Ahir dimarts 17 de gener, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern va celebrar l’acte de lliurament del Premi IEA 2022 per part del President de la Generalitat, el Molt Hble. Sr. Pere Aragonès, acte que va ser presentat pel Director de l’Institut, Sr. Joan Ridao. El President va fer una al·locució al final de la cerimònia on va posar en valor que premis com aquest reconeixen “la recerca científica encaminada a millorar la governança, les institucions” i així “oferir una millor atenció a la ciutadania”. En aquesta línia, també va agrair la tasca del propi Institut d’Estudis de l’Autogovern per la seva contribució “a què les institucions d’autogovern del país siguin més modernes i innovadores”.

El premi 2022 s’ha atorgat de forma ex aequo als articles “The Burden of a Violent Past: Formative Experiences of Repression and Support for Secession in Catalonia”, publicat a la revista British Journal of Political Science, els autors del qual són Antoni Rodon, professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i Raül Tormos, investigador sènior del Centre d’Estudis d’Opinió; i “Explaining Intergovernmental Coordination during the COVID-19 Pandemic: Responses in Australia, Canada, Germany, and Switzerland”; publicat a la revista Publius, les autores del qual són Johanna Schnabel, professora de Ciència Política de la Freie Universität de Berlin, i Yvonne Hegele-Lang, investigadora de l’Institut de Gestió Pública de la Zürcher Hochschule für Angewandte Wissenschaften (Winterthur).

L’acte va ser precedit per la reunió anual del Consell Rector de l’Institut, on el director de la institució va presentar la memòria de l’any 2022 i el pla d’activitats previstes pel 2023. Aquesta sessió va comptar amb la participació del President de la Generalitat, la consellera de Presidència, la Sra. Laura Vilagrà, el conseller d’Universitats i Recerca, el Sr. Joaquim Nadal, la consellera de Justícia, Drets i Memòria, la Sra. Gemma Ubasart i de la cap de l’Àrea de Recerca de l’IEA, com a secretària, Mireia Grau.

També van assistir-hi la directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Mercè Corretja, el president de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Jaume Vernet, en representació de la Universitat de Lleida, el professor Daniel Fernández, en representació de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Sr. Màrius Martínez, en representació de la Universitat Rovira i Virgili, el professor Víctor Manuel Merino, i en representació de la Universitat Pompeu Fabra, el professor David Sancho Royo.

El proper dimarts 17 de gener es reuneix el Consell Rector de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, en la qual la institució rendeix comptes de la seva activitat durant l’any anterior. És ocasió per fer una repassada a totes les iniciatives que s’han desenvolupat al llarg del 2022 per part de l’Institut, any en què ha tornat a la seva seu històrica del Palau Centelles i en què s’ha desplegat una considerable activitat per recuperar el paper de la institució com a referent en la recerca i la reflexió en matèria d’autogovern.

La primera activitat de l’any va ser la presentació al Palau Robert del número 34 de la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal for Self-Government (REAF-JSG), publicada el desembre del 2021, que incloïa una secció monogràfica dedicada a l’estudi de l’autonomia indígena. Durant el mateix mes de gener, es va dur a terme la reunió anual del Consell Rector i es van lliurar els Premis IEA 2021. Pel que fa a les publicacions, es va encetar una nova línia, la col·lecció PaperClip, amb el treball “Les inversions de l’Estat a Catalunya. Quins són els millors mecanismes per garantir-les?”, de Gerard Martín i Alonso.

Al febrer va tenir lloc el seminari “Els fons europeus Next-GenerationEU: reptes per a les administracions públiques”, que es va dur a terme al Palau de Pedralbes, amb la presència de diferents experts d’arreu. Al mes de març es va organitzar un seminari centrat en analitzar i debatre sobre les polítiques de gènere a Catalunya. Aquest acte es va fer al Palau de la Generalitat i els resultat de la sessió han derivat en la secció monogràfica del número 36 de la REAF-JSG, publicat el desembre passat. Aquell mes, la institució també va acollir la presentació dels resultats del projecte europeu IMAJINE, centrat en buscar polítiques integradores que permetin abordar amb més eficàcia les desigualtats territorials dins de la UE, acte que es va dur a terme al Palau de Pedralbes.

Durant l’abril l’IEA va organitzar dues activitats. A principis de mes va coorganitzar amb l’Institut d’Estudis Autonòmics de les Illes Balears el primer seminari sobre “Autonomia, costes i litoral”, que es va realitzar a Palma de Mallorca. D’altra banda es va organitzar, juntament amb el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, el seminari ‘L’àmbit d’actuació de la Generalitat en matèria de seguretat pública: competències i reptes’, acte que va tenir lloc a la seu del mateix Departament. Així mateix, a l’abril es va publicar l’informe “La modificació de la normativa reguladora de la llengua en l’ensenyament per donar resposta a la sentència del TSJC de 16 de desembre de 2020”.

El maig es va publicar el llibre Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya, que es va presentar al Palau de la Generalitat. També es va organitzar la jornada d’estudi ‘Repensant el govern local: cap a la fi de la uniformitat’, que es va dur a terme a la mateixa ubicació. A finals de mes, es van publicar els reculls de legislació catalana i estatal aprovada durant el període comprès entre el gener i l’abril del 2022 i també l’informe “El marge de què disposa la Generalitat de Catalunya per establir una política pública pròpia en matèria audiovisual”.

El juny es va publicar el llibre Col·laboració i conflicte entre l’Estat i les comunitats autònomes en temps de pandèmia, que es va presentar a la sala d’actes de l’Hospital Clínic de Barcelona. També va sortir a la llum el segon número de la col·lecció ‘PaperClip’, titulat “Governança i feminisme: la incorporació de la corresponsabilitat social”, a càrrec de la professora Cristina Sánchez Miret. Aquell mes es va produir, així mateix, el trasllat a la seu històrica de la institució, al Palau Centelles.

L’1 de juliol es va realitzar la jornada “Possibilitats i límits de les competències autonòmiques en matèria d’habitatge”, al Palau de la Generalitat, uns dies després, el dia 15, es va dur a terme el seminari “Ha millorat la situació de la infància migrant el 2022? Incidències polítiques i novetats legislatives”, ja al Palau Centelles. A finals de mes, es va presentar el número 35 de la REAF-JSG, amb una secció monogràfica centrada en el poder judicial i l’estat autonòmic. A banda, també es va publicar el tercer número de la col·lecció ‘PaperClip’, “Els efectes del sistema electoral a Catalunya en perspectiva comparada”, del professor Macià Serra, així com l’anàlisi de la jurisprudència constitucional relativa a a l’organització territorial de l’Estat del primer quadrimestre de 2022.

Al setembre es va organitzar el primer acte descentralitzat de la història de l’IEA amb el workshop “Climate Change Governance in EU Decentralized Member States: A Comparative Review” (La governança del canvi climàtic en els estats descentralitzats de la Unió Europea: una visió comparativa), a la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, que va ser un side event del Congrés anual de l’European Environmental Law Forum, realitzat a la mateixa ciutat. A finals de mes, es va iniciar el cicle de ponències ‘Autogovern: mirades en un món complex’, amb la sessió de “Plurinacionalitat i gestió de la diversitat: el cas d’Afganistan” a càrrec d’Èlia Susanna, investigadora de la Universitat de Lleida, i directora de la School of Peace and Global Studies. En clau de publicacions, va veure la llum el treball “Gestió de la COVID-19 i preferències de (des)centralització a Catalunya”, el quart número de la col·lecció ‘PaperClip’, elaborat per Berta Barbet. També es van publicar durant el mes de setembre els reculls de legislació catalana i estatal aprovada durant el període maig-agost 2022.

A l’octubre, es va presentar el llibre Sobirania i autogovern. Dret natural i propietat en el pensament polític del segle XVII, de la col·lecció ‘Clàssics del federalisme’, a la Reial Acadèmia de les Bones Lletres. Es recuperava així una col·lecció de la qual no hi havia hagut novetats des del 2016. També, es va fer el segon seminari sobre “Autonomia, costes i litoral”, en aquest acop a la Universitat de Girona. Aquest mes també es va publicar l’anàlisi de les sentències i interlocutòries dictades pel Tribunal Constitucional que afecten els àmbits i matèries vinculades a l’organització territorial de l’Estat, durant el segon quadrimestre de 2022.

L’última activitat presencial de l’any, va ser el seminari “Elements clau per a un disseny electoral. El cas de Catalunya”. Aquest acte es va fer a finals de novembre al Palau Centelles i va comptar amb la participació de diferents experts en format de taula rodona. Durant el mateix mes, es van resoldre els Premis IEA, en aquesta edició només amb la categoria “Millor article acadèmic publicat sobre l’organització territorial del poder”.

El mes de desembre, es va publicar el número 36 de la REAF-JSG, amb una secció monogràfica centrada en les polítiques de gènere a Catalunya. També, es va resoldre el programa de beques i ajuts a la recerca en l’àmbit de l’organització territorial del poder. A diferència de l’edició anterior, marcada per la pandèmia de la COVID-19, aquesta edició ja va comptar amb les quatre modalitats.

Finalment, cal destacar que enguany s’ha dut a terme una política de potenciació de la presència de l’Institut a les xarxes socials, amb la creació dels respectius perfils d’Instagram i de LinkedIn, a més de seguir generant informació periòdica en els canals de difusió ja existents: Twitter, Butlletí, YouTube i Blog. Tota aquesta informació estarà disponible de manera detallada al nostre web després de la reunió del Consell Rector el pròxim dimarts.

Ja està disponible el número 36 de la Revista d’Estudis Autonòmics-Journal of Self-Government (REAF-JSG). En aquesta ocasió, conté una secció monogràfica dedicada a l’anàlisi dels diversos aspectes relacionats amb l’impacte de les polítiques de gènere, d’acord amb una perspectiva basada en la incorporació de la perspectiva feminista a les polítiques públiques i les regulacions en les democràcies liberals continentals. Tot constatant els reptes que encara queden per afrontar, els diversos treballs incorporats a la secció monogràfica ofereixen un panorama ampli i divers de la qüestió, tot fent balanç i aportant una prospectiva de futur.

La creació el 2021 del Departament d’Igualtat i Feminismes posa de manifest la importància que han adquirit les demandes relatives a la igualtat efectiva d’homes i dones, per superar la situació de sotmetiment i de desavantatge que la majoria de les dones per la seva condició de dones experimenten encara avui dia. Pel seu caràcter transversal, les qüestions relatives a la igualtat entre homes i dones afecten al conjunt de les polítiques públiques i, en aquest sentit, pel que fa a Catalunya es projecten sobre les més variades dimensions de l’autogovern. En aquest sentit, no es pot concebre el conjunt de polítiques que constitueixen el desplegament de l’autogovern per part de les institucions catalanes sense una perspectiva de gènere, que en determina l’orientació en alguns casos, de la mateixa manera que en mostra les mancances en altres.

Els continguts de la secció monogràfica, a partir de les contribucions que es van realitzar en el seminari que es va dur a terme el 25 de març de 2022, han estat coordinats per les professores Neus OIiveras Jané i Laura Román Martín, les quals han elaborat, així mateix sengles articles per aquest número. En concret, la primera ofereix una aportació relativa al marc jurídic general en relació amb qüestió, titulada “Les polítiques de gènere de la Generalitat de Catalunya i la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes”, mentre que la segona se centra en l’aspecte més dolorós i devastador de la desigualtat, a saber, la violència masclista, amb l’article titulat “La Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista: reflexions a propòsit de la seva reforma per la llei 17/2020”.

Els dos articles esmentats ofereixen una perspectiva panoràmica del marc jurídic actual en relació amb el combat contra la desigualtat entre homes i dones, i contribueixen a situar la resta de contribucions de la secció monogràfica, que analitzen aspectes sectorials molt rellevants en relació amb la qüestió. En tot cas, abans d’aquestes anàlisis sectorials, se situa l’article de Sílvia Claveria Alias, titulat “La representació de les dones a les institucions públiques”, en el que s’analitza com les dones s’integren en les estructures de poder representatives i, per tant, les seves possibilitats d’acció política institucional, que són determinants a l’hora de produir polítiques i regulacions que combatin la desigualtat.

Seguidament, hi ha la contribució de Núria Pumar Beltran, la qual, sota el títol de “Les polítiques de igualtat de gènere en el treball a Catalunya: una mirada competencial”, examina les possibilitats d’intervenció de la Generalitat de Catalunya en el món del treball per promoure estratègies efectives adreçades a superar les limitacions que les dones troben a l’hora d’accedir a un lloc de treball. Un altre aspecte fonamental en matèria d’igualtat entre homes i dones és el món de l’educació, que analitzen Núria Solsona Pairó i Marina Subirats Martori en l’article titulat “Polítiques per la igualtat a Catalunya: l’àmbit educatiu. Una gota d’aigua lila enmig de l’oceà”. Per la seva banda, Anna Rovira, Núria Puig, Susanna Soler, Anna Vilanova i Pedrona Serra s’ocupen de l’àmbit esportiu, tradicionalment molt masculinitzat, amb la contribució titulada “Les polítiques d’igualtat en matèria esportiva a Catalunya”.

Un àmbit sectorial particularment interessant, en el que conflueixen discriminacions i exclusions diverses, és l’àmbit penitenciari, el qual és analitzat per Núria Torres Bonet en l’article “Dona i presó: balanç de les polítiques de gènere a Catalunya en l’àmbit de l’execució penal”. Lluny de les presons, en un espai de reconeixement social significatiu com és l’Acadèmia es poden apreciar encara els biaixos sistemàtics de gènere en la societat així com les polítiques correctores que poden desenvolupar-s’hi, tal com mostra la contribució d’Inma Pastor Gosálbez, titulada “Les polítiques d’igualtat per raó de gènere a la ciència a Catalunya: entre la regulació jurídica i l’acció política”. Finalment, per concloure la secció monogràfica, s’analitza allò que, més enllà de les polítiques articulades des de la Generalitat, poden fer els ens locals, amb la contribució de Mònica Gelambí Torrell titulada “Les polítiques de gènere en àmbit local”.

Més enllà de la secció monogràfica, el número incorpora així mateix tres treballs en la secció general. El primer d’ells, que signa Francisco Javier Donaire, analitza la possibilitat d’impugnació de les lleis autonòmiques per part dels respectius executius, tot considerant l’estrany camí legislatiu de l’article 32.3 de la Llei orgànica del tribunal constitucional. El treball rep el títol de “Inimpugnabilidad de leyes territoriales por Gobiernos de la misma Comunidad Autónoma: Jurisprudencia constitucional… y un precepto “desaparecido” (artículo 32.3 LOTC)”. Seguidament, el treball de Javier Antón Merino titulat “Entre dos Uniones, el camino de Escocia hacia el IndyRef2” s’ocupa de la situació constitucional escocesa en el moment present, amb la possibilitat d’uns segon referèndum sobre la independència. Finalment, la Revista publica un nou treball en relació amb l’autonomia indígena a l’estela de la secció monogràfica publicada en el número 34, a saber, “Cherán, Ayutla, Oxchuc: la judicialización del derecho al autogobierno en los municipios indígenas de México”, d’Ivette Ayvar Acosta i Pierre Gaussens.