de distribució competencial en matèria d’habitatge”. La segona intervenció anirà a càrrec de deNatalia Caicedo, professora agregada de Dret constitucional de la Universitat de Barcelona, que parlarà sobre “Les competències estatals que afecten la matèria d’habitatge. Els plans estatals d’habitatge”.

Judith Gifreu, professora titular de Dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, obrirà les ponències de la segona taula rodona del matí, titulada “El desplegament de la competència en matèria d’habitatge per part de les comunitats autònomes”. La professora Gifreu, presentarà la ponència titulada “El bastiment normatiu d’un dret a l’habitatge a l’empara del compliment de la seva funció social”. La seguirà Andrés Boix, professor titular de Dret administratiu de la Universitat de València, qui farà una ponència sobre “El cas valencià: de la lluita pel reconeixement d’una competència completa sobre l’habitatge als problemes per dur endavant les polítiques públiques en la matèria”. Tancarà la segona taula rodona el catedràtic de Dret administratiu per la Universitat del País Basc, Iñaki Lasagabaster, qui tractarà la temàtica de “Les polítiques d’habitatge al País Basc”.

L’última taula rodona del dia, sota el títol de “Conflictes de competència entre Estat i comunitats autònomes en matèria d’habitatge”, estarà composta per tres ponents. Mercè Noguera, del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya presentarà la ponència “Decisions i línia jurisprudencial del TC respecte al desenvolupament normatiu autonòmic en matèria d’habitatge”. Ignacio Durbán, professor de Dret constitucional de la Universitat de València, parlarà sobre “El projecte de llei estatal pel dret a l’habitatge i la seva afectació al corpus legal autonòmic”. I finalment, tancarà el panell Jaume Fornt, director de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, amb “Els reptes de la política d’habitatge a Catalunya en el nou context normatiu”.

La jornada la clouran Albert Noguera, director de la Càtedra d’Habitatge i dret a la ciutat de la Universitat de València; Judith Gifreu, codirectora de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge; Jordi Jaria, cap de l’Àrea de Difusió i Comunicació en relació amb l’Organització territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, i Jaume Fornt, director de l’Agència d’Habitatge de Catalunya.

Per poder assistir a l’acte, cal inscriure’s mitjançant el formulari o trucant al telèfon de l’Institut, 933429800. La inscripció a l’activitat estarà oberta fins a les 14 h del dia 30 de juny. L’acte es podrà seguir en directe al canal de YouTube de l’Institut, a través d’aquest enllaç, i també mitjançant el compte de Twitter de l’Institut, on es farà un seguiment puntual de les aportacions més destacades dels ponents.