Disponible l’anàlisi de jurisprudència constitucional del primer quadrimestre de l’any

Ja està disponible al web de l’Institut el comentari de jurisprudència constitucional relativa a l’organització territorial de l’Estat del primer quadrimestre de 2022, que signa Gerard Martín Alonso, cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’IEA.

El comentari es divideix en set apartats: una introducció general; els processos constitucionals relatius a la Sentència del Tribunal Suprem 459/2019, de 14 d’octubre, i a actuacions de representants polítics de les institucions catalanes i d’entitats de la societat civil; el procediment de designació de senadors autonòmics; la conflictivitat en matèria d’habitatge; l’assumpció de competències a l’Estatut; anàlisi de normes tributàries autonòmiques discutides davant del Tribunal Constitucional; i finalment, l’anàlisi d’altres processos constitucionals.

Durant el període analitzat, cal assenyalar que els processos constitucionals en què es resolen qüestions vinculades a l’autogovern territorial són minoritaris. De les 58 sentències dictades pel Tribunal el primer quadrimestre de l’any 2022, només 12 resolen assumptes relacionats amb el model de descentralització territorial del poder polític. D’aquests, vuit tenen el seu origen en recursos d’inconstitucionalitat, dos en qüestions d’inconstitucionalitat, un va relacionat amb una qüestió interna d’inconstitucionalitat, i finalment, l’últim és un recurs d’empara parlamentari. També cal destacar que el Tribunal ha resolt processos competencials relacionats amb la crisi pandèmica de la COVID-19, que afectaven normes autonòmiques.

El segon apartat que destaca el comentari, és el que va relacionat amb els processos constitucionals relatius a la Sentència del Tribunal Suprem 459/2019, de 14 d’octubre, i a actuacions de representants polítics de les institucions catalanes i d’entitats de la societat civil. Per una banda, hi ha les decisions del Tribunal Constitucional en matèria de qüestions judicials vinculades a la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017. Per altra, durant aquest període s’han dut a terme processos constitucionals que afecten decisions de la Mesa del Parlament de Catalunya, d’un membre d’aquesta mateixa Mesa, del President de la Generalitat, de dos diputats al Parlament Europeu i, finalment, de dues entitats de forta implantació en la societat civil catalana. El comentari destaca que tots aquests processos constitucionals tenen un impacte en l’autogovern de Catalunya.

El tercer apartat fa referència al procediment de designació de senadors autonòmics. En concret, es centra en un recurs d’empara dels diputats que van integrar el Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar a la XII Legislatura del Parlament de Catalunya interposat contra dues resolucions de la Mesa d’aquesta cambra, de 15 i 16 de maig de 2019. El comentari descriu que els recurrents entenien que la Mesa, en fixar un determinat sistema de votació —electrònic—, no havia garantit les facultats d’aquest grup parlamentari per a la designació efectiva per la cambra com a senador, en representació de la Generalitat, del candidat que, d’acord amb criteris de proporcionalitat, li corresponia presentar, després de la renúncia a l’escó de qui fos, al seu dia, designat pel Parlament de Catalunya per a aquest càrrec a proposta del mateix grup. De fet, el candidat proposat —el Sr. Miquel Iceta— va ser rebutjat.

La sentència estima el recurs d’empara, tot declarant que la Mesa va haver d’optar per un procediment de votació —per paperetes— que, sense restringir la facultat de l’assemblea de votar o no pel candidat proposat, elegible per majoria simple, impedís que es pogués constituir una majoria de bloqueig emparada en la possibilitat de formular un vot negatiu sense cap alternativa.

El quart apartat tracta la conflictivitat en matèria d’habitatge que genera l’exercici de la competència autonòmica exclusiva en matèria d’habitatge, especialment pel que fa a les disposicions aprovades per la Generalitat de Catalunya. Exercir la competència autonòmica, comporta trobar-se amb tres problemes: 1) la intervenció legislativa i executiva de l’Estat en aquest àmbit material; 2) els dubtes que pot plantejar la compatibilitat de les mesures en matèria d’habitatge amb el dret de propietat; i 3) el control i supervisió constant de les mesures autonòmiques que exerceixen, el President del Govern de l’Estat i grups de diputats i senadors que, a través de la seva legitimació constitucional, impugnen les lleis autonòmiques.

El cinquè apartat que destaca el comentari parla del reconeixement de l’assumpció estatutària de competències a l’Estatut d’Autonomia. En concret, analitza la degradació de la funció constitucional dels estatuts d’autonomia a l’hora de definir amb caràcter determinant el feix de competències autonòmiques i el seu abast, que neix de la STC 31/2010, de 28 de juny.

El sisè tema que aborda el comentari és sobre la tributació autonòmica, un àmbit en què l’activitat legislativa autonòmica és objecte d’una especial supervisió. En el període analitzat, s’ha resolt dues sentències que resolen processos constitucionals que tenen per objecte normes tributàries autonòmiques: la STC 20/2022, de 9 de febrer, relacionada amb l’impost sobre els dipòsits de clients a les entitats de crèdit de les Canàries (apartat primer), i la STC 21/2022, de 9 de febrer, que establia una nova deducció autonòmica en l’IRPF, vinculada a l’obtenció de subvencions i/o ajuts per pal·liar l’impacte provocat per la COVID-19 sobre els sectors especialment afectats per la pandèmia.

Finalment, en l’últim apartat, s’analitzen altres processos constitucionals sobre quatre temàtiques diferents: assistència social i seguretat social, règim pressupostari, funció pública i règim local.

Una panoràmica sobre la legislació aprovada a Catalunya durant el primer quadrimestre de l’any

Font: Parlament de Catalunya

Ja està disponible al web de l’Institut el recull de legislació catalana aprovada durant el període comprès entre l’1 de gener i el 30 d’abril, que signa l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’IEA. Durant el període analitzat, hi ha una sèrie de factors interrelacionats que han incidit en la normativa, especialment en els decrets llei, com ara la crisi energètica, la guerra a Ucraïna o l’augment de la inflació. La recopilació s’organitza en tres blocs: les lleis institucionals; les normes sectorials; i les normes aprovades per pal·liar conseqüències de la pandèmia de la COVID-19.

Pel que fa a les lleis de caràcter institucional, s’han modificat les lleis reguladores de tres institucions catalanes amb l’objectiu de determinar la durada del mandat dels components o dirigents de cadascuna de les institucions afectades.

D’una banda, s’ha modificat la Llei 2/2009, del 12 de febrer, del Consell de Garanties Estatutàries, amb l’ objectiu de modificar el mandat dels consellers, i establir un règim transitori per als consellers designats pel Parlament i un sistema transitori de renovació per als consellers designats pel Govern. D’aquesta manera, d’ara en endavant, els membres del Consell de Garanties Estatutàries seran nomenats per un període de sis anys, sense tenir la possibilitat de renovació. Els membres designats pel Parlament es renoven per meitats, cada tres anys, i els membres designats pel Govern es renoven, un a un, cada dos anys.

Per altra, també s’ha modificat la Llei 24/2009, del 23 de setembre, del Síndic de Greuges, per establir que el mandat del síndic o síndica de greuges és de sis anys, des de la data en què és elegit pel Parlament, i no pot ésser reelegit.

La modificació de la Llei 14/2008, del 5 de novembre, de l’Oficina Antifrau de Catalunya, determina que el mandat del director o directora de l’Oficina Antifrau passa a ser de sis anys (abans era de nou).

Amb relació a les normes sectorials, s’han aprovat modificacions legislatives en sis apartats: consultes populars, habitatge, patrimoni cultural, educació, tributs i finances, i finalment garantia del principi d’indemnitat en l’exercici de funcions públiques.

Pel que fa al primer apartat, les consultes populars, s’ha aprovat la modificació de l’article 4 de la Llei 10/2014, de 26 de setembre, que regula les consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana. En aquest sentit, la modificació té com a objectiu atribuir al president de la Generalitat i al Govern la facultat de promoure consultes que afectin més d’un municipi, d’una comarca o d’una vegueria.

En relació a l’habitatge, l’aprovació de la Llei 1/2022, del 3 de març, té com a objectiu la modificació de les lleis 18/2007, 24/2015 i 4/2016 per tal d’afrontar la situació d’emergència social en l’àmbit de l’habitatge i la insuficiència de l’acompanyament públic en forma d’ajuts o d’habitatge social. La modificació s’estructura en tres capítols, un primer relacionat amb les modificacions de la llei 18/2007 en matèria de desocupació permanent d’habitatges, detecció d’utilitzacions i situacions anòmales dels habitatges, preceptes relatius a multes coercitives, tipificació d’infraccions administratives i responsabilitat, i també s’ha afegeix una disposició addicional relacionada amb la creació del Registre de grans tenidors d’habitatge. El segon capítol es centra en les modificacions a la Llei 24/2015, del 29 de juliol, que té com a objectiu temes relacionats amb l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. El tercer capítol modifica la llei 4/2016, del 23 de desembre, amb l’objectiu d’assolir una major eficàcia en l’expropiació temporal d’habitatges buits per causa d’interès social.

També s’ha modificat la Llei 9/1993, de 30 de setembre del patrimoni cultural català, per a la preservació dels establiments emblemàtics. Aquesta modificació es deu a l’interès per a protegir la singularitat comercial dels pobles i ciutats, a partir d’emparar els anomenats establiments emblemàtics, que, per llur llarga existència i peculiaritats, doten les poblacions on duen a terme l’activitat d’un caràcter únic i distintiu.

En matèria educativa, s’ha aprovat el Decret llei 3/2022, de 29 de març, d’accés a dades dels ens locals i del Departament d’Educació per a l’aplicació de mesures destinades a la detecció i distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. L’objectiu de la modificació deriva de l’interès en millorar l’intercanvi bidireccional d’informació entre administracions amb competències educatives per tal d’agilitzar els processos per executar les competències que els són pròpies, amb un benefici clar sobre infants i joves, especialment si són vulnerables, a fi d’assignar-los els recursos necessaris que els permetin un millor desenvolupament personal amb condicions d’equitat i inclusió. Amb aquesta modificació es pretén acabar amb la segregació escolar, que pot esdevenir un factor clar de desigualtat sobre els infants més vulnerables.

El recull destaca l’aprovació del Decret llei 4/2022, de 5 d’abril, de mesures urgents en l’àmbit tributari i financer. L’aprovació del decret es justifica per quatre factors: en primer lloc, la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19; en segon lloc, l’elevada inflació causada per l’augment notable del preu de l’energia; en tercer la situació recent d’inestabilitat a l’Europa de l’est que produeix, entre d’altres, un increment dels preus dels combustibles que està repercutint de forma immediata en el preu dels carburants; i finalment, els greus problemes econòmics i financers derivats de la guerra a Ucraïna.

De les diferents mesures que s’inclouen en el decret, en destaca la modificació de l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 1/2021, del 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2022, en la qual s’autoritza el Govern a prestar garantia, durant l’exercici del 2022, fins a una quantitat màxima global de 39.000.000,00 d’euros, a favor de l’Institut Català de Finances per atorgar préstecs per al finançament de petites i mitjanes empreses, i treballadors i treballadores autònoms de les empreses agràries, agroalimentàries, forestals i del sector de la pesca i l’aqüicultura de Catalunya.

L’últim apartat on s’han aprovat lleis és el de garantia del principi d’indemnitat en l’exercici de funcions públiques, concretament la llei 2/2022, del 3 de març, del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya. Aquesta llei, que té el seu antecedent en el Decret llei 15/2021, del 6 de juliol, té com a objectiu regular el Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya, fins ara la normativa només esmentava l’aprovació de la creació del fons. Pel que fa a la resta del text, és molt similar al que es va aprovar el 6 de juliol del 2021. Finalment, el recull destaca que en aquest quadrimestre només s’han aprovat dos decrets lleis que esmenten en els seu preàmbuls la situació produïda per la pandèmia com a motiu total o parcial de la regulació que tenen per objecte. Són el Decret llei 4/2022, del 5 d’abril, de mesures urgents en l’àmbit tributari i financer, comentat a l’apartat anterior, i el Decret llei 1/2022, de l’11 de gener pel qual s’estableixen mesures extraordinàries per fer front a l’impacte sanitari, econòmic i social de la COVID-19 en l’àmbit de les juntes de propietaris en les comunitats subjectes al règim de propietat horitzontal.

La situació de la infància migrant: estat de la qüestió

L’any 2018 més de sis mil menors d’edat no acompanyats (MENA) van arribar a Espanya. Aquesta xifra, que segons les dades publicades a les memòries anuals de la Fiscalia de l’Estat ha anat baixant des d’aleshores, continua essent molt alta. Aquests menors es troben en una situació molt vulnerable, sobretot pel que fa a l’exercici dels seus drets fonamentals. En aquest context, el pròxim divendres 15 de juliol a les 9.30 h, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern durà a terme el seminari “Ha millorat la situació de la infància migrant el 2022? Incidències polítiques i novetats legislatives”, al Palau Centelles, amb l’objectiu d’analitzar i definir la situació actual en matèria política i legislativa en l’àmbit dels MENA.

L’acte serà introduït pel director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Joan Ridao; per la professora de Dret penal de la Universitat de Barcelona i investigadora principal del projecte IMNA, Silvia Fernández; i pel secretari d’Infància, Adolescència i Joventut de la Generalitat de Catalunya, Alexis Serra. La jornada consistirà en dues ponències i dues taules rodones.

La primera ponència serà “El contexto del proyecto IMNA: la colaboración Universidad-tercer sector y la incidencia política derivada. Una reflexión sobre cómo cambian las normas desde la litigación estratégica y un ejemplo práctico: las devoluciones de Ceuta”, a càrrec d’Itziar Gómez, professora de Dret Constitucional de la Universidad Carlos III de Madrid, membre del patronat de la Fundación Raíces, i lletrada del Tribunal Constitucional.

La seguirà Mireya García, assistant lawyer de la Divisió de la Infància del Consell d’Europa, qui presentarà “Novedades en el plano estatal y europeo: la LOPIVI y las nuevas directrices de Europa para la evaluación de la edad de la infancia migrante”.

Posteriorment, la primera de les taules rodones es dedicarà a examinar la integració sociolaboral dels menors estrangers no acompanyats, fent referència particular a la reforma del reglament d’estrangeria i primers mesos d’aplicació. La moderarà Argelia Queralt, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, i lletrada del Tribunal Constitucional. Hi participaran Ester Sara Cabanes, directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència; Albert Parés, advocat de la Fundació Noves Vies; i David Moya, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona.

La segona taula rodona es centrarà en la reforma del sistema de determinació de l’edat a Espanya. Serà moderada per Silvia Fernández, investigadora principal del projecte IMNA. Hi participaran Lucía Serrano, advocada i professora de Dret Internacional Privat de la Universidad de Málaga, i Paloma García de Viedma, advocada de la Fundación Raíces.

La jornada la clourà Mireia Grau, cap de l’Àrea de Recerca de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern.

Per poder assistir a l’acte, cal inscriure’s mitjançant el formulari o trucant al telèfon de l’Institut, 933429800. La inscripció a l’activitat estarà oberta fins a les 15 h del dia 14 de juliol. L’acte es podrà seguir en directe al canal de YouTube de l’Institut, a través d’aquest enllaç, i també mitjançant el compte de Twitter de l’Institut, on es farà un seguiment puntual de les aportacions més destacades dels ponents.