El passat dimecres dia 31 de maig, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern va acollir la conferència “Divided We Stand: Identity, Federalism and Regionalism in Canada”, a càrrec del professor de Ciència Política de la Universitat de Winnipeg (Alberta, Canadà), Félix Mathieu, en el marc del cicle ‘Autogovern: mirades en un món complex’. El professor Mathieu, beneficiari d’una beca de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, que li permet fer una estada a la Universitat Pompeu Fabra és coeditor de la Canadian Journal of Political Science. La seva recerca i investigació se centra en federalisme, nacionalisme i la gestió de la diversitat des d’una perspectiva comparada. És autor de Taking Pluralism Seriously: Complex Societies Under Scrutiny (McGill-Queen’s University Press, 2022), i, amb Dave Guénette, de Constitutionalism v Diversity: Essays on Federal Democracy (P.I.E. Peter Lang, 2023).

La conferència a l’Institut es va centrar en la seva darrera obra Un pays divisé. Identité, fédéralisme et régionalisme au Canada (Presses de l’Université Laval), escrita juntament amb Evelyne Brie i que presenta una mirada a la relació de la ciutadania canadenca amb la identitat, el federalisme i el regionalisme a través de l’espai i el temps, “una recerca que neix el 2021, després de les diferent hipòtesis que alguns politòlegs feien en relació amb les eleccions federals, definint el Canadà com un país dividit”, tal com va explicar el mateix professor Mathieu. 

D’acord amb el seu autor, el llibre es centra en l’anàlisi de la manera en què els diferents grups de la població del país entenen els avantatges i desavantatges del sistema federal, així com la relació que tenen amb certes polítiques públiques clau per a la seva província o regió, com ara polítiques d’igualtat, de canvi climàtic, sobre conciliació familiar… Així, a partir dels diferents resultats de la seva recerca, es conclou que el model federal que actualment regeix el Canadà està quedant obsolet, de manera que s’intenten definir quins podrien ser els escenaris que dictaran el futur territorial del Canadà: statu quo, separació territorial en nous estats, unitarianisme i un federalisme asimètric.

Pel que fa al primer escenari, l’autor va destacar que, políticament parlant, “seria el moviment més senzill i que per tant és l’escenari més probable”, ja que només s’hauria de seguir amb el patró que s’ha estat implementant els darrers anys. Tanmateix, també va dir que ho consideraria un error. Segons Mathieu, les enquestes dels últims anys mostren com el descontentament amb el sistema federal actual està en auge, fent créixer el sentiment independentista a diferents zones del país, de manera que “seguir amb l’statu quo només derivaria en problemes, acabant, en un futur, amb l’organització territorial canadenca que tots coneixem.”

El segon escenari que es considera a la obra, és el desenllaç del primer, un nou ordre territorial del poder. Mathieu va explicar que és una situació que podria dur-se a terme si no hi ha una reforma del model actual que agradi a una majoria del país. L’expert recolza aquesta hipòtesi amb es reconeix la legitimitat els referèndums d’autodeterminació de les diferents províncies que composen el país, d’aquí que, en cas de no es canviï la situació actual, “no és descabellat pensar que alguna, com podria ser el Quebec, decideixi independitzar-se.”

El tercer escenari que presenta el professor a la seva obra és l’unitarianisme, això és, una procés de major centralització, que “acabaria amb els drets que tenen les diferents minories canadenques i segurament seria la fi de l’ADN polític del Canadà actual”, tal com va assenyalar el conferenciant.

L’últim escenari que presenta el seu estudi és l’establiment d’un federalisme asimètric com a forma de govern. La idea darrere aquest escenari és que les diferències entre les diferents regions s’haurien de tenir en compte a l’hora de definir quin tipus d’autonomia tenen. Segons l’autor, aquest model tindria en compte totes les comunitats que configuren el país i seria òptim per a la reconciliació entre regions i l’estat central. Tanmateix, va concloure que aquest escenari no sembla suscitar interès en el debat públic present.

L’enregistrament de l’acte està disponible al canal de YouTube de l’Institut. També podreu trobar-ne imatges al compte d’Instagram.

El pròxim divendres dia 26 de maig a les 12 h es presentarà el llibre Repensar el govern local: perspectives actuals, editat per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, al Saló de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. En l’acte hi intervindran el degà de la Facultat, Xavier Pons; el director de l’Institut, Joan Ridao; el coordinador del llibre, Tomàs Font, catedràtic de Dret administratiu de la Universitat de Barcelona; i els professors Mariona Tomàs i Ricard Gràcia, de la mateixa Universitat.

Aquest llibre recull les ponències presentades en la jornada d’estudi del mateix títol que l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i la Secretaria de Governs locals i relacions amb l’Aran van organitzar el 19 de maig de l’any passat. L’obra analitza els efectes de les profundes transformacions econòmiques, socials, demogràfiques, territorials i tecnològiques de les societats contemporànies en el sistema de governs locals, efectes als que cal afegir l’impacte de la pandèmia de la Covid-19. A partir d’aquí, l’obra s’ocupa de cadascun dels diversos àmbits en els que desplega l’estructura territorial local a Catalunya, des de les unitats bàsiques de màxima descentralització i els municipis rurals, passant per les organitzacions supramunicipals i comarcals, fins a les grans ciutats i les estructures metropolitanes, així com de les necessàries interrelacions que s’hi produeixen.

La clau interpretativa del llibre consisteix a donar valor al principi de diferenciació proclamat a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, entenent que la complexitat i la diversitat de situacions materials i institucionals que avui es donen requereixen solucions específiques que fugin de la homogeneïtat més tradicional. Enfront d’una regulació local excessivament uniforme, rígida i estàtica, l’estat actual del govern local demana major diversitat, flexibilitat i dinamisme. I això passa també per evolucionar des d’un sistema local pensat més a partir de les estructures cap a un sistema articulat més sobre les relacions.

El llibre, coordinat pel professor Tomás Font, compta amb aportacions d’especialistes de procedència diversa com ara Concepción Barrero, catedràtica de Dret administratiu de la Universitat de Sevilla;  Silvia Díez, professora de Dret administratiu de la Universitat Autònoma de Madrid; Ramon Galindo, professor de Dret administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya; Ricardo Rivero, el catedràtic de la Universitat de Salamanca; Joaquim Solé, catedràtic d’Hisenda pública de la Universitat de Barcelona; i Marc Vilalta, professor agregat de Dret administratiu de la Universitat de Barcelona.

Després de gairebé una dècada de vigència de la Llei 2/2014, de 25 de març, de l’acció i del servei exterior de l’Estat, el seu impacte en l’acció exterior ha estat notable. Aprovada en un context d’intensa projecció de l’acció de la Generalitat en l’àmbit internacional, associada a les demandes de reconeixement que van donar lloc a la notable mobilització política que culmina amb el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, la llei estatal tenia l’objectiu explícit d’acotar l’acció exterior de les comunitats autònomes, a partir, en particular, de les reserves que suscitava la política catalana en aquest àmbit. Per fer balanç de la situació generada pel marc jurídic estatal al llarg d’aquests anys, DIPLOCAT i l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, amb la col·laboració del Departament de la Presidència i el Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, van organitzar una jornada d’anàlisi en la que es va incorporar la perspectiva comparada. L’esdeveniment es va dur a terme el proppassat 5 de maig al Palau de Pedralbes.

En la intervenció inaugural, la consellera Meritxell Serret va anunciar la creació d’un cos d’acció exterior i Unió Europea de la Generalitat, amb la finalitat de reforçar la projecció i la influència de Catalunya a l’exterior i facilitar la promoció dels interessos de la Generalitat al món. A partir d’aquest anunci, es va desenvolupar la part més acadèmica de la jornada, dedicada a l’anàlisi de la Llei d’Acció i el Servei Exterior de l’Estat i els efectes en l’acció exterior de les comunitats autònomes, amb les intervencions de Joan David Janer, professor titular de Dret internacional públic de la Universitat de les Illes Balears, i Esther Zapater, professora titular de Dret internacional públic de la Universitat Autònoma de Barcelona.

El professor Janer va posar de relleu que l’aprovació de llei estatal es va ampliar el control del Govern central sobre l’acció exterior de les comunitats autònomes, cosa que va provocar una disminució de l’impuls polític en aquesta matèria una bona part d’elles o bé d’augment de la conflictivitat en relació amb aquelles que l’han mantingut. Per la seva banda, la professora Esther Zapater va assenyalar que la STC 228/2016, de 22 de desembre, va validar bona part de la llei, amb una perspectiva limitativa en relació amb l’acció exterior de les comunitats autònomes. En aquest context, va advocar per superar el paradigma clàssic de diplomàcia i buscar una diplomàcia amb matisos si volem trobar solucions als reptes que tenim.

Seguidament, va desenvolupar-se una taula rodona on es van repassar diferents experiències en relació amb l’acció exterior dels ens subestatals, moderada per Gerard Vives, director general de la Representació del Govern a l’Exterior i de la Unió Europea. Hi van participar Conchi Quintana, directora general d’Acció Exterior del Govern del País Basc; Antoni Vicens, director general de Relacions Exteriors del Govern de les Illes Balears; i, finalment, Lukas Van Damme, cap d’unitat de la Divisió de Cooperació International – Equip de Cooperació Bilateral del Govern de Flandes.

La primera ponent va manifestar que l’eix estratègic principal del seu Govern és posicionar Euskadi en el mon, mentre que Vicens va remarcar la importància del fet insular a l’hora d’articular l’acció exterior. Finalment, el representant flamenc va assenyalar que cal superar les respostes que es gesten des d’una visió estatocèntrica. Els tres ponents van expressar la necessitat de consolidar l’acció exterior no només en l’àmbit de l’UE sinó projectant-la tant en l’espai atlàntic com en l’espai mediterrani.

L’enregistrament de l’acte està disponible al canal de YouTube de DIPLOCAT. També podreu trobar-ne imatges al compte d’Instagram de l’Institut.