Més de 30 anys del Comitè Europeu de les Regions: balanç i perspectives de futur 

El passat 29 de juny es va realitzar el seminari “Els governs regionals al Comitè Europeu de les Regions: balanç i perspectives”, organitzat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, i en col·laboració amb la Secretaria d’Afers Europeus, Multilaterals i de Cooperació al Desenvolupament del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior.  

El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, va inaugurar la jornada, juntament amb el director de l’IEA, Xavier Arbós. El conseller Duch va explicar que “el Comitè Europeu de les Regions continua essent estructuralment necessari, no només com a òrgan consultiu, sinó com un espai que connecta diferents nivells de govern i permet un diàleg multinivell genuí.”  Mentre que, Arbós  va destacar la necessitat de reflexionar  sobre “com el Comitè de les Regions podria assolir un paper més consolidat dins del procés legislatiu de la UE, més proper al de la Comissió, el Consell i el Parlament, especialment en les àrees polítiques amb un impacte territorial directe”. 

La primera taula del seminari ‘Més de 30 anys de CdR: una valoració prospectiva’, va comptar amb la participació de Gianluca Spinaci, del Comitè Europeu de les Regions, i Robert Verboeket, de la Comissió Europea, i va tractar qüestions com les funcions del CdR en la formulació de polítiques a la UE, les àrees on el Comitè aporta més valor afegit, o la seva capacitat  per anticipar futurs debats polítics i ajudar a preparar el terreny per a noves iniciatives. 

La segona taula, moderada per Débora Miralles, tècnica superior a la Direcció General d’Afers de la UE, va abordar les oportunitats i límits de la participació regional i va comptar amb la participació d’Agustí Fernández de Losada, secretari d’Afers Europeus, Multilaterals i de Cooperació al Desenvolupament, de Catalunya; Florian Ziegenbalg, cap d’unitat del Ministeri d’Estat de Baden-Württemberg responsable de política europea, i  Nicola DaII’OIio, tècnic de polítiques públiques a la Delegació de la Regió de l’Emília-Romanya a la Unió Europea i assessor expert d’Alessio Mammi, ministre regional i membre del Comitè de les Regions.  Els ponents van analitzar les estratègies que les regions poden desplegar per incrementar la seva capacitat d’incidència en els processos de decisió de la UE, així com els condicionants polítics i institucionals que encara en limiten la participació. 

El seminari va oferir un espai de reflexió sobre els reptes i les oportunitats de la participació regional en la Unió Europea i va posar de manifest la importància de reforçar la presència dels governs subestatals en els processos de presa de decisions europeus, fet que va destacar durant la cloenda Javier Sánchez Cano, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis.  

Podeu recuperar els vídeos del seminari al nostre canal de YouTube.

REAF 43: un debat sobre les segones cambres

«Mai no es comença des de zero«

Amb aquesta cita d’Alexander Hamilton arrenca el nou número de la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals que incorpora una secció monogràfica en la qual es revisita el debat sobre el paper de les segones cambres en els sistemes federals i descentralitzats.

En un context de renovat interès acadèmic i polític, la REAF-JSG 43 analitza fins a quin punt les segones cambres continuen sent espais efectius de representació territorial a través de set estudis que analitzen la qüestió des de perspectives diverses.

Coordinada per Félix Mathieu i Dave Guénette, la secció monogràfica reuneix aportacions d’autors i autores de quatre continents, com ara Anna Gamper, professora de Dret Públic a la Universitat d’Innsbruck (Àustria), Alan Fenna, professor de Ciència Política a la Universitat Curtin (Austràlia),  Xavier Boileau, doctor en Filosofia Política i investigador postdoctoral al Departament de Dret de la Universitat de Sherbrooke i a l’Observatoire de Recherche sur les EnjeuxConstitutionnels du Québec au Sein de la Fédération Canadienne (Canadà),  Josep Maria Tirapu Sanuy, doctorand en Dret a la Universitat de Cambridge (Regne Unit),  Lorena Ortiz Cabrero, investigadora doctora (FNRS Aspirante) a la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), André Lecours, professor a l’Escola d’Estudis Polítics de la Universitat d’Ottawa (Canadà), Aliyah Datoo, doctoranda també a l’Escola d’Estudis Polítics de la Universitat d’Ottawa (Canadà),  Dilawar Hussain, doctor en Estudis Parlamentaris i Legislatius del Departament d’Història de la Universitat Quaid-i-Azam, Islamabad (Pakistan), i membre associat del Centre d’Estudis Legislatius de la Universitat de Hull (Regne Unit) i Maja Sahadžić, professora de Dret Constitucional a la Universitat d’Utrecht (Països Baixos). A tots ells i elles els agraïm la seva contribució a aquest número.

Aquest número també marca l’inici d’una nova etapa per a la revista. Sota la direcció de María Jesús García Morales, la primera dona a ocupar aquest càrrec, la REAF-JSG reafirma el seu compromís amb la qualitat científica, l’excel·lència editorial, la internacionalització i la difusió del coneixement sobre l’organització territorial del poder.

Per conèixer les claus d’aquest nou número, podeu llegir la presentació de la directora aquí i accedir al contingut complet de la revista des d’aquí.

L’últim seminari de l’IEA ha posat el focus en les desigualtats i el debat sobre l’equitat fiscal 

L’Institut d’Estudis de l’Autogovern va reunir el passat dilluns, 8 de juny, al Palau Centelles experts del món acadèmic en el marc d’un seminari centrat en les desigualtats econòmiques i els reptes de la fiscalitat en els sistemes descentralitzats. La jornada va servir per analitzar l’impacte de les polítiques fiscals tant en l’àmbit europeu com en l’espanyol, així com els mecanismes d’equitat territorial i social

En la benvinguda institucional, el director de l’IEA, Xavier Arbós, va posar en relleu la tensió inherent entre descentralització i igualtat, tot reivindicant el valor de la distribució territorial del poder com a font d’innovació política i institucional i va advertir que “no podem renunciar a la font d’innovació que constitueix la descentralització federal (…), però tampoc podem perdre de vista la imprescindible lluita contra les desigualtats.” 

L’acte es va iniciar amb la ponència, “Desigualdades y armonización fiscal en la UE”, a càrrec d’Ana Agúndez García, responsable adjunta de la Unitat d’Anàlisi de la Política Fiscal del Joint Research Centre de la Comissió Europea, que va destacar la importància dels sistemes fiscals i de protecció social com una eina essencial en la lluita contra les desigualtats a la UE

Tot seguit, la catedràtica d’Economia Aplicada de la Universidad de Málaga, Elena Bárcena Martín, va abordar les desigualtats a Espanya. Bárcena va advertir que els nivells de desigualtat continuen sent persistents a Espanya i relativament elevats en comparació amb altres països europeus. 

La sessió es va reprendre després de la pausa amb la ponència “Equitat i descentralització fiscal”, presentada per Alejandro Esteller Moré, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Economia de Barcelona. Esteller va defensar que l’autonomia fiscal i l’equitat són compatibles i va remarcar que la descentralització pot afavorir una millor adequació de les polítiques tributàries a les preferències i necessitats de cada territori.  

La jornada es va cloure amb la intervenció del secretari d’Hisenda de la Generalitat, Antoni Fernández Pérez, que va posar en valor espais de debat i reflexió com aquest seminari per abordar, des del rigor acadèmic i la perspectiva institucional, els reptes vinculats a la justícia fiscal i la governança econòmica

Podeu recuperar els vídeos de la jornada al nostre canal de Youtube.