La crisi climàtica, els nous models d’allotjament o la irrupció de la intel·ligència artificial són alguns dels motius que, segons Un nou turisme per a un nou escenari, darrera obra de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, posen de manifest la urgència existent per actualitzar el marc legal del sector turístic. La presentació del monogràfic, celebrada al Palau Moja, ha reunit al conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent; els coordinadors del volum, José Antonio Donaire i Manuel Poch, i el director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Joan Ridao.

Les eines legals i administratives per encetar un nou període

Conscient de la importància d’aquest sector com a palanca de canvi, el conseller d’Empresa ha subratllat que “el nou model turístic del país es diu Compromís Nacional per un Turisme Responsable. És l’eina que hem escollit, de manera concertada, per assolir un turisme ambientalment responsable, socialment just i territorialment equilibrat. D’aquest Compromís participen tots els agents socials i econòmics del país. Tot i les diferències i mirades diverses, hem estat capaços de definir col·lectivament el camí cap aquest nou model turístic de Catalunya”.

En aquesta línia, Joan Ridao ha sentenciat que “cal superar la llei vigent de 2002, prèvia a l’Estatut del 2006”, i és que “hem d’aprofitar totes les capacitats d’ordenació i planificació que té la Generalitat a la seva disposició que, al marge de la promoció, es tracta de l’altra gran pota competencial”. Per al jurista, ordenar i planificar implica “regular el sector en sentit ampli i fer ús així de la competència exclusiva a fons”, en un moment en el qual la “reforma és inajornable a la vista de la polarització entre posicions que defensen el decreixement des del malestar de la turistificació i els que aposten per mantenir l’actual model de creixement insostenible”.

Com ha de ser la nova llei del sector?

D’acord amb l’estudi, el full de ruta de la nova regulació ha de deixar enrere, en primer lloc, la voluntat d’ordenar de forma holística el conjunt de serveis turístics per centrar-se únicament en aquells que, per la seva afectació a interessos generals -com l’allotjament-, re­quereixen una major intervenció; en segon lloc, ha de dotar-se d’una planificació turística pròpia que permeti ordenar l’activitat, mitigar-ne les externalitats negatives i, al mateix temps, fer front als reptes plantejats en termes de sostenibilitat; en tercer lloc, ha de repensar la figura dels municipis turís­tics i el seu finançament, tot evitant crear expectatives que no es puguin materialitzar, i finalment, ha d’abordar una governança del model turístic que integri millor l’activitat publicoprivada.

La relació del turisme amb l’habitatge, les noves tecnologies, el paisatge…

Ens trobem en un context que, com descriu l’obra, és extremadament complex i inestable. En conseqüència, no es pot donar l’esquena a elements com l’accés a l’habitatge, l’escassetat de recursos o el dret a la ciutat. Com posa de manifest el document, cal parar atenció a la vulnerabilitat del sector davant canvis externs ireconèixer i preparar-se per a futures crisis econòmiques o sanitàries. Es destaca la problemàtica del mercat de treball i el repte d’adaptar-ho a les exigències laborals de la societat, especialment de la joventut. Això implica el desenvolupament d’estratègies que millorin les condicions laborals i les perspectives professionals.

José A. Donaire, per la seva banda, ha subratllatla conveniència de promocionar el paisatge, com a recurs central del turisme. Sobre aquesta qüestió, assegura, que “els paisatges catalans, amb la seva complexitat i diversitat, són claus per afrontar desafiaments globals; per això,la gestió del paisatge ha de ser un component central en el desenvolupament d’un model de turisme responsable”.

Pel que respecta a la indústria 4.0, Manuel Poch ha relatat la confluència de tecnologies com l’automatització dels processos, l’internet de les coses, i la intel·ligència artificial poden transformar radicalment el sector turístic, permetent estratègies adaptatives ‘just in time’ i productes dissenyats i configurats per algoritmes, potenciant així una major eficiència operacional i una millora en la personalització de l’experiència turística. En aquest sentit, l’estudi propugna la necessitat de redirigir el sector cap a la digitalització i el teletreball, com a elements transformadors del turisme i la mobilitat, tal com es detecta amb els cada vegada més presents, nòmades digitals.

Les dades revelen com Catalunya ha esdevingut un pol d’atracció mundial. El passat mes de juliol de 2023, van visitar Catalunya més de 2,3 milions de turistes estrangers —amb la qual cosa es van superar els 2 milions del juliol de 2022—, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. A banda de l’important creixement interanual, cal destacar que, gairebé, s’iguala la xifra més alta de tota la sèrie, quan l’any 2019 vam acollir 2,37 milions de turistes. Catalunya, per tant, trenca rècords en recepció de turistes.

La mitjana de persones ocupades en el sector turístic català durant el 2n trimestre del 2023 va ser de 487.300, la qual cosa representa el 13,3% del total de la població ocupada. De fet, Catalunya és la comunitat autònoma amb més persones afiliades a la Seguretat Social dedicades al sector turístic de l’Estat espanyol. La Direcció General de Turisme de la Generalitat va informar que, des de l’octubre del 2012, en què va entrar en vigor l’impost sobre les estades en establiments turístics, fins al 31 de març de 2023, s’havien recaptat 488 milions d’euros.

Consulta la publicació a través del següent enllaç.