Ja són públiques les bases reguladores de la nova línia d’ajuts per al període 2025-2028, destinada a impulsar projectes de recerca sobre l’organització territorial del poder.

Aquesta iniciativa s’adreça a universitats, centres de recerca, instituts universitaris, centres CERCA i altres entitats de recerca en ciències socials vinculades al sector públic, i té com a objectiu promoure treballs originals i inèdits que analitzin la distribució territorial del poder, amb especial atenció a Catalunya i el seu autogovern, tant des d’una perspectiva comparada com de cas d’estudi. Les disciplines prioritàries inclouen el dret, la ciència política, la sociologia i la filosofia política. Els àmbits temàtics dels projectes han d’estar en línia amb els objectius i prioritats de recerca recollits a Pla d’Actuacions 2026 de l’IEA.

Els projectes presentats hauran de desenvolupar-se per equips de recerca que compleixin una sèrie de requisits, com ara una composició paritària, una dimensió mínima en funció del pressupost i la dedicació acadèmica a temps complet de la persona responsable. Les bases també incorporen requisits de compromís social, ètic i lingüístic, com l’ús del català en la comunicació dels projectes i el compliment de les normatives d’igualtat i no-discriminació.

La concessió es farà en règim de concurrència competitiva i valorarà positivament l’impacte sobre l’autogovern, la qualitat científica, la interdisciplinarietat i el lideratge femení.

En el moment de publicació de la convocatòria es concretaran tots els detalls sobre els terminis aplicables i la dotació pressupostària corresponent.

Podeu consultar l’ordre de bases reguladores al DOGC.

El Palau Centelles va acollir, el passat 15 de maig, el seminari “El recurs d’inconstitucionalitat i la legitimació de les comunitats autònomes”, organitzat conjuntament per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i la Fundación Manuel Giménez Abad. La jornada va reunir especialistes de referència nacional i internacional per analitzar el paper de les comunitats autònomes en el control de constitucionalitat, una qüestió clau en els sistemes polítics descentralitzats. 

L’acte va començar amb la benvinguda del director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Arbós, que va subratllar la necessitat de “reflexionar sobre qui té la legitimació per a presentar recursos d’inconstitucionalitat”. També va assenyalar que “les unitats que conformen un Estat compost han de poder defensar la supremacia de la Constitució en qualsevol àmbit, com ho fan altres actors”.  

Tot seguit, Erika Arban, investigadora postdoctoral de Dret Constitucional a la Universitat de Melbourne, va obrir el bloc de ponències amb una intervenció sobre la participació de les unitats subestatals en la designació dels membres dels tribunals constitucionals federals. A continuació, Maja Sahadžić, professora de Dret Constitucional a la Universitat d’Utrecht, va analitzar l’accés de les unitats subestatals als mecanismes de revisió judicial de la legislació estatal, aportant una perspectiva comparada. 

Des d’una òptica més centrada en el cas espanyol, Paloma Biglino, de la Universitat de Valladolid, va examinar les previsions constitucionals i la regulació de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC). Per la seva banda, Marc Carrillo, de la Universitat Pompeu Fabra, va abordar la jurisprudència constitucional, destacant les principals línies interpretatives en relació amb la legitimitat activa de les comunitats autònomes. 

L’acte va concloure amb la intervenció de Mario Kölling, professor de Ciència Política a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) i coordinador de projectes de la Fundación Manuel Giménez Abad, que va destacar el paper dels tribunals constitucionals en els països federals. Va subratllar que actuen com a àrbitres de la pluralitat i que, alhora, són les institucions més ben valorades per la ciutadania.

El seminari va ser una oportunitat per aprofundir en els mecanismes de garantia constitucional i el seu impacte en la configuració territorial de l’Estat. 

Pots recuperar els vídeos de la jornada al nostre canal de Youtube.

El Palau Robert va acollir, el passat 20 de maig, la presentació de l’informe “Els límits i l’abast del desenvolupament de la normativa catalana sobre justícia de pau i de proximitat” elaborat per Gerard Martín Alonso, cap de l’Àrea d’Assessorament sobre l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern.  

L’acte va començar amb la benvinguda del director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Xavier Arbós, que va afirmar que aquest informe “posa de manifest que és possible reforçar la justícia de pau com a servei essencial de proximitat per a la ciutadania”. Per al director de l’IEA “tot i les limitacions existents”, encara hi ha “un espai clar d’actuació, especialment en l’àmbit organitzatiu, en la millora dels processos de selecció i en l’enfortiment de les funcions dels jutges de pau”. 

Tot seguit, Gerard Martín va presentar l’informe on analitza el marc competencial de la Generalitat en aquest àmbit a partir de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la normativa estatal, la doctrina constitucional i els decrets de traspassos. 

En concret, l’informe constata l’existència d’un espai competencial propi de la Generalitat en matèria de justícia de pau, d’acord amb l’article 108 de l’Estat d’autonomia; remarca la necessitat de concretar normativament i organitzativament aquest àmbit competencial en coherència amb el nou model derivat de la Llei orgànica 1/2025; identifica la justícia de proximitat com un àmbit estratègic per reforçar l’accés de la ciutadania a la justícia i la cohesió territorial, i convé que és necessari articular un model propi que integri funcions de gestió, suport i de proximitat que mantingui la figura del jutge de pau i n’adapti el paper al nou context institucional.  

L’informe també obre la porta a la Generalitat de Catalunya a marcar criteris i requisits valorables per a la selecció dels jutges i jutgesses de pau i a elaborar un Codi de justícia de pau i de proximitat de Catalunya, un text que aplegui la normativa catalana en aquest àmbit i actualitzi la nomenclatura i que reguli aquest procés de selecció. Martín durant la presentació va afirmar que “La Generalitat pot regular sobre els criteris de selecció dels jutges i jutgesses de pau a Catalunya”. 

Un cop feta la presentació, es va iniciar un debat, moderat per l’autor, amb  la Sra. Iolanda Aguilar Juncosa, secretària per a l’Administració de Justícia, i la Il·ltre. Sra. Francesca Terrón Collado, presidenta de l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, on es va destacar la tasca que duen a terme els jutges de pau per apropar posicions, una funció sovint poc visible però de gran importància. 

L’acte va cloure amb la intervenció de l’Hble. Sr. Ramon Espadaler Parcerisas, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, que va reivindicar “el valor de la justícia de proximitat com una eina de cohesió territorial i de servei públic arrelat als municipis”. A més, va assegurar que “els jutges de pau continuen sent una figura útil, propera i amb capacitat d’ajudar a resoldre conflictes quotidians abans que acabin als tribunals”. 

L’estudi representa un nou pas per repensar i apropar la justícia de pau a la ciutadania i fer-la més accessible i adaptada a la realitat i diversitat de territori català. 

Podeu consultar l’informe íntegre aquí.