La identitat col·lectiva, base del nou enfocament del liberalisme polític que proposa Michel Seymour

L’Institut d’Estudis de l’Autogovern ha publicat aquest any 2021 el llibre De la tolerància al reconeixement. Una teoria liberal dels drets col·lectius, del professor Michel Seymour. L’obra, que és el desè volum de la col·lecció Institut d’Estudis de l’Autogovern, aborda la qüestió de l’Estat plurinacional com a model d’organització política. Seymour, reflexiona sobre les condicions que podrien garantir la viabilitat futura de qualsevol forma d’arranjament plurinacional, des d’estats-nació a estats plurinacionals i organitzacions supranacionals regionals i internacionals, que inclouen diferents estats sobirans. Per fer-ho, l’autor divideix l’obra en tres parts.

En la primera: El reconeixement: l’herència d’un concepte, l’autor proporciona justificacions per recórrer a polítiques del reconeixement i respon a les crítiques formulades contra aquesta teoria. Explica que el liberalisme pot proporcionar un marc hospitalari per a la política del reconeixement de manera que aquest integri al seu si una política global de reconeixement per a les persones i per als pobles. Per arribar fins aquesta conclusió, l’autor explica perquè una versió inclusiva i individualista del liberalisme condueix definitivament al rebuig d’una política de reconeixement. Aquesta primera part, acaba amb una crítica a la teoria d’harmonització entre el liberalisme de tipus individualista i els drets dels grups que fa Kymlicka, ja que Seymour considera que parla d’un liberalisme amb “drets diferenciats per grups” i això no és parlar de drets col·lectius, sinó que és parlar de drets que tenen com a subjecte els individus, que són reivindicats pels individus i s’introdueixen per respondre les necessitats dels individus.

El nucli de l’obra, es troba en la segona part: El liberalisme polític i el reconeixement. Seymour, es centra en una idea principal, canviar el liberalisme individualista pel polític, ja que és l’únic que permet el reconeixement dels pobles. Aquest canvi de concepcions liberals l’explica a partir de l’anàlisi exhaustiu de l’obra de filosofia política de John Rawls.

Seymour, s’endinsa en l’obra de Rawls i analitza els temes centrals en la teoria política de l’autor, com ara la tolerància en el reconeixement de la identitat nacional de tots els pobles i l’aplicació dels seus principis de justícia a l’esfera nacional de les societats occidentals; així com també la contrasta amb la concepció neorealista de les relacions internacionals. Aquestes idees, diu Seymour, han rebut moltes crítiques, la majoria d’aquestes, centrades en destacar que l’obra de Rawls només es pot aplicar als pobles dotats d’un estat sobirà, i en conseqüència “no és vigent”. Per a l’autor del llibre, l’obra de Rawls té un enfocament clarament individualista, sense tenir en compte la diversitat que hi ha dintre d’un estat-nació. Aquesta consideració de Seymour, deixa entreveure que l’autor defensa una versió diferent del liberalisme, un enfocament més nou i diferent, modern, que acull els drets dels pobles i la dualitat estat-nació i la plurinacionalitat del poble que conforma l’estat.

Un cop assentades unes bases sòlides, a partir de l’anàlisi exhaustiu de les concepcions filosòfiques i polítiques relacionades amb els estats plurinacionals com a model d’organització política, en la tercera part del llibre, La teoria dels drets col·lectius, l’autor exposa el seu plantejament teòric.

Seymour, considera que hi ha una sèrie de característiques clau per a què es generi una identitat col·lectiva. Els pobles han de tenir una identitat institucional encara que aquesta identitat no impliqui una organització política. És necessària l’existència de béns institucionals o participatius, és a dir, béns comuns de tots els que configuren el poble. S’han d’establir obligacions als ciutadans, s’han de restringir les llibertats dels membres i s’han d’adaptar els drets a les necessitats de cada comunitat. Com es pot veure, l’autor només concep la idea de poble en quan aquest es refereix a col·lectius, ja que els pobles “són les fonts últimes de la diversitat cultural” i en conseqüència, són els únics subjectes dels drets col·lectius. El fet està en què certs grups s’han agrupat per interessos individuals (sexe, orientació sexual, raça, color, etc.) per la qual cosa els interessos que representen són interessos individuals, i d’aquí la importància de generar un model basat en els pobles, un col·lectiu format per molts grups diferents.

La teoria de col·lectius de Seymour és un nou enfocament dins el marc del liberalisme polític. Encaixa perfectament amb el model de la nació actual, concebuda com “una identitat pública comuna que permet admetre identitats públiques diverses”. Les nacions fan intervenir una identitat pública comuna construïda a partir d’una o de diverses llengües, institucions i històries públiques comunes. Segons l’autor, aquesta nova concepció liberal és la que ha de garantir la viabilitat futura de qualsevol forma d’arranjament plurinacional. A més, ha de servir per crear un nou corrent de liberalisme polític, que trenqui amb la visió clàssica centrada en la individualitat de l’estat-nació, i que es centri en la diversitat dintre d’aquests, tant dels pobles com de les persones.

Debat sobre la descentralització i capacitat fiscal

En el context de l’etern debat sobre el finançament de les comunitats autònomes, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 va sortir un model tributari que implicava la transferència a la Generalitat de determinats impostos, bé en la seva integritat, bé per trams, d’acord amb una dinàmica de coresponsabilitat fiscal de les comunitats autònomes de règim comú que s’havia iniciat amb la cessió del 15% de l’IRPF el 1993. La Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb Estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, va traslladar, a grans trets, el sistema previst a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al conjunt de les comunitats autònomes de règim comú, amb la idea de què no hi ha la possibilitat d’un finançament singular per a les comunitats no forals.

Aquest règim s’ha mantingut més o menys inalterat fins a dia d’avui, encara que ha experimentat alguna revisió en relació amb l’impost sobre els hidrocarburs, tot i que no ha tancat el debat en relació amb el (sub)finançament de les comunitats autònomes. En aquest context, el pròxim dimecres 24 de novembre, a les 9 h, es durà a terme el seminari ‘Descentralització i autonomia fiscal’, a l’Auditori del Palau de la Generalitat, acte que organitza l’Institut d’Estudis de l’Autogovern juntament amb el Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. El director de l’Institut, Joan Ridao, i el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, presidiran la sessió.

L’acte es dividirà en tres parts. En primer lloc, Núria Bosch, catedràtica d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, intervindrà amb la ponència “Descentralització i autonomia fiscal: Experiència internacional”. Seguidament, Marta Espasa, secretària d’Hisenda Pública de la Generalitat de Catalunya, presentarà la seva aportació sota el títol de “Capacitat fiscal de la Generalitat: situació actual”. Finalment, l’acte acabarà amb la taula rodona sobre el futur de l’autonomia fiscal a Catalunya, moderada pel director de l’Institut, Joan Ridao. Hi prendran part Guillem López, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i conseller independent del Consell de Govern del Banc d’Espanya, Maite Vilalta, professora titular d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona i vicerectora d’Igualtat i Acció Social de la Universitat de Barcelona, i Santiago Lago, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Vigo i director del grup d’Investigació GEN (Governance and Economics research Network). Un cop acabades les intervencions dels experts, hi haurà un torn de debat, obert a les preguntes dels assistents.

Per poder assistir a l’acte, cal inscriure’s mitjançant el formulari o trucant al telèfon de l’Institut, 933429800. La inscripció a l’activitat estarà oberta fins a les 12 h del dia 21 de novembre. La taula rodona es podrà seguir en directe al canal de YouTube de l’Institut, a través d’aquest enllaç i també mitjançant el compte de Twitter de l’Institut, on es farà un seguiment puntual de les intervencions més destacades dels ponents. Des de l’Institut esperem que aquest acte contribueixi a recuperar un debat pendent, que incideix en un dels problemes més evidents i nuclears en l’Estat autonòmic.

Publicació de la legislació catalana aprovada durant el segon quadrimestre de 2021

Font: Parlament de Catalunya

Ja està disponible al web de l’Institut el recull de legislació catalana aprovada durant el període comprès entre l’1 de maig i el 31 d’agost, que signa Helena Mora, responsable d’estudis de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern. L’estudi, que es divideix en tres blocs, recull les normes catalanes que s’han aprovat a causa de l’aprovació o modificació de lleis estatals, les normes sectorials, i el Decret llei 15/2021, de 6 de juliol, de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya.

El període de l’estudi es caracteritza per tres fets: en primer lloc, l’elecció del senyor Pere Aragonès com a President de la Generalitat de Catalunya; en segon lloc, la prorrogació de l’estat de l’arma, tot i que l’impacte normatiu ha estat menor i, de fet, a normativa aprovada durant aquest període és menys ingent que durant l’any 2020 i el primer quadrimestre de 2021; i, finalment, perquè de l’1 de maig al 31 d’agost de 2021, no s’ha aprovat cap llei al Parlament de Catalunya, mentre que el Govern que encapçala l’esmentat nou president de la Generalitat ha aprovat vuit decrets llei.

El primer bloc del recull es centra en les normes que s’aproven a causa de l’aprovació o modificació de lleis estatals. Per un costat, tracta el Decret llei 13/2021, de 22 de juny, pel qual es regula la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya i el Registre de professionals sanitaris objectors de consciència, en desenvolupament de la Llei orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia. L’objecte del decret llei és la creació i regulació de la Comissió de Garantia i Avaluació del dret a la prestació d’ajuda per morir de Catalunya, així com del Registre de professionals sanitaris objectors de consciència per portar a terme l’ajuda per morir en desenvolupament dels articles 16 i 17 de la Llei orgànica 3/2021.

L’altre normativa que inclou aquest apartat del recull, és el Decret llei 19/2021, de 31 d’agost, pel qual s’adapta el Codi civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat. Això vol dir que, a partir de l’entrada en vigor de la reforma estatal, els pressupòsits de la tutela, la curatela i la potestat parental prorrogada o rehabilitada que regula el Codi civil de Catalunya s’eliminen i deixen de poder-se aplicar en el futur. La norma encarrega al Govern que, en el termini de dotze mesos, presenti un projecte de llei en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica que haurà de tenir en compte els treballs en curs als quals s’ha al·ludit anteriorment.

El segon bloc del recull es centra en les normes sectorials, i les classifica en quatre categories: funció pública, ramaderia, joc i tributs. En el període analitzat, a diferència dels mesos anteriors, únicament dues de les normes aprovades esmenten en els seus preàmbuls la situació produïda per la pandèmia com a motiu total o parcial de la regulació que tenen per objecte.

En l’apartat de funció pública, s’analitza el Decret llei 18/2021, de 27 de juliol, sobre l’increment retributiu per a l’any 2021 i la recuperació parcial de l’import de la paga extraordinària de l’any 2014 per al personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya. Una norma que té un doble objecte: d’una banda, establir l’increment retributiu per a l’any 2021 (art.1) i la recuperació parcial de l’import de la paga extraordinària de l’any 2014 per al personal del sector públic de la Generalitat de Catalunya (art 2).

L’altre regulació que s’analitza en aquest apartat és el Decret llei 14/2021, de 22 de juny, pel qual es modifica la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, per tal d’introduir-hi la tipificació com a infracció de determinades conductes d’assetjament i l’establiment de la descripció dels elements que integren la uniformitat del cos de Mossos d’Esquadra, i pel qual es modifica la disposició transitòria setena de la Llei 3/2008, de 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport, per deixar en suspens la vigència dels apartats 1 i 3 d’aquesta Llei.

Pel que fa en matèria de ramaderia, el recull inclou el Decret llei 17/2021, de 20 de juliol, pel qual s’adopten mesures extraordinàries de limitació a la densitat ramadera. L’objecte d’aquest decret llei és l’establiment de mesures extraordinàries de limitació a la densitat ramadera durant un període de 4 anys, amb la finalitat de reduir i prevenir la contaminació causada o provocada pels nitrats d’origen agrari en les zones vulnerables amb un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a 1,2.

En relació al joc, durant el període analitzat, s’ha aprovat el Decret llei 16/2021, de 13 de juliol, d’aprovació de mesures urgents d’ordenament del joc de loteria reservat a la Generalitat de Catalunya. L’aprovació d’aquesta normativa, té com a propòsit adequar l’activitat del joc de loteria reservat a la Generalitat de Catalunya a la nova forma jurídica i organitzativa de l’entitat que té encomanada aquesta activitat (Loteries de Catalunya, SAU), per a què la pugui dur a terme.

L’última normativa sectorial que s’ha aprovat durant aquests tres mesos que el recull analitza, és el Decret llei 12/2021, de 18 de maig, relatiu a l’impost sobre les estades en establiments turístics. Aquesta norma, no va entrar en vigor fins el passat mes d’octubre, ja que degut a la delicada situació econòmica del sector turístic, se’n va ajornar l’aplicació efectiva fins a després de la temporada d’estiu. L’objectiu d’aquest regulació, consisteix en la creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.

Aquestes dues últimes normatives de caràcter sectorial, són les úniques normes amb rang de llei que fan referència en els seus preàmbuls a la crisi sanitària, econòmica i social produïda per la COVID-19.

Finalment, l’últim apartat del recull es dedica al Decret llei 15/2021, de 6 de juliol, de creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya. Aquesta normativa, neix arrel del procediment incoat pel Tribunal de Comptes contra trenta-quatre ex-alts càrrecs del Govern, a causa d’un presumpte ús de fons públics en la promoció exterior del procés independentista.

L’objectiu d’aquest Fons, és donar cobertura a tots aquelles persones que tinguin o hagin tingut la condició de personal al servei de l’Administració de la Generalitat i dels ens i organismes del seu sector públic, d’alts càrrecs i de membres del Govern per actuacions realitzades en l’exercici del seu càrrec, que hagin actuat en favor de la Generalitat i les seves accions puguin derivar en “danys corporals i materials i les conseqüències directes d’aquests danys, així com els perjudicis econòmics purs, no conseqüència de danys materials i/o corporals previs, causats per acció o omissió a terceres persones en exercici de la seva activitat, així com la responsabilitat civil professional, inclosa la responsabilitat comptable, mentre no recaigui sentència ferma”.

Tot i l’aprovació d’aquest decret llei, cap entitat financera va prestar aval que pogués ser garantit a càrrec del Fons. A conseqüència d’això, l’Institut català de Finances va emetre els avals que el Tribunal de Comptes requeria com a fiança solidària als esmentats afectats per les actuacions prèvies. Tanmateix, el Tribunal de Comptes no va admetre els esmentats avals.