Aquest dimarts 14 de juny, s’ha publicat l’article “El control del federalisme estatunidenc: L’eina oblidada de la interposició per fer un crit d’alarma” escrit per Christian G. Fritz, catedràtic emèrit de Dret de la Facultat de Dret de la Universitat de Nou Mèxic.

Quines qüestions aborda el text?
Els estatunidencs han controlat el federalisme des de l’inici de la República, preguntant-se si el govern acabat d’establir en virtut de la Constitució dels Estats Units estava més en sintonia amb la visió de Jefferson, que considerava que la sobirania estatal requeia en la sobirania dels habitants de cada Estat, o amb la visió de Hamilton, qui defensava l’existència d’una nació sobirana basada en la sobirania del poble de tota la nació.

Aquesta sobirania compartida va posar inevitablement a prova l’equilibri de poders entre la nació i els estats. La manca d’una delimitació clara entre tots dos nivells de govern significava que l’equilibri estàtic sempre havia estat un ideal, però mai un fet. A la pràctica, les tensions de la Constitució van generar un federalisme dinàmic que va donar lloc a lluites contínues per l’equilibri de poder. De vegades, la incertesa i el debat constants han debilitat la Unió, de manera més destacada durant la Guerra Civil i en el període posterior a la Constitució de la postguerra, durant la Reconstrucció.

Alguns creien que el govern nacional només assumia els poders atorgats expressament per la Constitució, i que els estats conservaven permanentment totes les altres competències. Altres pensaven que els poders del govern nacional es podien ampliar per aconseguir el necessari i adequat per sostenir la nació, i que els estats ja havien renunciat a la sobirania per aconseguir aquest propòsit.

A diferència de la revisió judicial, la “interposició” (pràctica que feia oposició de les assemblees dels estats federats a les decisions del govern federal que consideraven inconstitucionals) no tenia efectes constitucionals immediats, sinó que estava concebuda per funcionar per mitjà de la pressió política dels estats en un intent de mantenir l’equilibri entre el govern nacional i els governs estatals.

La conseqüència de descriure les assemblees estatals com agents de control va introduir una visió més àmplia del discurs constitucional per garantir que el govern federal es mantingués dins dels seus límits.

Coneix la col·lecció “50 ombres del federalisme”
Aquesta publicació s’emmarca en la col·lecció de “50 ombres de federalisme”, un projecte creat l’octubre de 2017 a la Canterbury Christ Church University per ajudar a informar el debat sobre moltes qüestions relacionades amb el tema del “federalisme” en sentit ampli fruit d’una associació entre el programa de polítiques i relacions internacionals de la Canterbury Christ Church University i la Càtedra de Recerca del Canadà i Quebec en Estudis Canadencs (CREQC) de la Université du Québec à Montréal (UQAM). L’objectiu central d’aquest projecte és proporcionar articles de recerca sintètics, de fàcil accés i d’alta qualitat de manera gratuïta sobre cinc temes principals: estudis de cas, resolució de conflictes, gestió de la diversitat, polítiques públiques i teoria politica. Els articles de recerca inclouen debats sobre temes diversos abstractes i històrics, a més d’il·luminar algunes de les dinàmiques contemporànies dels debats sobre el federalisme.

Fotografia: Pixabay