El passat 14 de març, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern va acollir el seminari “Asimetries i igualtats en estats descentralitzats”, una jornada de debat i anàlisi sobre com diferents models d’organització territorial han abordat l’asimetria constitucional i política.
L’asimetria com a procés en evolució
La primera ponència va ser a càrrec de Patricia Popelier, catedràtica de dret constitucional a la Universitat d’Anvers, qui va exposar com l’asimetria constitucional no és simplement una realitat estàtica, sinó un procés dinàmic que evoluciona segons les tensions entre autonomia i cohesió. No només importa l’abast de l’asimetria (scope matters), sinó també com es desenvolupa i s’implementa en el temps (process matters). Aquesta realitat s’explica per la importància de la identitat nacional i la necessitat de trobar un equilibri entre cohesió i autonomia en els sistemes federals i descentralitzats.
El debat italià sobre el regionalismo differenziato
Des d’Itàlia, Gabriella Saputelli, investigadora de l’ISSiRFA-CNR, va abordar el debat sobre el regionalismo differenziato, un model que busca oferir més autonomia a determinades regions ordinàries per acostar-les a l’estatus de les regions especials. Tot i que la reforma constitucional de 2001 va ampliar les competències regionals, el desenvolupament de l’autonomia diferenciada ha estat complex i subjecte a limitacions jurídiques i polítiques. Una recent sentència del Tribunal Constitucional italià va declarar inconstitucionals algunes parts de la llei, limitant-ne l’aplicació i redefinint els criteris per concedir més competències a les regions ordinàries.
Actualment, la implantació d’un model d’autonomia diferenciada continua sent un repte jurídic i polític, ja que s’han de trobar mecanismes que garanteixin tant la flexibilitat territorial com la cohesió estatal.
L’evolució del cas cors i les asimetries a França
El professor André Fazi, de la Universitat de Còrsega, va presentar la proposta d’un estatut autònom per a Còrsega, en un context en què França, tot i el seu model unitari tradicional, ha desenvolupat excepcions territorials significatives. Va analitzar com algunes regions d’ultramar ja gaudeixen de competències pròpies en matèries com immigració o dret laboral, i fins a quin punt aquest reconeixement diferencial podria aplicar-se també a la Còrsega.
El model asimètric del Regne Unit
Finalment, Paul D. Anderson, professor de la Universitat de Liverpool, va abordar les asimetries en el procés de devolució de poders al Regne Unit, un estat multinacional format per quatre nacions (Escòcia, Gal·les, Irlanda del Nord i Anglaterra), sense una constitució escrita que fixi clarament els límits de la devolució.
El professor Anderson va destacar que el Regne Unit és l’estat més asimètric d’Europa, on no totes les nacions han desenvolupat la seva autonomia de la mateixa manera. Mentre que Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord tenen institucions pròpies, Anglaterra no disposa d’un parlament propi, fet que crea un desequilibri en la presa de decisions en l’àmbit estatal.
Aquesta situació ha generat el que el Dr. Anderson anomena la paradoxa de la devolució: mentre que hi ha un suport popular per a la uniformitat de les polítiques, en la pràctica les preferències varien segons el territori i la política concreta. Aquestes asimetries es reflecteixen en àmbits clau com el finançament dels serveis públics o la fiscalitat, amb diferències significatives entre territoris en àmbits com l’educació o la política sanitària.
L’asimetria com a forma de reconeixement
El col·loqui final va posar sobre la taula el gran dilema de l’asimetria: fins a quin punt és una eina per gestionar la diversitat, i fins a quin punt pot generar tensions en els estats descentralitzats? En la cloenda de la jornada, el director de l’IEA, Xavier Arbós, va subratllar:
“Demanar una política asimètrica és, en certa manera, una manera de demanar reconeixement. Si la diversitat és una realitat i per a algunes persones és un problema, potser l’asimetria és la solució. Una solució que té moltes cares, i en aquesta jornada hem tingut l’oportunitat de veure’n algunes d’interessants.”
L’anàlisi de casos com el del Regne Unit, França, Itàlia o Bèlgica va posar de manifest que l’asimetria constitucional no és només una qüestió de drets i competències, sinó també de reconeixement polític i identitari. Els diferents models analitzats mostren que la diversitat es pot gestionar de moltes maneres, i que sovint les solucions asimètriques són la resposta a les necessitats específiques de cada territori.
