L’estiu és un bon moment per recuperar lectures pendents, tornar sobre debats que mereixen una mica més de temps i aprofundir en qüestions que sovint l’actualitat ens obliga a abordar amb massa pressa. Per això, des de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern us proposem una selecció dels continguts que hem publicat durant els darrers mesos: nous llibres i informes, anàlisis jurídiques, cròniques i vídeos dels nostres seminaris i actes públics.
Una proposta àmplia i diversa per continuar pensant l’autogovern també durant l’estiu.
Noves publicacions per llegir amb calma
Comencem per la REAF-JSG 43, el número de juny de la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government. La seva secció monogràfica, coordinada per Félix Mathieu i Dave Guénette, torna a abordar el paper de les segones cambres en els sistemes federals i descentralitzats mitjançant set estudis que incorporen contribucions procedents de quatre continents.
Aquest número també obre una nova etapa per a la revista sota la direcció de María Jesús García Morales, la primera dona a assumir aquesta responsabilitat. Podeu conèixer-ne les principals claus a l’article «REAF 43: un debat sobre les segones cambres» i consultar el número complet de la REAF-JSG 43.
També us recomanem Els darrers desenvolupaments sobre la legislació bàsica, una obra col·lectiva coordinada per Tomás de la Quadra-Salcedo Janini, en el marc de la Col·lecció Institut d’Estudis de l’Autogovern. El llibre recupera i amplia les reflexions del seminari celebrat sobre aquesta qüestió el juny de 2025 i analitza, des de perspectives diverses, qüestions com les bases desplaçables, les bases millorables, la relació entre el dret europeu i les bases estatals o la centralització de competències executives. En definitiva, una revisió crítica d’un concepte central per entendre l’abast real de l’autogovern.
Una altra de les novetats és l’estudi El marge de què disposa la Generalitat de Catalunya per regular aspectes vinculats amb el finançament dels partits polítics i la reducció de les despeses electorals, de Gerard Martín Alonso, cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’IEA, i Josep Martí Pons, responsable d’Estudis i Iniciatives Autonòmiques de l’IEA. El treball examina l’espai normatiu de què disposa la Generalitat en una matèria especialment rellevant per a la qualitat democràtica i el funcionament del sistema polític.
En aquesta mateixa col·lecció d’informes també destaca el treball de Gerard Martín Alonso Els límits i l’abast del desenvolupament de la normativa catalana sobre justícia de pau i de proximitat. L’estudi analitza fins on pot arribar la Generalitat en aquest àmbit i planteja diferents vies per reforçar la justícia de pau com un servei públic proper, accessible i arrelat al territori.
Quatre debats per a recuperar
Durant aquest primer semestre, l’IEA ha acollit i promogut diversos actes públics que han permès posar en comú mirades acadèmiques, jurídiques i institucionals sobre alguns dels grans reptes dels sistemes descentralitzats.
El més recent ha estat el seminari sobre els governs regionals al Comitè Europeu de les Regions, organitzat conjuntament per l’IEA i el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis. La jornada va servir per fer balanç de més de trenta anys d’aquesta institució europea i per reflexionar sobre la capacitat de les regions per incidir en els processos de decisió de la Unió Europea. Podeu llegir-ne la crònica completa i veure el vídeo del seminari.
També podeu recuperar el seminari dedicat a les desigualtats econòmiques i l’equitat fiscal en els sistemes descentralitzats. La jornada va abordar la relació entre fiscalitat, descentralització i desigualtat, tant en l’àmbit europeu com en l’espanyol, i va permetre debatre sobre els mecanismes d’equitat territorial i social. En trobareu les principals aportacions a la crònica publicada al blog i al vídeo íntegre de la jornada.
Una tercera proposta és el seminari internacional «El recurs d’inconstitucionalitat i la legitimació de les comunitats autònomes», organitzat amb la Fundación Manuel Giménez Abad. La jornada va permetre analitzar la participació de les unitats subestatals en els mecanismes de control de constitucionalitat i la seva capacitat per defensar l’ordre competencial. Podeu consultar-ne la crònica i veure els vídeos de la jornada.
Finalment, us convidem a revisitar la presentació de l’informe dedicat a la justícia de pau i de proximitat a Catalunya, celebrada al Palau Robert. L’acte va reivindicar la funció dels jutges i jutgesses de pau i va obrir el debat sobre la possibilitat d’articular un model català més adaptat al nou context institucional. Podeu llegir la crònica «La justícia de pau i de proximitat a Catalunya: límits, reptes i oportunitats» i veure el vídeo de la presentació.
L’autogovern, quadrimestre a quadrimestre
Per a qui vulgui seguir de prop l’evolució normativa i jurisprudencial de l’Estat autonòmic, l’IEA també ha publicat les anàlisis corresponents al primer quadrimestre de 2026.
L’estudi Tribunal Constitucional i l’autogovern territorial examina les sentències i interlocutòries del Tribunal Constitucional amb incidència en l’organització territorial del poder.
Aquesta lectura es pot completar amb l’Anàlisi de la legislació estatal aprovada entre l’1 de gener i el 30 d’abril de 2026, centrada en les normes estatals que afecten el règim de descentralització política i l’autogovern de Catalunya, i amb l’Anàlisi de la legislació catalana del mateix període, que recull les disposicions més rellevants com a manifestació de l’exercici de l’autogovern.
Tres propostes per ampliar la mirada
Una visió comparada i internacional sovint ens permet entendre com altres sistemes afronten tensions territorials, polítiques i fiscals semblants. Per això, també us proposem dues publicacions sobre l’evolució recent del federalisme canadenc i, especialment, sobre el Quebec.
El PaperClip de François Vaillancourt La federació canadenca el 2025: acords institucionals, problemes clau i reptes analitza un dels sistemes federals més descentralitzats del món. L’estudi examina el paper de l’asimetria entre províncies, les dinàmiques del federalisme fiscal, els mecanismes d’anivellament i els principals reptes polítics, socials i territorials de la federació.
Aquesta lectura es pot completar amb el PaperClip de Marc Sanjaume-Calvet L’odissea constitucional quebequesa: el Projecte de llei constitucional de 2025. El text analitza un nou intent d’articular una arquitectura constitucional pròpia del Quebec dins del marc federal canadenc i planteja interrogants sobre la relació entre autonomia, reconeixement nacional, drets col·lectius i efectivitat jurídica.
En l’àmbit més directament vinculat a les competències de la Generalitat, també podeu tornar a veure la jornada «La potencialitat i els límits de les competències exclusives de la Generalitat», organitzada conjuntament per l’IEA i el Gabinet Jurídic de la Generalitat. La sessió va combinar la perspectiva acadèmica i l’experiència pràctica per analitzar l’abast real de les competències exclusives en àmbits com l’urbanisme, els serveis socials, el consum o el règim local. Podeu consultar-ne la crònica i veure els vídeos de la jornada.
Una línia d’ajuts per tenir present
Abans d’acabar, destaquem també les noves bases reguladores de la línia d’ajuts a la recerca de l’IEA per al període 2025-2028. La iniciativa vol impulsar projectes de recerca originals i inèdits sobre l’organització territorial del poder, amb especial atenció a Catalunya i al seu autogovern. La convocatòria concretarà els terminis i la dotació pressupostària.
Aquestes són les nostres recomanacions per als mesos d’estiu. Lectures i debats per aprofundir en la distribució territorial del poder des del dret, la ciència política, l’economia i la perspectiva comparada. Perquè l’actualitat s’atura de tant en tant, però la reflexió sobre l’autogovern continua.
Bon estiu i bones lectures!
