L’Institut d’Estudis de l’Autogovern, el Centro de Estudios Políticos y Constitucionales i la Fundación Manuel Giménez Abad celebren unes jornades doctorals sobre organització territorial i governança multinivell

Joves investigadors analitzen els reptes del federalisme, l’Estat autonòmic i la governança multinivell.

L’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) ha acollit els dies 5 i 6 de març la celebració de les Jornades Doctorals sobre organització territorial i governança multinivell, organitzades conjuntament amb el Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (CEPC) i la Fundación Manuel Giménez Abad (FGA).

La trobada ha reunit doctorands i investigadors en formació de diverses universitats espanyoles, entre les quals la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Granada, la Universitat de León, la Universidad de Zaragoza, la Universitat de València, la UNED i la Universitat de Salamanca, que desenvolupen la seva recerca en àmbits relacionats amb el dret constitucional, l’organització territorial del poder i la governança multinivell.

Les jornades es van inaugurar amb una presentació institucional de les tres entitats organitzadores, amb intervencions del director de l’IEA, Xavier Arbós, de la directora del CEPC, Rosario García Mahamut, i del coordinador de projectes de la Fundación Manuel Giménez Abad, Mario Kölling.

La conferència inaugural va anar a càrrec de Francesco Palermo, professor de dret constitucional comparat i director de l’Institut de Federalisme Comparat d’EURAC Research (Bolzano). En la seva intervenció va reflexionar sobre els principals reptes actuals de la recerca sobre federalisme i va subratllar que el federalisme no constitueix un model institucional únic, sinó una matriu institucional capaç d’acollir diferents formes de pluralisme polític, territorial i cultural.

En aquest sentit, va destacar que el federalisme significa coses diferents en contextos diferents i que el seu principal valor rau en el fet de funcionar com una eina institucional per acomodar la diversitat dins dels sistemes polítics complexos.

Al llarg de les dues jornades, els participants van presentar i debatre diversos treballs doctorals centrats en qüestions clau del sistema autonòmic espanyol i dels models de governança multinivell. Entre els temes abordats van destacar el plurilingüisme constitucional i els processos de normalització lingüística, la identitat regional en l’Estat autonòmic, el dret antidiscriminatori per raó d’identitat de gènere en el marc del sistema multinivell, la prestació sanitària en models descentralitzats, així com diverses qüestions relatives a la interpretació constitucional de la distribució de competències, incloent-hi els articles 149.1.1 i 149.3 de la Constitució espanyola i el principi de solidaritat interterritorial.

Les sessions es van estructurar en presentacions de recerca seguides de debat, amb l’objectiu d’oferir als doctorands retorn acadèmic i orientació metodològica per al desenvolupament de les seves tesis.

Amb aquesta iniciativa, l’IEA, el CEPC i la Fundación Manuel Giménez Abad reforcen la col·laboració entre institucions dedicades a l’estudi del dret constitucional i de l’organització territorial del poder, alhora que impulsen espais de debat i d’intercanvi acadèmic entre joves investigadors especialitzats en federalisme i governança multinivell.

Les jornades es van cloure amb una sessió de conclusions i debat final, en què es va posar de relleu la importància de consolidar xarxes acadèmiques entre investigadors emergents i centres especialitzats en estudis territorials.

La potencialitat i els límits de les competències exclusives de la Generalitat

El 17 de febrer de 2026 hem celebrat la jornada “La potencialitat i els límits de les competències exclusives de la Generalitat”, organitzada conjuntament per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) i el Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya, dedicada a analitzar un dels eixos centrals del nostre sistema d’autogovern.

El director de l’IEA, Xavier Arbós, ha obert la sessió subratllant la centralitat del sistema de distribució de competències en qualsevol model territorial. Des del punt de vista polític, ha recordat que la competència és la que legitima el desplegament de polítiques públiques; des del punt de vista jurídic, delimita les facultats normatives de cada nivell de govern. En aquest marc, ha defensat que el grau real d’autonomia no depèn tant del nombre de matèries atribuïdes com del seu caràcter exclusiu. La importància del potencial i l’abast de les competències exclusives —ha remarcat— és un indicador determinant per mesurar la qualitat i la intensitat de l’autogovern. La jornada ha combinat la perspectiva acadèmica amb l’experiència pràctica, amb la participació de responsables institucionals i professorat universitari.

La primera taula del matí ha ofert una visió general sobre la doctrina del Tribunal Constitucional i la incidència del dret de la Unió Europea en la delimitació de les competències. Hi han intervingut Berta Bernad, subdirectora de Qüestions Constitucionals del Gabinet Jurídic, i Mariona Illamola, professora de Dret Internacional Públic de la Universitat de Girona.

La segona taula ha analitzat l’abast de les competències exclusives en àmbits materials concrets, com ara l’urbanisme i els serveis socials. Han participat Maria Teresa Vadrí, professora de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, i Santiago Farré, advocat en cap de l’Assessoria Jurídica del Departament de Drets Socials i Inclusió.

La jornada també ha incorporat l’estudi d’altres sectors especialment sensibles des del punt de vista competencial, com el consum i el règim local, amb les intervencions de Marta Vidal, responsable de Normativa i Jurisprudència de l’Agència Catalana del Consum, i Xavier Forcadell, secretari d’assessorament municipal en l’àmbit legal de la Diputació de Barcelona.

La cloenda ha anat a càrrec de José Luis Martínez-Alonso, director del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya, que ha sintetitzat els principals eixos del debat i ha remarcat la necessitat de continuar aprofundint, des del rigor jurídic, en l’anàlisi dels límits i les potencialitats de les competències exclusives.

La sessió ha posat de manifest la complexitat de l’exercici de les competències exclusives en un context de pluralitat de nivells normatius i d’intensa jurisprudència constitucional i europea. Un debat necessari per aprofundir en els marges reals de l’autogovern i en els seus límits jurídics.

Pots veure els vídeos de la jornada al nostre canal de Youtube.

Consell Rector i lliurament de premis IEA 2025

El 9 de febrer de 2026 hem celebrat la sessió del Consell Rector de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA), amb la participació del conseller d’Acció Exterior i Unió Europea, Jaume Duch, i del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler. El Consell Rector és l’òrgan encarregat d’aprovar el nostre pla anual d’activitats.

En aquesta sessió hem aprovat el pla d’actuacions 2026, que defineix les prioritats estratègiques de l’Institut per al proper exercici. El pla consolida les nostres col·leccions editorials, impulsa noves línies de recerca en matèria d’autogovern i organització territorial del poder, i reforça la programació d’activitats acadèmiques i de difusió del coneixement.

A continuació ha tingut lloc el lliurament dels Premis IEA 2025, que reconeixen l’excel·lència en la recerca sobre l’organització territorial del poder.

El Premi al millor llibre ha estat per a Núria González Campañá, per l’obra Secession and European Union Law: The Deferential Attitude.

El Premi a la millor tesi doctoral ha estat per a Alberto Nicòtina, per Constitutional Strategies in the face of Multi-Level Governance: an Empirical Legal Theory of EU Integration.

El Premi ex aequo al millor article ha distingit Sergi Morales-Gálvez, per Who should be the master of my words? On political authority and linguistic justice, i Javier Martínez Cantó i Jorge Miguel Fernandes, per The implementation of decentralisation reforms in multilevel systems.

La cloenda ha anat a càrrec de Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica.

Una jornada que combina planificació estratègica i reconeixement acadèmic. Coneixement, rigor i compromís amb la qualitat del nostre autogovern.