Les polítiques de gènere a Catalunya: reptes pendents i oportunitats futures

El passat divendres 25 de març es va dur a terme el seminari ‘Les polítiques de gènere a Catalunya, a debat’ a l’Auditori del Palau de la Generalitat, en el decurs del qual es va procedir a una anàlisi panoràmica del que fan i el que poden fer les institucions públiques de Catalunya per avançar cap a una societat més igualitària, més inclusiva i més respectuosa amb l’autonomia de les persones, promovent la superació dels diversos biaixos de gènere que encara existeixen. L’esdeveniment va ser seguit per més d’un centenar de persones, tant a través de la modalitat en línia com de la presencial.

L’acte va començar amb un breu discurs introductori de Jordi Jaria, director de la ‘Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government’, que dedicarà la secció monogràfica del pròxim número 36 a l’avaluació de les polítiques de gènere a Catalunya. Seguidament, la Hble. Consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, es va adreçar a les ponents i als assistents, per recordar el compromís del Govern amb la transformació feminista del país. En aquest sentit, la Consellera va indicar que “les lleis d’igualtat no són recomanacions, són lleis”, per la qual cosa “ens conjurem des del Govern de la Generalitat a desplegar-les i implementar-les amb la màxima diligència i amb tota la seva potència”.

Neus Oliveras, professora de Dret constitucional a la Universitat Rovira i Virgili, va iniciar el torn de ponències, analitzant ‘la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes’. La professora Oliveras, més enllà de donar context a les polítiques de gènere que posteriorment van ser analitzades per les diferents ponents que van participar en la sessió, va criticar el contingut de la norma esmentada, destacant que la divisió sexual del treball és l’origen de totes les desigualtats“. Així, va assenyalar que “si, realment, les dones han de poder escollir si cuidar o no cuidar, les dones han de poder decidir no cuidar, […] hi ha d’haver una sèrie de recursos públics que ho permetin, de tal manera que les decisions de les dones no depenguin d’excedències, permisos…”.

Seguidament, Laura Román, també professora de Dret constitucional a la Universitat Rovira i Virgili, va parlar de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista’. En concret, la ponent va destacar que “és una llei model, referent, pionera, molt avançada i molt ambiciosa […]. És una llei que parteix de la centralitat de les dones, que amplia el focus, parla de violència masclista, separant-se de la llei que parla de violència de gènere, amb la idea d’apuntar a totes les formes de violència masclista, més enllà de la violència que es produeix en l’àmbit de la parella o de l’exparella i que no és una violència bidireccional, sinó que s’exerceix de l’home contra la dona”.

Núria Torres, professora de Dret penal a la Universitat Rovira i Virgili, es va centrar en les problemàtiques de gènere en el sistema penitenciari amb la ponència ‘Dones i presó’. Torres, va posar èmfasi en els problemes que es troben les dones internes als centres, ja que, com que hi ha menys dones que homes, “no s’ha pensat en elles”. En aquest sentit, va constatar que “més de la meitat de les dones internes a Catalunya, estan en centres mixtos, i això limita les seves vides dins dels centres, perquè les dones, no tenen les mateixes necessitats que els homes”. En referència a aquesta problemàtica, la professora Torres va afegir també que, tot i que avui en dia la situació ha millorat i el personal penitenciari que treballa amb elles té una millor formació, “encara queda molta feina a fer per des de les institucions públiques”.

Posteriorment, Lídia Arroyo, investigadora del grup de Gènere i TIC (Internet Interdisciplinary Institute) de la Universitat Oberta de Catalunya, es va referir a ‘Digitalització i gènere’. La ponent va fer una reflexió genèrica sobre el context actual en la matèria i va parlar de les diferents bretxes digitals que hi ha en matèria de gènere, els reptes de les polítiques de digitalització després de la pandèmia i els eixos que han de tenir unes polítiques digitals feministes. Segons el seu punt de vista, “les polítiques digitals amb perspectiva de gènere han d’evitar considerar les dones com a grup homogeni, s’ha de considerar com afecta la intersecció amb altres eixos de desigualtat: classe social, edat, raça, procés migratori, LGTBI fòbia, diversitat funcional”.

Dolors Canals, professora de Dret administratiu de la Universitat de Girona, va analitzar els ‘Estudis d’impactes de gènere’. Canals va seguir la línia que havia traçat inicialment la Consellera, i va donar pautes de com s’ha d’actuar tant des de l’Administració, però també des de la societat. En concret, va indicar que “hem d’intentar col·laborar, la igualtat és de tots, millora la societat si és una societat sense discriminació […]. S’han de crear mecanismes per tal que hi hagi algun tipus de sanció davant de l’incompliment”.

Finalment, Mònica Gelambí, especialista en transversalitat de gènere, polítiques de gènere i plans d’igualtat, va tancar la primera taula rodona de la jornada, tot parlant de ‘Polítiques municipals de gènere’. Gelambí va destacar que les normes incloses en la Llei d’igualtat, “en molts casos, es consideren recomanacions, i no normes […], tot i que la llei el que fa és establir obligacions concretes en diferents àmbits, i això es deu al fet que la Llei d’igualtat no sanciona”. L’experta va afegir que això es deu a la desconeixença d’aquesta normativa per part de les administracions, i a què quan aquestes s’hi familiaritzen, “el marc legislatiu és ideal, ja que afavoreix que hi hagi canvis reals. Aquells qui han tingut recursos, han utilitzat aquesta llei per fer canvis en matèria de gènere”.

La segona taula rodona del matí, la va obrir Inmaculada Pastor, delegada de l’Observatori d’Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili i professora de Sociologia a la mateixa universitat, que va presentar la ponència ‘Universitat i recerca’. Pastor va fer una anàlisi informativa de la situació de les universitats catalanes en matèria de gènere i va destacar que “fins al 2016, no vam aconseguir tenir una bateria d’indicadors que ens permeten saber quina és la realitat objectiva de la desigualtat”. De tota manera, aquest primer pas no significa la fi de les dificultats.

La segona intervenció del segon bloc de ponències va ser a càrrec de Marina Subirats, catedràtica emèrita de Sociologia a la Universitat de Barcelona, qui va parlar de ‘Polítiques d’igualtat en matèria educativa’. Subirats, es va mostrar molt crítica en relació amb el paper de la Generalitat en aquest àmbit: “O hi ha voluntat política, o les lleis no serveixen per res […]. Això és el que ha passat en aquest cas, a Catalunya no s’ha volgut actuar en matèria de gènere en l’educació”. Per altra banda, l’experta, va afegir que, “la societat civil, és a dir, les associacions de dones, les mestres, les escoles, les universitats… han fet un gran desplegament. En matèria de gènere, Catalunya pràcticament ha estat capdavantera a l’Estat”.

Seguidament, Anna Rovira, professional dedicada a l’elaboració de projectes d’igualtat per a entitats esportives va parlar de ‘Dones i esport’. Rovira, va destacar els grans avenços que s’han fet a Catalunya en aquesta matèria, en la qual “s’ha creat una xarxa d’iniciatives que aglutinen tots els nivells i que funcionen tant de dalt cap a baix com a la inversa”. També va recordar que “cal continuar treballant en temes d’igualtat”, ja que queda encara molt per fer.

Sílvia Claveria, investigadora postdoctoral Juan de la Cierva en el Departament de Ciències Socials de la Universitat Carlos III de Madrid, va presentar ‘El poder i la participació política des de la perspectiva de gènere’. Claveria, va fer primer una exposició de la qüestió, on va destacar l’absència de normativa en matèria de participació política i poder polític a Catalunya. D’acord amb les seves paraules, “l’Estatut diu que la llei electoral ha d’establir criteris de paritat, però com que no hi ha cap llei específica a Catalunya, ens regim a partir de la llei efectiva d’homes i dones del 2003 en l’àmbit estatal”. La ponent va afegir, que davant d’aquesta situació s’ha d’actuar d’alguna manera, i s’hauria d’incloure a la llei l’obligatorietat d’una llista cremallera.

Finalment, Núria Púmar, professora de Dret del treball i de la Seguretat Social a la Universitat de Barcelona, va tancar les ponències, parlant de “’Treball, ocupació i empresa’”. Púmar, com altres ponents, va fer una curta presentació del marc normatiu que regula el gènere i el treball. Va destacar que “s’ha de defensar el treball digne com a dret fonamental en tota la directiva de gènere (…) això ho ha de reforçar Catalunya, sobretot en sectors feminitzats, per exemple, les feines domèstiques”.

L’acte va finalitzar amb un breu torn obert de paraula i la cloenda a càrrec del director de la ‘Revista d’Estudis Autonòmics i Federals – Journal of Self-Government’, Jordi Jaria, qui va glossar les intervencions de les ponents, va agrair a tots els assistents la seva presència, i va recordar que la sessió es podrà recuperar accedint al canal de YouTube de l’Institut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s