Aquest passat dimarts, l’Institut d’Estudis de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya, l’Associació Catalana de Ciència Política i la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, va organitzar el seminari “Elements clau per a un disseny electoral. El cas de Catalunya”. L’acte, que va tenir lloc a les 17 hores a la Sala d’Actes del Palau Centelles, va ser seguit per un centenar de persones entre la modalitat presencial i en línia.

La sessió la van iniciar el Sr. Joan Ridao, director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, juntament amb el Sr. Jordi Pacheco, president del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, i el Sr. Joan Josep Nuet, director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament de la Generalitat de Catalunya. Tots tres van contribuir amb les seves intervencions a introduir la temàtica de l’acte, tot assenyalant, des de diferents perspectives, què cal esperar que reguli una llei electoral en el segle XXI, quins són els elements essencials i quines són les perspectives sobre el tema a Catalunya.

Seguidament, es va iniciar la taula rodona que constituïda l’element central de la jornada, moderada per la cap de l’Àrea de Recerca de l’IEA, la Sra. Mireia Grau. Aquest bloc es va dividir en dues parts: una primera on cadascun dels participants aportava una mirada pròpia en relació amb la problemàtica per configurar un nou sistema electoral Catalunya; i una segona dedicada a l’exposició de la solució defensada per cadascun d’ells.

El primer ponent en intervenir va ser Jordi Argelaguet, professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, que es va mostrar crític amb la situació actual i va destacar la necessitat de tenir una llei electoral catalana “que es centri en incrementar les relacions entre els electors i els elegits, que fomenti la participació i que contribueixi a reforçar el sentiment de comunitat política”.

Seguidament, Joan Botella, catedràtic emèrit de Ciència Política de mateixa Universitat, va exposar les característiques que tenen els sistemes electorals de les democràcies contemporànies, tot destacant la importància que té la intervenció del poder judicial en temes electorals, considerant que “és un element molt important, és un element del qual n’hem tingut una manifestació a Catalunya i del qual crec que en podrem tenir algunes més”.

Per la seva banda, Jaume Magre, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, va parlar del distanciament dels individus amb les institucions polítiques. També va destacar que una manera de solucionar-ho és canviant la llei electoral, però que per fer-ho “no es poden tenir en compte els càlculs partidistes, sinó que s’ha de fer de manera que quedi ben representada la societat i el territori català, tenint en compte els canvis demogràfics”.

Montserrat Nebrera, professora de Dret Constitucional de la Universitat Internacional de Catalunya, va ser la següent intervenir per referir-se a la dificultat de canviar el sistema electoral “ja que hi ha molts interessos”. Per Nebrera cal posar l’ull en els partits polítics. Va tancar el primer torn de la taula rodona Josep Maria Reniu, professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona. Reniu va observar les diferents dificultats que hi ha en acordar un sistema electoral propi i va desenvolupar tres grans qüestions on s’ha d’incidir, a saber, “complir al mandat estatutari de representació proporcional i adequada de totes les zones del territori, modernització del sistema electoral i donar resposta a les necessitats del territori”.

Seguidament, el professor Argelaguet va inaugurar el segon torn d’intervencions per proposar “un sistema proporcional personalitzat, similar a l’alemany, però afegint-hi el mecanisme del membre addicional, del sistema electoral escocès, per tenir un parlament sense problemes d’escons sobrevinguts”. En la mateixa línia, va afegir que, a nivell de composició, s’haurien de “mantenir els 135 diputats, on els ciutadans tindrien un vot en el seu territori i un en llista nacional, mitjançant 68 circumscripcions uninominals i 67 diputats escollits en llista nacional a partir del sistema del membre addicional”.

El professor Botella va tenir un discurs diferent, més crític, destacant que “o ens comencem a plantejar problemes gruixuts amb la llei electoral o no ens en sortirem, [ja que] si cadascú proposa un sistema concret, no aconseguirem res”, una mirada que va compartir el professor Magre, qui va parlar de la necessitat de modernitzar-se, atenent a què “la concepció d’adaptar-nos al territori ha canviat molt […]. S’ha de deixar d’insistir en les 68 circumscripcions uninominals, hi ha molts territoris que cada cop tenen menys població i d’aquí a deu anys no en tindran”.

La penúltima participació la va fer la professora Nebrera, per a la qual “s’ha d’aconseguir que s’acoti el sistema de partits a la realitat dels territoris […]. Que ho facin tot a la gran metròpoli, serà la fi del propi sistema”. Seguidament, el professor Reniu, seguint amb la idea de la modernització, va tancar la sessió dient que “és obligat dotar-se d’una administració electoral permanent, que assumeixi i potenciï la cultura política dels ciutadans”. També va afegir que “això es pot fer a partir d’una llei electoral que cobreixi tots els aspectes, o mitjançant un pla B, pragmàtic, que serveixi per avançar mentre no s’arriba a acords, que se centri en temes d’urgència (per exemple, control de les despeses electorals) on hi pugui haver un consens”.

L’acte va acabar amb un breu debat obert entre els ponents i els presents a la sessió. El seminari es pot recuperar de manera íntegre al canal YouTube de l’Institut. També, es poden recuperar totes les imatges de l’acte al compte d’Instagram de l’Institut.