Històricament, sempre que el partit demòcrata ha governat els Estats Units, en les eleccions de mig mandat (midterms) han obtingut mals resultats. El 2022 serà recordat d’una altra manera, els demòcrates, contra pronòstic, han aconseguit sortir il·lesos d’uns comicis que semblava que marcarien el principi del final. Després de la victòria del demòcrata Raphael Warnock, en la segona volta de les eleccions al Senat per Geòrgia, el partit de Biden aconsegueix el control de la cambra alta, amb 51 senadors per 49 de republicans. Pel que fa a l’altre branca de legislatiu, la Cambra de Representants, els republicans han aconseguit recuperar el control que van perdre durant el mandat de Donald Trump, però per un marge molt estret, 222 escons republicans per 213 demòcrates.

Les midterms, que, històricament, es decanten cap un costat o un altre en funció de l’aprovació que té el president durant els dos primers anys de mandat ―Biden, segons les últimes enquestes era suspès pel 53% dels ciutadans―, aquest any han estat marcades per la revisió per part del Tribunal Suprem de la jurisprudència establerta a la històrica decisió Roe v Wade, que reconeixia el dret a l’avortament. El divendres 24 de juny de 2022, el Tribunal Suprem dels Estats Units (amb majoria conservadora i diversos membres designats durant el mandat de Trump) va sentenciar que el dret a l’avortament no està emprat per la Constitució i va retornar a cadascun dels estats la potestat de decidir com legislar sobre el tema. Amb aquesta decisió, es va posar fi a més de 50 anys de dret federal en aquesta matèria, que provoca una divisió profunda de la societat nordamericana. Milers d’americans van sortir al carrer a protestar, i Biden va considerar la decisió un “error tràgic”, demanant als ciutadans que denunciessin la situació votant als demòcrates a les midterms.

Els republicans, per la seva banda, han viscut una situació que ja no resulta atípica, amb un partit dividit entre aquells que són afins a Trump i els que busquen passar pàgina. En aquest escenari, van intentar centrar la campanya en qüestions econòmiques i, particularment, en la inflació. Aquesta retòrica ha funcionat en el passat, però, aquest cop, ha tingut uns resultats menys bons del que s’esperava. En conseqüència, Trump ha perdut credibilitat, cosa que ha vingut agreujada pel fet que la majoria d’aquells polítics a qui l’expresident havia donat suport públic han perdut les eleccions, ja sigui en favor de candidats demòcrates o en alguns casos en favor d’altres candidats del seu propi partit. Tot i això, l’estratègia de Trump tampoc no ha estat del tot dolenta, ja que ha tingut èxit en aquells estats on des del 2016 l’extrema dreta ha estat forta, guanyant per un gran marge a Dakota del Sud i del Nord, Kansas, Louisiana, Oklahoma, Carolina del Sud, Alabama, Arkansas, Idaho i Kentucky. Un efecte que segons els experts, pot resultar molt problemàtic de cara a arribar a pactes entre partits al Congrés.

Amb aquests resultats i, particularment, a causa del control demòcrata del Sentat, el partit del president tindrà majoria en cadascun dels 24 comitès encarregats d’investigar i proposar temes per ser sotmesos a votació als plens de la càmera. Amb això, tindran el control de l’agenda política nordamericana durant els proper dos anys. Aquesta majoria també els permetrà que es puguin aprovar de forma senzilla les nominacions presidencials, ja siguin al Tribunal Suprem o en altres àmbits de la administració pública, un as que tindrà el president de cara a desenvolupar la seva agenda. Per contra, la victòria republicana a la Cambra de Representants, així com la revalidació d’alguns senadors pro-Trump, serà dificultarà molt les relacions i els acords entre partits, amb la possibilitat de bloqueig del procediment legislatiu.

De tota manera, el sistema polític americà dota al president de certa capacitat decisòria autònoma, fet que sobre el paper hauria de permetre Biden de tirar endavant decisions importants, sense temor a ser bloquejades per les càmeres del legislatiu. De fet, en aquest mes de desembre, ja hi ha hagut mesures centrals de la seva campanya que han estat impulsades. Així, el passat mes d’octubre es va aprovar la llei que redueix el cost dels medicaments fent-los accessibles per a tothom, una iniciativa impulsada durant l’Administració Obama amb Trump s’havia anulat. Per altre banda, avui dimecres dia 21 de desembre, expira el Title 42, la gran estratègia de Trump per fer fora els immigrants procedents del sud en busca de asil polític, cosa que obre noves possibilitats a l’Administració Biden.

En tot cas, aquestes midterms han tancat diversos debats, però n’han obert d’altres. Per exemple, serà el pas al costat de Nancy Pelosi, qui fa unes setmanes va anunciar que deixava de ser la líder dels demòcrates al Congrés, després de dues dècades, el primer canvi generacional en un Partit Demòcrata on hi ha líders que tenen més de vuitanta anys? Podrà l’Administració Biden prosseguir amb l’agenda progressista que propugna des que va arribar a la Casa Blanca el 2020? Aconseguirà el Partit Republicà canviar la dinàmica negativa en la que estan immersos des del 2018? Ho aconseguiran de la mà de Trump? Cal recordar, pel que fa a això, que l’expresident va anunciar el passat 16 de novembre que mirarà de competir per ser el candidat republicà a les presidencials del 2024, encara que, després dels resultats de les midterms no sembla el favorit. De fet, diversos mitjans americans apunten a Ron DeSantis, actual governador de Florida, com a principal aspirant a ser candidat republicà. En tot cas, la dinàmica electoral no s’atura i la campanya per les eleccions presidencials de 2024 ja ha començat.