El nou paper-clip de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, elaborat pel professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, Marc Sanjaume-Calvet, analitza el Projecte de llei constitucional del Quebec de 2025 com un nou episodi dins del procés d’encaix d’aquesta província canadenca. Aquesta iniciativa, impulsada pel Govern de la Coalition Avenir Québec (CAQ), representa el primer intent recent de formular una arquitectura constitucional pròpia dins el marc federal canadenc, després de dècades marcades per referèndums fallits i reformes inacabades. El text s’inscriu en una proposta de superació del malestar històric del Quebec amb la Constitució canadenca i en tensió entre les concepcions nacionals i socials en aquest territori.
El Projecte proposa una reordenació profunda de l’ordenament jurídic provincial mitjançant tres peces principals que són les que es proposen: una Constitució del Quebec amb vocació de supremacia normativa, una llei d’autonomia constitucional i la creació d’un Consell Constitucional. El text defineix el Quebec com una nació amb una única llengua oficial —el francès— i articula un model que prioritza els drets col·lectius i la identitat nacional, tot subordinant-hi en part els drets individuals. Tot i això, es manté formalment dins l’ordre constitucional canadenc, fet que ha portat a interpretar-lo com una aposta autonomista que evita la ruptura, però reforça simbòlicament la nació quebequesa, en la mesura que també deixa constància de la facultat del Quebec a exercir el dret a decidir de la província a través d’un referèndum en què l’opció guanyadora seria la que obtingués un 50% + 1 dels vots totals, aspecte abordat per la Cort Suprema després del referèndum de 1995.
La iniciativa ha generat una forta polèmica, tant per qüestions procedimentals com de contingut envers a una suposada manca de pluralitat envers les minories. D’una banda, se li retreu la manca d’un veritable procés constituent participatiu; de l’altra, es critiquen aspectes com el possible retrocés democràtic, la limitació dels contrapoders i una definició nacional considerada poc plural. En aquest context, el Projecte es pot llegir tant com una estratègia política del Govern per reforçar la seva posició com un intent real de redefinir l’autogovern.
Finalment, l’experiència quebequesa es presenta com un mirall útil per a altres casos internacionals, ja que planteja dilemes similars sobre els límits de les reformes dins d’estats plurinacionals i la tensió entre reconeixement nacional i efectivitat jurídica.
Si vols llegir el text complet del PaperClip, clica aquí.
