L’Institut d’Estudis de l’Autogovern va presentar dimarts passat al Palau Centelles l’Informe d’Autogovern 2025, un estudi que analitza l’evolució institucional, econòmica, social i competencial de Catalunya durant l’últim any.

El director de l’IEA, Xavier Arbós, va obrir l’acte mencionant la importància de l’exercici de revisar les competències que configuren el marc competencial i l’autogovern de Catalunya. Per això, va destacar el paper clau que juga l’institut “Des de l’IEA volem continuar aquesta tasca d’avaluació i revisió, amb la mirada posada a la millora constant de les polítiques públiques que es posen en marxa des de l’entorn institucional de la Generalitat.”

L’acte de presentació, que portava per títol “Consolidar el creixement, incrementar el benestar”, va comptar amb una taula rodona en què van participar l’economista i catedràtic d’economia financera de la UPF-BSM, Oriol Amat, la directora de la Càtedra d’Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili, Maria Victòria Forns Fernández, i l’investigador de la Càtedra d’Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili, Ángel Belzunegui Eraso, amb Joan Maria Morros Cuadras com a moderador.

Els diferents ponents van destacar com el fort dinamisme de l’economia catalana no s’acaba traduint necessàriament en benestar i cohesió social. Amat va posar èmfasi en el creixement sostingut que està vivint Catalunya i la internacionalització de la seva economia.

Per la seva banda, Ángel Belzunegui va repassar els serveis socials analitzats en l’informe i va destacar que Catalunya ha millorat els índexs de pobresa, però no s’ha reduït la pobresa severa, que és on es concentra la població vulnerable. Finalment, Maria Victòria Forns, va fer valdre la fortalesa del món local, però va advertir que cal reforçar tant el finançament com les plantilles de serveis socials per continuar reduint la pobresa.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, que va estar acompanyat a l’acte pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, va ser l’encarregat de cloure l’acte. El president va valorar la importància de l’autogovern en àmbits com l’habitatge, l’educació, la sanitat i Europa, entre d’altres “volem el màxim autogovern, per exercir les competències amb rigor, responsabilitat i sentit de país”.

A més, va reivindicar l’informe autogovern com una iniciativa pionera a l’Estat, que s’ha convertit en un document rigorós i estratègic amb la mirada posada al futur.

Amb aquesta quarta edició de l’informe autogovern l’Institut d’Estudis d’Autogovern reafirma la seva voluntat de revisar i analitzar el marc competencial i l’autogovern de Catalunya per entendre la seva evolució i contribuir a afrontar els reptes de futur amb més eines i coneixement.

Pots descarregar l’informe complet aquí.

Les persones que alerten d’irregularitats exerceixen un paper fonamental en la detecció i la correcció de conductes contràries a la legalitat. Però perquè aquesta funció sigui efectiva, cal que puguin comunicar els fets amb garanties i sense por de patir represàlies.

Aquesta és la qüestió que aborda el volum 20 de la col·lecció IEA, El sistema de compliment normatiu amb protecció efectiva de persones alertadores, d’Òscar Capdeferro. L’obra analitza el marc normatiu actual de protecció de les persones alertadores, els canals de comunicació d’infraccions i els mecanismes necessaris per avançar cap a sistemes més eficaços de prevenció, detecció i correcció d’incompliments.

Més enllà de l’anàlisi jurídica, el llibre ofereix una reflexió sobre com construir organitzacions més íntegres, transparents i compromeses amb el compliment normatiu, i planteja propostes per reforçar la protecció de les persones que contribueixen a fer aflorar males pràctiques i casos de corrupció.

Podeu trobar el llibre aquí i descarregar-lo gratuïtament.

L’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) impulsa la recerca sobre la distribució territorial del poder, amb una atenció especial a Catalunya i el seu autogovern.

Els projectes hauran d’emmarcar-se dins de les quatre línies de recerca establertes al Pla d’actuacions 2026 de l’IEA i hauran de contribuir a generar coneixement original i inèdit sobre qüestions relacionades amb l’organització territorial del poder polític. Les propostes podran abordar aquestes temàtiques tant des d’una perspectiva comparada com a partir d’estudis de cas, especialment en els àmbits del dret, la ciència política, la sociologia i la filosofia política.

La convocatòria s’adreça a universitats, instituts universitaris i interuniversitaris, centres de recerca i entitats sense ànim de lucre de Catalunya que desenvolupin, principalment, activitats de recerca en l’àmbit de les ciències socials.

Els projectes hauran de ser desenvolupats per equips de recerca que compleixin els requisits establerts a les bases, entre els quals destaquen la composició paritària de l’equip, una dimensió mínima en funció del pressupost sol·licitat i la dedicació acadèmica a temps complet de la persona responsable. Així mateix, es valorarà el compliment de criteris de compromís social, ètic i lingüístic, incloent-hi l’ús del català en la comunicació dels resultats i el respecte dels principis d’igualtat i no-discriminació.

La concessió es farà en règim de concurrència competitiva i valorarà positivament l’impacte sobre l’autogovern, la qualitat científica, la interdisciplinarietat i el lideratge femení.

Les sol·licituds es podran presentar entre el 7 i el 29 de setembre de 2026, ambdós dies inclosos.

Si esteu treballant en un projecte alineat amb les línies de recerca de l’IEA, podeu consultar la convocatòria i presentar la vostra sol·licitud des del web Tràmits Gencat.