El Palau Robert va acollir, el passat 20 de maig, la presentació de l’informe “Els límits i l’abast del desenvolupament de la normativa catalana sobre justícia de pau i de proximitat” elaborat per Gerard Martín Alonso, cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern.
L’acte va començar amb la benvinguda del director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Arbós, que va afirmar que aquest informe “posa de manifest que és possible reforçar la justícia de pau com a servei essencial de proximitat per a la ciutadania”. Per al director de l’IEA “tot i les limitacions existents”, encara hi ha “un espai clar d’actuació, especialment en l’àmbit organitzatiu, en la millora dels processos de selecció i en l’enfortiment de les funcions dels jutges de pau”.
Tot seguit, Gerard Martín va presentar l’informe on analitza el marc competencial de la Generalitat en aquest àmbit a partir de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la normativa estatal, la doctrina constitucional i els decrets de traspassos.
En concret, l’informe constata l’existència d’un espai competencial propi de la Generalitat en matèria de justícia de pau, d’acord amb l’article 108 de l’Estat d’autonomia; remarca la necessitat de concretar normativament i organitzativament aquest àmbit competencial en coherència amb el nou model derivat de la Llei orgànica 1/2025; identifica la justícia de proximitat com un àmbit estratègic per reforçar l’accés de la ciutadania a la justícia i la cohesió territorial, i convé que és necessari articular un model propi que integri funcions de gestió, suport i de proximitat que mantingui la figura del jutge de pau i n’adapti el paper al nou context institucional.
L’informe també obre la porta a la Generalitat de Catalunya a marcar criteris i requisits valorables per a la selecció dels jutges i jutgesses de pau i a elaborar un Codi de justícia de pau i de proximitat de Catalunya, un text que aplegui la normativa catalana en aquest àmbit i actualitzi la nomenclatura i que reguli aquest procés de selecció. Martín durant la presentació va afirmar que “La Generalitat pot regular sobre els criteris de selecció dels jutges i jutgesses de pau a Catalunya”.
Un cop feta la presentació, es va iniciar un debat, moderat per l’autor, amb la Sra. Iolanda Aguilar Juncosa, secretària per a l’Administració de Justícia, i la Il·ltre. Sra. Francesca Terrón Collado, presidenta de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, on es va destacar la tasca que duen a terme els jutges de pau per apropar posicions, una funció sovint poc visible però de gran importància.
L’acte va cloure amb la intervenció de l’Hble. Sr. Ramon Espadaler Parcerisas, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, que va reivindicar “el valor de la justícia de proximitat com una eina de cohesió territorial i de servei públic arrelat als municipis”. A més, va assegurar que “els jutges de pau continuen sent una figura útil, propera i amb capacitat d’ajudar a resoldre conflictes quotidians abans que acabin als tribunals”.
L’estudi representa un nou pas per repensar i apropar la justícia de pau a la ciutadania i fer-la més accessible i adaptada a la realitat i diversitat de territori català.
Podeu consultar l’informe íntegre aquí.
