Ahir dimarts 17 de gener, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern va celebrar l’acte de lliurament del Premi IEA 2022 per part del President de la Generalitat, el Molt Hble. Sr. Pere Aragonès, acte que va ser presentat pel Director de l’Institut, Sr. Joan Ridao. El President va fer una al·locució al final de la cerimònia on va posar en valor que premis com aquest reconeixen “la recerca científica encaminada a millorar la governança, les institucions” i així “oferir una millor atenció a la ciutadania”. En aquesta línia, també va agrair la tasca del propi Institut d’Estudis de l’Autogovern per la seva contribució “a què les institucions d’autogovern del país siguin més modernes i innovadores”.
L’acte va ser precedit per la reunió anual del Consell Rector de l’Institut, on el director de la institució va presentar la memòria de l’any 2022 i el pla d’activitats previstes pel 2023. Aquesta sessió va comptar amb la participació del President de la Generalitat, la consellera de Presidència, la Sra. Laura Vilagrà, el conseller d’Universitats i Recerca, el Sr. Joaquim Nadal, la consellera de Justícia, Drets i Memòria, la Sra. Gemma Ubasart i de la cap de l’Àrea de Recerca de l’IEA, com a secretària, Mireia Grau.
També van assistir-hi la directora del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Mercè Corretja, el president de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Jaume Vernet, en representació de la Universitat de Lleida, el professor Daniel Fernández, en representació de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Sr. Màrius Martínez, en representació de la Universitat Rovira i Virgili, el professor Víctor Manuel Merino, i en representació de la Universitat Pompeu Fabra, el professor David Sancho Royo.
El director de l’IEA, Joan Ridao, en la presentació de l’acte de lliurament del Premi IEA 2022.El President de la Generalitat lliurant el Premi a la professora Johanna Schnabel. La professora Johanna Schnabel durant el seu discurs de premiada.Raül Tormos i Toni Rodon, rebent el premi de la mà del President de la Generalitat.Raül Tormos, durant el discurs de premiat. El President de la Generalitat, el Molt Hble. Sr. Pere Aragonès, fent el discurs de tancament de l’acte.
El proper dimarts 17 de gener es reuneix el Consell Rector de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, en la qual la institució rendeix comptes de la seva activitat durant l’any anterior. És ocasió per fer una repassada a totes les iniciatives que s’han desenvolupat al llarg del 2022 per part de l’Institut, any en què ha tornat a la seva seu històrica del Palau Centelles i en què s’ha desplegat una considerable activitat per recuperar el paper de la institució com a referent en la recerca i la reflexió en matèria d’autogovern.
Al febrer va tenir lloc el seminari “Els fons europeus Next-GenerationEU: reptes per a les administracions públiques”, que es va dur a terme al Palau de Pedralbes, amb la presència de diferents experts d’arreu. Al mes de març es va organitzar un seminari centrat en analitzar i debatre sobre les polítiques de gènere a Catalunya. Aquest acte es va fer al Palau de la Generalitat i els resultat de la sessió han derivat en la secció monogràfica del número 36 de la REAF-JSG, publicat el desembre passat. Aquell mes, la institució també va acollir la presentació dels resultats del projecte europeu IMAJINE, centrat en buscar polítiques integradores que permetin abordar amb més eficàcia les desigualtats territorials dins de la UE, acte que es va dur a terme al Palau de Pedralbes.
Finalment, cal destacar que enguany s’ha dut a terme una política de potenciació de la presència de l’Institut a les xarxes socials, amb la creació dels respectius perfils d’Instagram i de LinkedIn, a més de seguir generant informació periòdica en els canals de difusió ja existents: Twitter, Butlletí, YouTube i Blog. Tota aquesta informació estarà disponible de manera detallada al nostre web després de la reunió del Consell Rector el pròxim dimarts.
Ja està disponible el número 36 de la Revista d’Estudis Autonòmics-Journal of Self-Government (REAF-JSG). En aquesta ocasió, conté una secció monogràfica dedicada a l’anàlisi dels diversos aspectes relacionats amb l’impacte de les polítiques de gènere, d’acord amb una perspectiva basada en la incorporació de la perspectiva feminista a les polítiques públiques i les regulacions en les democràcies liberals continentals. Tot constatant els reptes que encara queden per afrontar, els diversos treballs incorporats a la secció monogràfica ofereixen un panorama ampli i divers de la qüestió, tot fent balanç i aportant una prospectiva de futur.
La creació el 2021 del Departament d’Igualtat i Feminismes posa de manifest la importància que han adquirit les demandes relatives a la igualtat efectiva d’homes i dones, per superar la situació de sotmetiment i de desavantatge que la majoria de les dones per la seva condició de dones experimenten encara avui dia. Pel seu caràcter transversal, les qüestions relatives a la igualtat entre homes i dones afecten al conjunt de les polítiques públiques i, en aquest sentit, pel que fa a Catalunya es projecten sobre les més variades dimensions de l’autogovern. En aquest sentit, no es pot concebre el conjunt de polítiques que constitueixen el desplegament de l’autogovern per part de les institucions catalanes sense una perspectiva de gènere, que en determina l’orientació en alguns casos, de la mateixa manera que en mostra les mancances en altres.
Els continguts de la secció monogràfica, a partir de les contribucions que es van realitzar en el seminari que es va dur a terme el 25 de març de 2022, han estat coordinats per les professores Neus OIiveras Jané i Laura Román Martín, les quals han elaborat, així mateix sengles articles per aquest número. En concret, la primera ofereix una aportació relativa al marc jurídic general en relació amb qüestió, titulada “Les polítiques de gènere de la Generalitat de Catalunya i la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes”, mentre que la segona se centra en l’aspecte més dolorós i devastador de la desigualtat, a saber, la violència masclista, amb l’article titulat “La Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista: reflexions a propòsit de la seva reforma per la llei 17/2020”.
Els dos articles esmentats ofereixen una perspectiva panoràmica del marc jurídic actual en relació amb el combat contra la desigualtat entre homes i dones, i contribueixen a situar la resta de contribucions de la secció monogràfica, que analitzen aspectes sectorials molt rellevants en relació amb la qüestió. En tot cas, abans d’aquestes anàlisis sectorials, se situa l’article de Sílvia Claveria Alias, titulat “La representació de les dones a les institucions públiques”, en el que s’analitza com les dones s’integren en les estructures de poder representatives i, per tant, les seves possibilitats d’acció política institucional, que són determinants a l’hora de produir polítiques i regulacions que combatin la desigualtat.