El paper d’un Tribunal Constitucional és fonamental, especialment en societats que han passat per un conflicte i que es troben profundament dividides. En aquests casos, la presència de jutges estrangers pot enfortir la independència judicial i aportar una perspectiva que ajudi a garantir l’autoritat i la imparcialitat de la institució. Tot i això, el debat sobre el seu paper està estretament lligat al context polític i a la influència de la comunitat internacional. Aquest és precisament el cas de Bòsnia i Hercegovina, on la inclusió de jutges estrangers al Tribunal Constitucional ha estat clau per a l’estabilitat postconflicte, però que en els darrers temps ha esdevingut un element de controvèrsia.

Un sistema federal singular

Bòsnia i Hercegovina es va constituir com un sistema federal el 1995, arran dels Acords de Dayton, que van posar fi a la guerra. Aquest sistema federal es caracteritza per la seva complexitat: inclou dues entitats, la República Srpska (RS), de majoria sèrbia i organització unitària, i la Federació de Bòsnia i Hercegovina, que està estructurada en deu cantons amb diverses composicions ètniques. A més, el districte autònom de Brcko, creat el 1999, té un estatus especial a causa de la seva naturalesa multiètnica i posició estratègica.

Aquest sistema combina elements liberals democràtics occidentals amb aspectes del federalisme ètnic, creant un escenari gairebé confederal. El seu equilibri s’ha mantingut gràcies a la intervenció internacional, incloent-hi un alt representant amb poders especials i un Tribunal Constitucional amb una composició particular: sis jutges nacionals i tres jutges estrangers, nomenats pel president del Tribunal Europeu de Drets Humans.

El paper dels jutges estrangers

Els jutges estrangers han format part del Tribunal Constitucional de Bòsnia i Hercegovina des de la seva creació. La seva incorporació tenia com a objectiu garantir la imparcialitat, evitar bloquejos institucionals i contrarestar les divisions ètniques en la presa de decisions. Segons exjutges del Tribunal, aquesta presència també ajudava a introduir coneixements en dret comparat i drets humans, alhora que proporcionava una perspectiva externa essencial en un context de transició postconflicte.

No obstant això, la seva continuïtat ha estat objecte de debat, especialment per part dels líders polítics serbis. En els darrers anys, s’han fet diversos intents per eliminar aquests jutges del Tribunal, sovint sota el pretext de reformes legals. Tanmateix, aquestes propostes no han aconseguit un consens interètnic i han estat rebutjades per inconstitucionals.

La interpretació errònia de la petició de la UE

La presència de jutges estrangers ha esdevingut una de les principals prioritats de l’agenda política de la República Srpska, especialment a instàncies del seu president, Milorad Dodik. Aquesta polèmica s’ha intensificat arran d’una interpretació errònia d’un dictamen de la Comissió Europea sobre l’adhesió de Bòsnia i Hercegovina a la UE. En aquest document, la Comissió inclou la reforma del Tribunal Constitucional com una de les prioritats clau, però el seu objectiu no és l’expulsió immediata dels jutges estrangers, com han afirmat alguns sectors polítics, sinó garantir una major participació nacional en la seva selecció.

L’error d’interpretació ha permès que aquesta qüestió es converteixi en un element de confrontació política interna, amb el risc d’afectar la mateixa funcionalitat del Tribunal. De fet, la falta de nomenaments de nous jutges nacionals ja ha provocat que el Tribunal Constitucional no pugui operar amb normalitat.

Reptes per al federalisme i l’estabilitat democràtica

L’experiència de Bòsnia i Hercegovina posa de manifest que la presència de jutges estrangers en un Tribunal Constitucional pot ser una eina eficaç en processos de postconflicte, però també que el seu paper ha d’evolucionar amb el temps. La transició cap a una estructura plenament nacionalitzada ha de ser gradual i consensuada, per evitar que esdevingui un factor de divisió en lloc d’un mecanisme de garantia.

Aquest debat també té implicacions més enllà del cas bosnià, ja que posa en relleu els reptes del federalisme en contextos de pluralitat ètnica i la necessitat de preservar institucions independents com a pilars fonamentals de l’estabilitat democràtica.

Podeu llegir tot l’article complet, dels autors Jens Woelk i Harun Išeric al web de l’EA.

Jens Woelk és professor titular de Dret Constitucional Comparat (“càtedra Euregio”) a la Universitat de Trento (Itàlia), a la Facultat de Dret i a l’Escola Interdisciplinària d’Estudis Internacionals. Després de doctorar-se en Ciències Jurídiques per la Universitat de Ratisbona (Alemanya), va treballar a Eurac Research a Bozen/Bolzano, a l’Institut de Federalisme Comparat. Harun Išeric és professor i investigador assistent sènior a la Facultat de Dret de la Universitat de Sarajevo. Va ser guardonat amb la beca Sàkharov del Parlament Europeu i la beca ReThink.CEE del German Marshall Fund.

Aquest article forma part del projecte “50 ombres del federalisme”, creat per la Canterbury Christ Church University per a l’estudi de qüestions relacionades amb el federalisme, amb l’objectiu central de proporcionar articles de recerca sintètics, d’alta qualitat i d’accés lliure. Amb aquesta traducció al català, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern vol apropar aquest coneixement al públic local i contribuir al debat sobre models d’organització territorial, facilitant l’accés a perspectives internacionals sobre el federalisme.

El passat 22 de gener, la revista Escrutinio, amb la qual l’Institut d’Estudis de l’Autogovern col·labora activament, va organitzar un seminari al Centro de Estudios Políticos y Constitucionales de Madrid en el marc dels 40 anys de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG). Aquesta jornada va ser una oportunitat per fer balanç sobre l’aplicació de la llei i per reflexionar sobre el sistema electoral a l’Estat espanyol.

Entre els ponents, va destacar la intervenció del Dr. Joan Ridao, exdirector de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i lletrat del Parlament de Catalunya. En la seva exposició, el Dr. Ridao va posar de manifest els efectes de la desproporcionalitat de l’actual sistema electoral estatal, que afavoreix el bipartidisme, i va subratllar la necessitat de revertir aquest biaix majoritari. Segons el professor, aquest desequilibri afecta directament el dret de participació i la qualitat de la representació democràtica, i cal una reforma per avançar cap a un sistema més equitatiu i representatiu.

A banda de la seva tasca organitzant esdeveniments com aquest seminari, Escrutinio és una publicació especialitzada en dret electoral i participació, editada per l’Instituto de Derecho Parlamentario de la Universidad Complutense de Madrid i el Congreso de los Diputados. Aquesta publicació examina els grans temes vinculats a processos electorals, reforma democràtica i participació ciutadana, sempre amb una mirada crítica i constructiva. Esdevenint una plataforma d’anàlisi i reflexió que busca apropar continguts essencials a experts, professionals, acadèmics i al públic interessat.

Escrutinio posa el focus en aspectes clau de l’actualitat electoral, com ara les resolucions de les Juntes Electorals autonòmiques, les reformes per promoure iniciatives legislatives populars i les normes adoptades per a les eleccions al Parlament Europeu. A més, també explora temes com la relació entre tecnologia i eleccions, i el paper dels partits polítics en democràcies modernes, destacant tant avenços com reptes pendents.

Així doncs, des de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, us animem a descobrir Escrutinio, una publicació que promou el debat rigorós i fomenta la comprensió d’aspectes fonamentals de la democràcia.

El passat 16 de gener, la professora Eva Maria Belser, catedràtica de Dret Constitucional i Administratiu de la Universitat de Friburg i presidenta de la International Association of Centers for Federal Studies (IACFS), va protagonitzar una inspiradora conferència a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. Belser va destacar l’Institut com una institució de referència en la recerca i reflexió sobre el federalisme i la distribució del poder territorial, i va fer valdre la col·laboració continuada entre ambdues institucions, que ha enriquit la seva pròpia tasca acadèmica.

Durant la seva intervenció, la professora Belser va abordar el dret al federalisme com a eina per afrontar la complexitat del panorama polític actual. Va traçar una anàlisi històrica del federalisme, subratllant que els estats moderns són un fenomen relativament recent. A través d’un recorregut històric que inclou el Tractat de Pau de Westfàlia de 1648, va explorar com la governança territorial ha evolucionat des d’estructures de poder flexibles fins als models d’estat nació.

El federalisme i els seus reptes històrics

Sobre el Tractat de Pau de Westfàlia, va assenyalar que va establir un sistema jurídic dual: d’una banda, el dret intern d’un estat sobirà, i de l’altra, el dret internacional públic, que regula les relacions entre estats. Aquest model va començar a transformar-se amb els processos de democratització, quan el sobirà deixa de ser un monarca i passa a ser el poble (demos). La noció d’estat nació, entès com a comunitat homogènia, segons Belser, representa més un projecte polític que una realitat, ja que la majoria d’estats no són entitats homogènies.

Els intents d’assimilar pobles diversos dins d’un projecte estatal homogeni han generat tensions històriques i actuals. Des de l’expulsió d’una diputada del parlament danès per parlar groenlandès a la cambra legislativa fins a les polítiques de descolonització després de la Segona Guerra Mundial, aquests esforços reflecteixen la dificultat d’ajustar les fronteres culturals i polítiques. Aquesta resistència ha propiciat moviments d’autonomia i secessió que, avui dia, sumen més de 200 estats al món, en comparació amb els 39 del segle XIX.

Una eina per gestionar la diversitat

En aquest context, la professora Belser va defensar el federalisme com un model que combina unitat i diversitat, cosa que permet compartir governança per a propòsits comuns alhora que respecta l’autonomia i la identitat de les unitats constituents. Va afirmar que “cada cop més pobles han arribat a veure alguna forma de federalisme com l’aproximació institucional més propera a la realitat multinacional del món contemporani.”

La seva intervenció va remarcar l’impacte dels moviments d’autonomia i secessió en el context global, amb exemples des de Sri Lanka fins a Catalunya, demostrant que la gestió de la diversitat cultural i lingüística sovint determina el futur d’aquests moviments. Segons la professora, el federalisme, entenent-lo no només com una federació estricta sinó com una actitud o esperit federal, és clau per gestionar aquesta diversitat i crear unitats estatals atractives per a totes les comunitats.

També va subratllar que la recerca en federalisme ha de centrar-se en qüestions clau: com articular el dret a participar en les decisions nacionals, com crear espais democràtics per a l’exercici del dret a l’autodeterminació i com establir límits adequats a aquest dret per evitar conflictes. Trobar una resposta satisfactòria a aquestes preguntes és el que segons la professora, ens permetria crear una geografia més flexible, possiblement asimètrica, que s’adaptés millor a la realitat complexa en què vivim.

A tall d’exemple, va compartir la seva experiència recent a la República Democràtica del Congo, on s’implementa una constitució federal des de 2006, malgrat les complexitats polítiques i socials del país. Aquest cas posa de manifest que el federalisme pot oferir respostes útils sempre que s’adaptin a les particularitats de cada territori.

Un futur flexible i coordinat

La conferència va concloure amb una invitació a reflexionar sobre el futur dels moviments secessionistes i el paper del federalisme com a eina de cohesió. Segons Belser, cal concebre el federalisme com un sistema de múltiples nivells –local, provincial, nacional, europeu i global–, amb mecanismes democràtics interconnectats que fomentin la cooperació i la innovació de baix cap a dalt.

A més, va destacar que cal crear espais, i respectar el dret a ser escoltats i consultats. La importància de reconèixer el dret a l’autodeterminació de totes les nacions, pobles, comunitats indígenes i minories, i d’adoptar una actitud federal que promogui la convivència i la col·laboració. Finalment, va instar l’Institut a “continuar explorant amb la seva recerca a observar i qüestionar els que es veu en la política i en el sistema legal.”