La Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government (REAF-JSG) obté per primer cop el segell de qualitat FECYT en el marc del seu 20è aniversari i desplega un pla estratègic per consolidar-se com a referent internacional

La professora de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, Maria Jesús García Morales, assumeix la direcció de la REAF-JSG

Barcelona, 24 d’abril de 2026 — La Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government (REAF-JSG) inicia una nova etapa orientada a reforçar la seva qualitat científica, impulsar la seva projecció internacional i adaptar-se als nous estàndards de l’edició acadèmica digital. Coincidint amb el seu 20è aniversari (2005–2025), la revista ha obtingut per primera vegada el segell de qualitat de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), atorgat el desembre de 2025, i estrena nova direcció amb la incorporació de la professora Maria Jesús García Morales.

Aquest nou cicle se sustenta en tres eixos: la modernització de la revista, l’adequació als criteris d’excel·lència científica i la transformació digital del model de publicació.

Un full de ruta estratègic per a la consolidació i el creixement

L’Institut d’Estudis de l’Autogovern ha aprovat el Pla d’Acció REAF 2026–2027, que estableix una estratègia per consolidar la revista com a publicació de referència en l’estudi de l’autogovern, el federalisme i la governança multinivell. El Pla articula una resposta institucional basada en la transformació digital, el reforç dels processos editorials i la implementació d’un model de governança més transparent i plural. Entre les principals línies d’actuació destaquen l’establiment de protocols d’ètica científica alineats amb estàndards internacionals i una clara aposta per la internacionalització, amb l’objectiu d’incrementar l’impacte acadèmic i la participació d’autors i institucions internacionals.

A partir de juny de 2027, la revista passarà a publicar-se exclusivament en format digital, reforçant la seva accessibilitat i renovant el seu disseny en aspectes gràfics i formals.

Nou lideratge per consolidar i projectar la revista

La professora titular de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, Maria Jesús García Morales, exerceix com a directora de la revista des del gener de 2026, prenent el relleu de Jordi Jaria-Manzano, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Rovira i Virgili, que n’ha estat director durant el període 2021–2025. García Morales és especialista en federalisme comparat, relacions de cooperació i governança multinivell, amb estades de recerca als Instituts de federalisme de Hannover, Innsbruck, Fribourg (Suïssa) i al Max Planck Institute for Comparative Public Law and International Law (Heidelberg).

El director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Arbós, ha destacat que “la nova etapa de la REAF-JSG reforça el compromís de l’IEA amb la promoció de la recerca d’excel·lència“. Ha subratllat, a més, que “la nostra tasca és esdevenir referents internacionals i, alhora, suscitar vocacions en l’àmbit de l’estudi del federalisme i l’organització territorial del poder”.

La nova directora, Maria Jesús García Morales, ha posat l’accent en la voluntat de consolidar els estàndards de qualitat assolits: “L’obtenció del segell FECYT ens situa en una posició òptima per projectar la revista com a espai de referència en el nostre àmbit d’estudi. Volem reforçar els criteris científics i editorials per atraure noves contribucions i generar un efecte crida que impulsi la recerca d’alt nivell sobre l’organització territorial”.

El director sortint, Jordi Jaria-Manzano, ha valorat la trajectòria recent de la publicació: “En els darrers anys, la revista ha recuperat el seu paper com a referent a l’Estat espanyol en matèria de distribució territorial del poder. Aquest camí de consolidació i prestigi ha de tenir continuïtat amb el nou equip, que estic convençut que portarà la REAF-JSG encara més lluny”.

Agenda editorial 2026

La REAF-JSG publicarà durant el 2026 dos números monogràfics:

• El número 43 (juny 2026) estarà dedicat al rol de les segones cambres en sistemes polítics descentralitzats, amb una secció monogràfica coordinada per Félix Mathieu, professor de Ciència Política a la Université du Québec en Outaouais (UQO), i Dave Guénette, professor de dret a la University of Sherbrooke.

• El número 44 (desembre 2026) se centrarà en l’Estat autonòmic i el repte demogràfic, amb una secció monogràfica coordinada per José María Pérez Medina, expert en administració pública i polítiques territorials vinculat a l’àmbit institucional i acadèmic.

Sobre la REAF-JSG

La Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government (REAF-JSG) és una publicació acadèmica de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern fundada l’any 2005. Especialitzada en l’estudi de l’autogovern, el federalisme i la governança multinivell, publica recerca en català, castellà i anglès i es troba indexada en les principals bases de dades científiques internacionals.

Més informació:

https://web.gencat.cat/ca/generalitat/qui-som/autogovern/institut-estudis-autogovern/reaf-jsg

Joves investigadors analitzen els reptes del federalisme, l’Estat autonòmic i la governança multinivell.

L’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) ha acollit els dies 5 i 6 de març la celebració de les Jornades Doctorals sobre organització territorial i governança multinivell, organitzades conjuntament amb el Centro de Estudios Políticos y Constitucionales (CEPC) i la Fundación Manuel Giménez Abad (FGA).

La trobada ha reunit doctorands i investigadors en formació de diverses universitats espanyoles, entre les quals la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Granada, la Universitat de León, la Universidad de Zaragoza, la Universitat de València, la UNED i la Universitat de Salamanca, que desenvolupen la seva recerca en àmbits relacionats amb el dret constitucional, l’organització territorial del poder i la governança multinivell.

Les jornades es van inaugurar amb una presentació institucional de les tres entitats organitzadores, amb intervencions del director de l’IEA, Xavier Arbós, de la directora del CEPC, Rosario García Mahamut, i del coordinador de projectes de la Fundación Manuel Giménez Abad, Mario Kölling.

La conferència inaugural va anar a càrrec de Francesco Palermo, professor de dret constitucional comparat i director de l’Institut de Federalisme Comparat d’EURAC Research (Bolzano). En la seva intervenció va reflexionar sobre els principals reptes actuals de la recerca sobre federalisme i va subratllar que el federalisme no constitueix un model institucional únic, sinó una matriu institucional capaç d’acollir diferents formes de pluralisme polític, territorial i cultural.

En aquest sentit, va destacar que el federalisme significa coses diferents en contextos diferents i que el seu principal valor rau en el fet de funcionar com una eina institucional per acomodar la diversitat dins dels sistemes polítics complexos.

Al llarg de les dues jornades, els participants van presentar i debatre diversos treballs doctorals centrats en qüestions clau del sistema autonòmic espanyol i dels models de governança multinivell. Entre els temes abordats van destacar el plurilingüisme constitucional i els processos de normalització lingüística, la identitat regional en l’Estat autonòmic, el dret antidiscriminatori per raó d’identitat de gènere en el marc del sistema multinivell, la prestació sanitària en models descentralitzats, així com diverses qüestions relatives a la interpretació constitucional de la distribució de competències, incloent-hi els articles 149.1.1 i 149.3 de la Constitució espanyola i el principi de solidaritat interterritorial.

Les sessions es van estructurar en presentacions de recerca seguides de debat, amb l’objectiu d’oferir als doctorands retorn acadèmic i orientació metodològica per al desenvolupament de les seves tesis.

Amb aquesta iniciativa, l’IEA, el CEPC i la Fundación Manuel Giménez Abad reforcen la col·laboració entre institucions dedicades a l’estudi del dret constitucional i de l’organització territorial del poder, alhora que impulsen espais de debat i d’intercanvi acadèmic entre joves investigadors especialitzats en federalisme i governança multinivell.

Les jornades es van cloure amb una sessió de conclusions i debat final, en què es va posar de relleu la importància de consolidar xarxes acadèmiques entre investigadors emergents i centres especialitzats en estudis territorials.

El 17 de febrer de 2026 hem celebrat la jornada “La potencialitat i els límits de les competències exclusives de la Generalitat”, organitzada conjuntament per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) i el Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya, dedicada a analitzar un dels eixos centrals del nostre sistema d’autogovern.

El director de l’IEA, Xavier Arbós, ha obert la sessió subratllant la centralitat del sistema de distribució de competències en qualsevol model territorial. Des del punt de vista polític, ha recordat que la competència és la que legitima el desplegament de polítiques públiques; des del punt de vista jurídic, delimita les facultats normatives de cada nivell de govern. En aquest marc, ha defensat que el grau real d’autonomia no depèn tant del nombre de matèries atribuïdes com del seu caràcter exclusiu. La importància del potencial i l’abast de les competències exclusives —ha remarcat— és un indicador determinant per mesurar la qualitat i la intensitat de l’autogovern. La jornada ha combinat la perspectiva acadèmica amb l’experiència pràctica, amb la participació de responsables institucionals i professorat universitari.

La primera taula del matí ha ofert una visió general sobre la doctrina del Tribunal Constitucional i la incidència del dret de la Unió Europea en la delimitació de les competències. Hi han intervingut Berta Bernad, subdirectora de Qüestions Constitucionals del Gabinet Jurídic, i Mariona Illamola, professora de Dret Internacional Públic de la Universitat de Girona.

La segona taula ha analitzat l’abast de les competències exclusives en àmbits materials concrets, com ara l’urbanisme i els serveis socials. Han participat Maria Teresa Vadrí, professora de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona, i Santiago Farré, advocat en cap de l’Assessoria Jurídica del Departament de Drets Socials i Inclusió.

La jornada també ha incorporat l’estudi d’altres sectors especialment sensibles des del punt de vista competencial, com el consum i el règim local, amb les intervencions de Marta Vidal, responsable de Normativa i Jurisprudència de l’Agència Catalana del Consum, i Xavier Forcadell, secretari d’assessorament municipal en l’àmbit legal de la Diputació de Barcelona.

La cloenda ha anat a càrrec de José Luis Martínez-Alonso, director del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya, que ha sintetitzat els principals eixos del debat i ha remarcat la necessitat de continuar aprofundint, des del rigor jurídic, en l’anàlisi dels límits i les potencialitats de les competències exclusives.

La sessió ha posat de manifest la complexitat de l’exercici de les competències exclusives en un context de pluralitat de nivells normatius i d’intensa jurisprudència constitucional i europea. Un debat necessari per aprofundir en els marges reals de l’autogovern i en els seus límits jurídics.

Pots veure els vídeos de la jornada al nostre canal de Youtube.