El Poder Judicial a l’Estat autonòmic: nou número de la ‘REAF’

El nou número de la Revista d’Estudis Autonòmics-Journal of Self-Government (REAF-JSG), ja està disponible al web de l’Institut. D’acord amb la política iniciada en el darrer volum, la revista presenta una secció monogràfica que, en aquest cas, està dedicada al Poder Judicial en el context de l’Estat autonòmic. La secció ha estat coordinada pel professor Miguel Ángel Cabellos Espiérrez i vol abordar una qüestió que, des de la declaració d’inconstitucionalitat de part del contingut de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 en la Sentència 31/2010, de 28 de juny, del Tribunal Constitucional, ha quedat, fins a cert punt, pendent. Efectivament, des del mateix text de la Constitució, hi ha una tensió entre l’estructura descentralitzada de l’Estat, que ha donat lloc a l’existència de comunitat autònomes amb atribucions legislatives i possibilitat de realitzar polítiques públiques pròpies en l’àmbit de les seves competència, i la configuració unitària del Poder Judicial, l’únic dels tres poders de l’Estat que resta centralitzat. Aquesta tensió, amb el decurs de l’evolució de l’Estat autonòmic ha donat lloc a disfuncions notables que encara estan per resoldre.
En aquest context, l’Estatut d’Autonomia de 2006 va mirar d’aportar una solució que permetés conjurar la tensió esmentada i servís de model per a altres comunitats autònomes. La sentència del Tribunal Constitucional va barrar aquesta opció, tot i que va deixar oberta la possibilitat d’intentar resoldre la qüestió a través de la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, cosa que, de moment, no ha estat intentada. En aquest context, després de les considerables tensions polítiques de la darrera dècada, a compte de la crisi constitucional que va esclatar precisament arrel de la sentència de l’Estatut, la secció monogràfica publica en el darrer número de la REAF-JSG mira de recuperar el debat, fer una anàlisi de l’estat de la qüestió i oferir prospectives de futur.
A tal efecte, els articles signats per Miguel Ángel Cabellos (“La desconcentración del gobierno del Poder Judicial en el Estado autonómico y los consejos de justicia como posible vía: oportunidades y problemas”) i Gema Rosado (“La desconcentración del gobierno judicial. ¿Es posible arbitrar fórmulas que acerquen el gobierno del Poder Judicial a la realidad autonómica de la forma constitucional del Estado?”) aborden explícitament la qüestió del govern del Poder Judicial, que va ser la qüestió més controvertida en la regulació de la justícia continguda en l’Estatut de 2006. Seguidament, hi ha un bloc de tres articles que es refereix als tribunals superiors de justícia, els òrgans jurisdiccionals que, dintre de la planta del Poder Judicial, es corresponen amb la divisió territorial autonòmica. Es tracta dels treballs de Pablo Lucas Murillo de la Cueva (“Los tribunales superiores de justicia. Balance de tres décadas”), Guillermo Ormazábal (“La posición de los tribunales superiores de justicia en la organización jurisdiccional española. Aspectos constitucionales y procesales”) i David Ordóñez Solís (“La posición y las funciones de los tribunales superiores de justicia en el Estado de las Autonomías”).
A més, la secció monogràfica incorpora, així mateix, un treball de Joan Josep Vallbé, titulat “Descentralización judicial regional. Una exploración empírica del poder judicial regional en Europa occidental”, que ofereix una aproximació politològica comparada en relació amb la descentralització judicial, així com dos articles que aborden la projecció de la diversitat normativa i lingüística de l’Estat per que fa la jurisdicció, a saber, el de Marta Fernández de Frutos (“La incidencia del Estado Autonómico en la selección y formación de jueces y magistrados”) i el d’Íñigo Urrutia Libarona (“Administración de justicia, doble oficialidad lingüística y derecho fundamental a la tutela judicial efectiva”). La secció tanca amb una anàlisi prospectiva a càrrec Juan Ignacio Cerdà Meseguer, amb el treball titulat “La modernización de la justicia en España: objetivos pendientes y retos futuros”.
A més, el número inclou dos articles més, fora de l’apartat monogràfic: “La nueva consulta popular autonómica: el concepto de «consulta popular ciudadana». Una propuesta interpretativa”, de Loreto Segura Renau; i “Sesgo de género en la aplicación del derecho premial español: evidencias en los ámbitos estatal y autonómico”, d’Esther Valbuena i Thomas Baumert. Finalment, es recull, així mateix, el comentari de jurisprudència constitucional corresponent a l’any 2021, a càrrec de Gerard Martín i Alonso, cap de l’Àrea d’Assessorament de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, i la recensió del llibre De la tolerància al reconeixement. Una teoria liberal dels drets col·lectius, de Michel Seymour, a càrrec de Sergi Serra, també de l’Institut.

Les polítiques d’habitatge de les comunitats autònomes davant del gir recentralitzador

La crisi hipotecària que va esclatar el 2008 va generar una emergència habitacional, que ha posat de relleu, amb el pas dels anys, l’existència d’un problema greu d’accés a l’habitatge. En aquest context, Algunes comunitats autònomes han adoptat mesures normatives en relació amb el dret a l’habitatge, entre les que destaquen, la Llei 24/2015, del Parlament de Catalunya, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica; la Llei 3/2015, d’habitatge del País Basc; la llei 2/2017, per la funció social de l’habitatge de la comunitat valenciana; i, novament, la Llei catalana 11/2020 en matèria de contenció de rentes en los contractes de lloguer.

Totes aquestes normes han estat impugnades  davant del Tribunal Constitucional, que ha anul·lat una part del seu contingut, amb l’argument de què vulneraven la distribució competencial entre l’Estat i les comunitats autònomes. Aquesta reacció davant el desenvolupament normatiu autonòmic en la matèria, així com la possibilitat de noves intervencions legislatives estatals, obliga a afrontar el debat sobre quines son les possibilitats i limitacions de les competències autonòmiques en aquesta matèria i de quina manera cal afrontar aquesta situació per tal de poder garantir l’accés de totes les persones a un habitatge digne.

En aquest context, el pròxim divendres 1 de juliol a les 9.30 h, es durà a terme la jornada “Possibilitats i límits de les competències autonòmiques en matèria d’habitatge”, a l’Auditori del Palau de la Generalitat de Catalunya, organitzada per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, amb la col·laboració de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge i la Càtedra d’Habitatge i Dret a la Universitat de València. L’acte serà introduït pel director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, el Sr. Joan Ridao i per la consellera de Drets Socials, l’Hble. Sra. Violant Cervera. L’acte el conformaran tres taules rodones.

En la primera taula d’elles, s’examinarà el marc constitucional. Hi participarà el catedràtic de Dret administratiu de la Universitat de Barcelona, Juli Ponce, qui presentarà la ponència “Marc constitucional i sistema de distribució competencial en matèria d’habitatge”. La segona intervenció anirà a càrrec de deNatalia Caicedo, professora agregada de Dret constitucional de la Universitat de Barcelona, que parlarà sobre “Les competències estatals que afecten la matèria d’habitatge. Els plans estatals d’habitatge”.

Judith Gifreu, professora titular de Dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, obrirà les ponències de la segona taula rodona del matí, titulada “El desplegament de la competència en matèria d’habitatge per part de les comunitats autònomes”. La professora Gifreu, presentarà la ponència titulada “El bastiment normatiu d’un dret a l’habitatge a l’empara del compliment de la seva funció social”. La seguirà Andrés Boix, professor titular de Dret administratiu de la Universitat de València, qui farà una ponència sobre “El cas valencià: de la lluita pel reconeixement d’una competència completa sobre l’habitatge als problemes per dur endavant les polítiques públiques en la matèria”. Tancarà la segona taula rodona el catedràtic de Dret administratiu per la Universitat del País Basc, Iñaki Lasagabaster, qui tractarà la temàtica de “Les polítiques d’habitatge al País Basc”.

L’última taula rodona del dia, sota el títol de “Conflictes de competència entre Estat i comunitats autònomes en matèria d’habitatge”, estarà composta per tres ponents. Mercè Noguera, del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya presentarà la ponència “Decisions i línia jurisprudencial del TC respecte al desenvolupament normatiu autonòmic en matèria d’habitatge”. Ignacio Durbán, professor de Dret constitucional de la Universitat de València, parlarà sobre “El projecte de llei estatal pel dret a l’habitatge i la seva afectació al corpus legal autonòmic”. I finalment, tancarà el panell Jaume Fornt, director de l’Agència d’Habitatge de Catalunya, amb “Els reptes de la política d’habitatge a Catalunya en el nou context normatiu”.

La jornada la clouran Albert Noguera, director de la Càtedra d’Habitatge i dret a la ciutat de la Universitat de València; Judith Gifreu, codirectora de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge; Jordi Jaria, cap de l’Àrea de Difusió i Comunicació en relació amb l’Organització territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, i Jaume Fornt, director de l’Agència d’Habitatge de Catalunya.

Per poder assistir a l’acte, cal inscriure’s mitjançant el formulari o trucant al telèfon de l’Institut, 933429800. La inscripció a l’activitat estarà oberta fins a les 14 h del dia 30 de juny. L’acte es podrà seguir en directe al canal de YouTube de l’Institut, a través d’aquest enllaç, i també mitjançant el compte de Twitter de l’Institut, on es farà un seguiment puntual de les aportacions més destacades dels ponents.

L’impacte de la pandèmia en els estats descentralitzats

L’Institut d’Estudis de l’Autogovern acaba de publicar el volum Col·laboració i conflicte entre l’Estat i les comunitats autònomes en temps de pandèmia, coordinat pel director de la institució, Joan Ridao, que compte amb aportacions dels participants al seminari sobre la qüestió que es va dur a terme al juliol del 2021 —Alba Nogueira, Francesc Esteve i Eduard Roig—, a banda de dos treballs realitzats per l’equip del mateix Institut —en concret, un informe realitzat pel mateix director, Gerard Martín i Elena Mora; i un estudi elaborat per Ander Errasti, Jordi Garcia i Mireia Grau—. Els textos es refereixen, primordialment, a l’afectació que ha tingut la pandèmia, particularment en els primers mesos, en els relacions institucionals en el marc de l’Estat autonòmic, encara que també inclou referències comparades, particularment en la investigació desenvolupada per Errasti, Garcia i Grau.
Ahir es va realitzar l’acte de presentació en un acte que es va dur a terme a la sala d’actes Farreras Valentí de l’Hospital Clínic de Barcelona. Hi van participar Josep Maria Campistol, director general de l’Hospital; Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern; Mireia Grau, cap de l’Àrea de Recerca del mateix Institut; i el Conseller de Salut, Josep Maria Argimon. La presentació de l’obra va servir per reflexionar sobre les conseqüències de la pandèmia en el model sanitari, així com, en particular, l’impacte des del punt de vista de la distribució territorial del poder, que configura l’objecte fonamental de la publicació.
Josep Maria Campistol va obrir l’acte per posar de manifest l’impacte en termes globals de la pandèmia, amb unes xifres situades a l’entorn dels 540 milions de persones afectades i els sis milions de morts a nivell global. En aquest sentit, a partir de l’experiència de la gestió directa de l’emergència sanitària, Campistol va destacar l’oportunitat i l’interès de l’obra, en la qual s’analitza el marc politicojurídic en el que es desplega l’acció dels professionals de la salut. El director de l’hospital va donar pas a la intervenció del director de l’Institut, Joan Ridao, que va presentar una panoràmica general de l’enquadrament juridicoconstitucional de la resposta a la pandèmia per part dels poders públics espanyols.
Ridao va destacar la inadequació de l’estat d’alarma per configurar aquesta resposta, tot i que va ser aquesta la via escollida pel Govern espanyol a partir del març de 2021, i va subratllat que, en tot cas, aquesta via ha quedat obsoleta amb la jurisprudència recent del Tribunal Constitucional, que ha constituït gairebé una esmena a la totalitat a les opcions preses per l’executiu central en el disseny de la resposta a la pandèmia. En aquest sentit, s’albiren opcions pragmàtiques, assajades, d’altra banda, en el dret comparat, a partir de l’aplicació del dret sectorial específic, entre les quals destaca la Llei orgànica 3/1986, de 14 d’abril, de mesures especials en matèria de salut pública, així com determinades normes de les comunitats autònomes, si bé és cert que l’experiència de la pandèmia mostra la necessitat d’actualitzar aquest marc legislatiu, actualització encara més necessària arran dels pronunciaments del Tribunal Constitucional en relació amb l’estat d’alarma.
Seguidament, Mireia Grau va fer una glosa general del contingut de l’obra, en la que va referir-se, d’entrada, a les tensions que tots els sistemes de distribució territorial del poder i, particularment, els analitzats en el capítol que signa juntament amb Ander Errasti i Jordi Garcia, a saber, Suïssa, Bèlgica, Espanya, el Regne Unit i Itàlia. Tot i així, Grau va destacar, tot enllaçant amb la intervenció anterior, els dèficits particulars que es van donar en el cas espanyol. En aquest sentit, Grau va subratllat que, en general, la situació de crisi ha tendit a posar de relleu la naturalesa fonamental dels diferents sistemes descentralitzats, de manera que, en aquells llocs on els ens subcentrals tenen algun tipus de presència en la presa de decisions de les autoritats centrals —com és el cas de Suïssa—, la gestió de la pandèmia ha estat més respectuosa amb el pluralisme.
Aquest no ha estat pas el cas d’Espanya, on la pandèmia ha agreujat les pulsions recentralitzadores del sistema, que ja s’havien començat a desfermar amb motiu de la crisi econòmica de 2008 i que s’han incrementat al llarg de la darrera dècada. Aquesta valoració va ser compartida pel Conseller de Salut, que va cloure l’acte. Com en les intervencions anteriors, Argimon va referir-se al funcionament del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que va valorar d’una manera raonablement positiva. Tot i així, va expressar un cert recel en relació amb la temptació per part de les autoritats centrals de l’Estat d’aprofitar les dinàmiques generades per la pandèmia per adoptar mesures tendents a la homogeneïtzació del sistema sanitari, limitant encara més les possibilitats de les comunitats autònomes de dur a terme polítiques públiques pròpies en matèria de salut. En aquest context, el Conseller va destacar el valor de l’obra presentada ahir.