La justícia de pau i de proximitat a Catalunya: límits, reptes i oportunitats 

El Palau Robert va acollir, el passat 20 de maig, la presentació de l’informe “Els límits i l’abast del desenvolupament de la normativa catalana sobre justícia de pau i de proximitat” elaborat per Gerard Martín Alonso, cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern.  

L’acte va començar amb la benvinguda del director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Arbós, que va afirmar que aquest informe “posa de manifest que és possible reforçar la justícia de pau com a servei essencial de proximitat per a la ciutadania”. Per al director de l’IEA “tot i les limitacions existents”, encara hi ha “un espai clar d’actuació, especialment en l’àmbit organitzatiu, en la millora dels processos de selecció i en l’enfortiment de les funcions dels jutges de pau”. 

Tot seguit, Gerard Martín va presentar l’informe on analitza el marc competencial de la Generalitat en aquest àmbit a partir de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la normativa estatal, la doctrina constitucional i els decrets de traspassos

En concret, l’informe constata l’existència d’un espai competencial propi de la Generalitat en matèria de justícia de pau, d’acord amb l’article 108 de l’Estat d’autonomia; remarca la necessitat de concretar normativament i organitzativament aquest àmbit competencial en coherència amb el nou model derivat de la Llei orgànica 1/2025; identifica la justícia de proximitat com un àmbit estratègic per reforçar l’accés de la ciutadania a la justícia i la cohesió territorial, i convé que és necessari articular un model propi que integri funcions de gestió, suport i de proximitat que mantingui la figura del jutge de pau i n’adapti el paper al nou context institucional.  

L’informe també obre la porta a la Generalitat de Catalunya a marcar criteris i requisits valorables per a la selecció dels jutges i jutgesses de pau i a elaborar un Codi de justícia de pau i de proximitat de Catalunya, un text que aplegui la normativa catalana en aquest àmbit i actualitzi la nomenclatura i que reguli aquest procés de selecció. Martín durant la presentació va afirmar que “La Generalitat pot regular sobre els criteris de selecció dels jutges i jutgesses de pau a Catalunya”. 

Un cop feta la presentació, es va iniciar un debat, moderat per l’autor, amb  la Sra. Iolanda Aguilar Juncosa, secretària per a l’Administració de Justícia, i la Il·ltre. Sra. Francesca Terrón Collado, presidenta de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, on es va destacar la tasca que duen a terme els jutges de pau per apropar posicions, una funció sovint poc visible però de gran importància

L’acte va cloure amb la intervenció de l’Hble.Sr. Ramon Espadaler Parcerisas, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, que va reivindicar “el valor de la justícia de proximitat com una eina de cohesió territorial i de servei públic arrelat als municipis”. A més, va assegurar que “els jutges de pau continuen sent una figura útil, propera i amb capacitat d’ajudar a resoldre conflictes quotidians abans que acabin als tribunals”. 

L’estudi representa un nou pas per repensar i apropar la justícia de pau a la ciutadania i fer-la més accessible i adaptada a la realitat i diversitat de territori català

Podeu consultar l’informe íntegre aquí

Paper-clip 18: Una proposta constitucional per al Quebec

El nou paper-clip de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, elaborat pel professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, Marc Sanjaume-Calvet, analitza el Projecte de llei constitucional del Quebec de 2025 com un nou episodi dins del procés d’encaix d’aquesta província canadenca. Aquesta iniciativa, impulsada pel Govern de la Coalition Avenir Québec (CAQ), representa el primer intent recent de formular una arquitectura constitucional pròpia dins el marc federal canadenc, després de dècades marcades per referèndums fallits i reformes inacabades. El text s’inscriu en una proposta de superació del malestar històric del Quebec amb la Constitució canadenca i en tensió entre les concepcions nacionals i socials en aquest territori.

El Projecte proposa una reordenació profunda de l’ordenament jurídic provincial mitjançant tres peces principals que són les que es proposen: una Constitució del Quebec amb vocació de supremacia normativa, una llei d’autonomia constitucional i la creació d’un Consell Constitucional. El text defineix el Quebec com una nació amb una única llengua oficial —el francès— i articula un model que prioritza els drets col·lectius i la identitat nacional, tot subordinant-hi en part els drets individuals. Tot i això, es manté formalment dins l’ordre constitucional canadenc, fet que ha portat a interpretar-lo com una aposta autonomista que evita la ruptura, però reforça simbòlicament la nació quebequesa, en la mesura que també deixa constància de la facultat del Quebec a exercir el dret a decidir de la província a través d’un referèndum en què l’opció guanyadora seria la que obtingués un 50% + 1 dels vots totals, aspecte abordat per la Cort Suprema després del referèndum de 1995.

La iniciativa ha generat una forta polèmica, tant per qüestions procedimentals com de contingut envers a una suposada manca de pluralitat envers les minories. D’una banda, se li retreu la manca d’un veritable procés constituent participatiu; de l’altra, es critiquen aspectes com el possible retrocés democràtic, la limitació dels contrapoders i una definició nacional considerada poc plural. En aquest context, el Projecte es pot llegir tant com una estratègia política del Govern per reforçar la seva posició com un intent real de redefinir l’autogovern.

Finalment, l’experiència quebequesa es presenta com un mirall útil per a altres casos internacionals, ja que planteja dilemes similars sobre els límits de les reformes dins d’estats plurinacionals i la tensió entre reconeixement nacional i efectivitat jurídica.

Si vols llegir el text complet del PaperClip, clica aquí.

La REAF-JSG inicia una nova etapa marcada per la qualitat científica, la digitalització i la projecció internacional

La Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government (REAF-JSG) obté per primer cop el segell de qualitat FECYT en el marc del seu 20è aniversari i desplega un pla estratègic per consolidar-se com a referent internacional

La professora de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, Maria Jesús García Morales, assumeix la direcció de la REAF-JSG

Barcelona, 24 d’abril de 2026 — La Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government (REAF-JSG) inicia una nova etapa orientada a reforçar la seva qualitat científica, impulsar la seva projecció internacional i adaptar-se als nous estàndards de l’edició acadèmica digital. Coincidint amb el seu 20è aniversari (2005–2025), la revista ha obtingut per primera vegada el segell de qualitat de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), atorgat el desembre de 2025, i estrena nova direcció amb la incorporació de la professora Maria Jesús García Morales.

Aquest nou cicle se sustenta en tres eixos: la modernització de la revista, l’adequació als criteris d’excel·lència científica i la transformació digital del model de publicació.

Un full de ruta estratègic per a la consolidació i el creixement

L’Institut d’Estudis de l’Autogovern ha aprovat el Pla d’Acció REAF 2026–2027, que estableix una estratègia per consolidar la revista com a publicació de referència en l’estudi de l’autogovern, el federalisme i la governança multinivell. El Pla articula una resposta institucional basada en la transformació digital, el reforç dels processos editorials i la implementació d’un model de governança més transparent i plural. Entre les principals línies d’actuació destaquen l’establiment de protocols d’ètica científica alineats amb estàndards internacionals i una clara aposta per la internacionalització, amb l’objectiu d’incrementar l’impacte acadèmic i la participació d’autors i institucions internacionals.

A partir de juny de 2027, la revista passarà a publicar-se exclusivament en format digital, reforçant la seva accessibilitat i renovant el seu disseny en aspectes gràfics i formals.

Nou lideratge per consolidar i projectar la revista

La professora titular de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, Maria Jesús García Morales, exerceix com a directora de la revista des del gener de 2026, prenent el relleu de Jordi Jaria-Manzano, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Rovira i Virgili, que n’ha estat director durant el període 2021–2025. García Morales és especialista en federalisme comparat, relacions de cooperació i governança multinivell, amb estades de recerca als Instituts de federalisme de Hannover, Innsbruck, Fribourg (Suïssa) i al Max Planck Institute for Comparative Public Law and International Law (Heidelberg).

El director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Arbós, ha destacat que «la nova etapa de la REAF-JSG reforça el compromís de l’IEA amb la promoció de la recerca d’excel·lència«. Ha subratllat, a més, que «la nostra tasca és esdevenir referents internacionals i, alhora, suscitar vocacions en l’àmbit de l’estudi del federalisme i l’organització territorial del poder”.

La nova directora, Maria Jesús García Morales, ha posat l’accent en la voluntat de consolidar els estàndards de qualitat assolits: «L’obtenció del segell FECYT ens situa en una posició òptima per projectar la revista com a espai de referència en el nostre àmbit d’estudi. Volem reforçar els criteris científics i editorials per atraure noves contribucions i generar un efecte crida que impulsi la recerca d’alt nivell sobre l’organització territorial».

El director sortint, Jordi Jaria-Manzano, ha valorat la trajectòria recent de la publicació: «En els darrers anys, la revista ha recuperat el seu paper com a referent a l’Estat espanyol en matèria de distribució territorial del poder. Aquest camí de consolidació i prestigi ha de tenir continuïtat amb el nou equip, que estic convençut que portarà la REAF-JSG encara més lluny».

Agenda editorial 2026

La REAF-JSG publicarà durant el 2026 dos números monogràfics:

  • El número 43 (juny 2026) estarà dedicat al rol de les segones cambres en sistemes polítics descentralitzats, amb una secció monogràfica coordinada per Félix Mathieu, professor de Ciència Política a la Université du Québec en Outaouais (UQO), i Dave Guénette, professor de dret a la University of Sherbrooke.
  • El número 44 (desembre 2026) se centrarà en l’Estat autonòmic i el repte demogràfic, amb una secció monogràfica coordinada per José María Pérez Medina, expert en administració pública i polítiques territorials vinculat a l’àmbit institucional i acadèmic.

Sobre la REAF-JSG

La Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government (REAF-JSG) és una publicació acadèmica de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern fundada l’any 2005. Especialitzada en l’estudi de l’autogovern, el federalisme i la governança multinivell, publica recerca en català, castellà i anglès i es troba indexada en les principals bases de dades científiques internacionals.

Més informació:

https://web.gencat.cat/ca/generalitat/qui-som/autogovern/institut-estudis-autogovern/reaf-jsg